24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Tikkest x macca: Cḥal i tzemmer tudert ad tsber i laẓ?

Fad yeqseḥ x laz: bla aman izemmer uterras ad yedder cwayt n wussan waha. Maca cḥal tzemmer tudert ad teṭṭef di lxecbet‑a?!
Nurmal, iseqsan i yeqqnen ɣer tussna, ixessa-sen uɛayar (Experiment), maca wer tzemmred ad tirared di tudert n yewdan. Maca deg umezruy llan yinni yeggin aɛayar‑a, s uɣil xaf‑sen, d nitni i xef ɣa nerzu ass-a, ad nejbed cḥal i kkin ddren bla ma ad ccen ad swen! Ad nexẓer ma ad nekkes ca n tecbabt x iseqsan i iḍefren Inekraf‑nneɣ.

Umi qqarn tikkest x macca?

Tikkest x macca (niɣ l idrab x lmakla), d ijjen weklasi n uɣewweɣ ittegg‑it ijjen uterras niɣ d ijjen tamunt n yewdan, ttekksen dag‑s macca i taddudt-nsen. Am ssnen belli ad nḍurren, niɣ ad mten.
Di tikkest x macca yuzɣen tteksen dag‑s la x tissit (min yuzzlen di macca, la d aman).
Deg umezruy tettwagg tikkest‑a (l idrab‑a) d aklasi n uɣewweɣ di tpulitikt. Manaya i t-ittejjan ttaggʷej x uẓummi, minzi nettat d aɣwweɣ.

Ar awarn i tlata ar rebɛa n simanat xenni izemmer ad iban later n ttid n laẓ. Senni tzemmer ad tawed ad tenḍarr sseḥḥet ar temmet.
Din wi yemmuten x 70 n wussan bla macca, din wi yiwden 66, 50, 60 .. ina ad neg tizemmer ad nessiwel x ca zzag‑sen‑ Aṭṭas zeg yinni itteksen x macca qeṭṭɛen‑asen tikkest-nsen s cwilu. Sseccan‑ten s uɣil.

Amezuy

Ijjen zeg yinni ijebden awarn‑asn aṭṭas n wussan n laz qbel ma ad mten, d arrayes n lbaladiya n Cork. Terence Joseph McSweney yemmut deg 1920 deg ucraf di London. Iɣewweɣ x tmenɣiwt n wenni ttuɣa iḥekmen qbel‑nnes. Inecraf i kid‑s ttuɣa, kksen la d nitni x macca: Aked McSweney, wer ccin x 94 n iseggʷusa. Yeqqim yisem-nsen d arrikurd isejjel Ar ktuber 1929. Bhagat Singh asusyalita Ahindawi, yessiwed deg ucraf ar 116 n wussan bla ma yecca. Ttuɣa isess aman d uceffay waha. Tlata n iyuren i yiwed, aqqa-yen ɛad wer ten yiwiḍ ca n yijjen.

Mahatma Gandhi Yiweḍ ar 21 n wussan bla ma yecca. Mamec din inni yemmuten jer 28 d 40 n wussan. [X]

(© picture-alliance, Fuṭu alliance/CPA Media)

Ɛdan iseggusa awarn i McSweney, kksen deg Uglanzi ca n yewdan n upulitik x macca ar mani mmuten, ca zag‑sen yeqqim 73 n wussan yedder.

Tikkest yuzɣen

Melmi tettawed i inecraf iɣess s tidt, tteksen la x tissit, d wenni i umi qqarn tikkest yuzɣen x macca. Inni i tt-yeggin, drust n wussan i ddren. Taddudt melmi tettazeɣ (Dehydratation), tettejja aterras ittɣaca, ar ɣa yemmet. Ihekkʷa uṭanesyu, ittneqraḍ deg isuraf, ittweddr-as wawal, hedcent‑as tiẓẓal …

min yeqqar wedbib?

Aṭṭas n trezzutin d tɣuriwin, ttwalant belli iwdan zemmren ad ddren ar tlata n iyuren Maca lxeẓrat‑a ɛemmers wer tettwag di ca n ulabur, ɛawed aṭṭas n inecraf tteggen‑asen abitamin s tnuffra deg waman.

Cḥal ɣa yesber uterras bla ma yecca, ad isess aman waha, yeqqen ɣa waṭṭas n tmeslayin, amezgaru‑nsent, cḥal n lewzen i zi ɣa yebda tikkest‑a. Tadunt d min ixemmlen di muskulut-nnes. Maca llan ca n yeklusa n wesgenfi yudsen ɣer tikkest x macca, ittawed day-snt uterras ɣer yijjen lmizan, uca ifessi di lmut, d manaya i zi nzemmer ad nessen mamek ittemsar i wenni yekksen x macca.

Imehrak n uxenzir di wneggar n wussan-nsen, tettraḥ‑asen zi 35% ar 40% n lmizan, xaf‑s i ttmettan. Llan ɛawed yewdan i itteggen arrijim waha ttilin wezznen aṭṭas, neqqsen ɛawed ktar zi 40% nni. Min ixemmlen di taddudt n tdunt, d tenni i isleqqan x laẓ.
Melmi ittades uterras lmut s laẓ, ineqqes‑as Body Mass Index (BMI) jar 12 d 12,5, Nnumru‑ya yujar azgen n umerwassu n leḥsab yellan nurmal (Normal ittili jer 18 d 25). Rni‑dd ɣer‑s lehlak n wul, d txessart n min yellan di daxel n uterras (tiẓẓar, inerfeḍ, tsa…)

Min ɣer qqnen ɛawd wussan n wenni yekksen x macca, d “Metabolism”, mamek ggurent tsilulin n taddudt‑nnes akd macca, (cnaw melmi nttaf ijjen ittett‑aṭṭas wer xaf‑s ittbin). Aterras ittetten drust x yijjen wakud d azegrar qbel ma ad yekkes x macca, Metabolism‑nnes ittbeddal, iddakkʷal itteḥwaja drust n Kalurin ḥima ad yedder. Suyenni ca n yewdan tteddren aṭṭas waxxa kksen x macca qaɛ, ca deɣya ineqq-iten laẓ.

Min qqarn izerfan?

World Medical Association
Artikel 6
Alaɣi n Tukyu 1975

Iḍbiben ixessa wer sseccin la d ijjen zeg inecraf s uɣil, wer swizin aked yinni yexsen ad ten-sseccen. [X]
Malṭa 1992:
Tamunt tameḍlant n yeḍbiben twessa iḍbiben wer swizin di wsecci s uɣil. [X]

Mayemmi tikkest x macca?

Aṭṭas n inekraf i yekksen x macca deg umeẓruy, jer yinni iseccen s uɣil. D yenni senni yekkin wer dd-dwilen. Maca yettɣima laẓ, d wenni d lesnaḥ aneggaru yettɣiman i wnekraf deg wudem n wenni i t‑ikerfen, minmma yurzu ad t-idd-yejbed, niɣ mamek yenna Rabiɛ ablaq: d tenni d tawriqt zi ggureɣ mamek xseɣ deg ukraf”
Bla inekraf n upulitik, ra d imɣewwɣen n klima ttekksen x macca, mamek yegga ict n twala ijjen uḥenjir ɣer‑s 19 n iseggusa zi Danemark, yeqqim ca n rebɛa n simanat wer yecci, ḥima amaḍal ad yerr taynit i ugama.

Instagram: Mikkel Brix

Niɣ inni i yarewlen zeg wemquṭṭes n Surya ɣer Landau, ca zag‑sen yesseɛda tnayn n simanat n laẓ ḥima ad ɣer‑sen xezren, ad xaf‑sen debbren.

Tikkest x macca tettɣima d lesnaḥ n wenni wer ɣer yeqqim deg urasmal‑nnes ɣir taddudt‑nnes, ɣir lxecbet, la d buḥbel zi ɣa yesber ittili yuḥḥel. Melmi nttesla yekkes x macca, nttesla qaɛ terra‑yas taynit, ttexs ad yedwel ad yecc, minzi mala yemmut‑asen deg ufus, d amnus d ameqqran deg wuḍem n umaḍal. S uya, nttaf merra wi ittamnen s tlelli, ittbedda x tseqqar i xef kksen x macca inekraf/ijurnalisten/imɣewɣen…! Wer isseḥqara min tettren, wer isseḥqara mindi llan.

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt