19.1 C
Nador
Ttlat 11 Mars 2025

Simana di DDR!

Lxedmet-inu, tejja-yi kkaleɣ ttazleɣ ttemsazzaleɣ jer tneddam n Uliman. Wi dayi-yessnen ittɣil-as wer jjiɣ amkan wer t-iwiḍeɣ, minzi mkul twalat mani ɣa slen aqqa-yi. München, Nürnberg, Dortmund, Rosenheim, Forchheim… Ca n yesmawen wer dd-tt-binen di lxariṭa n uliman. Jer wi dayi-yessḥissifen, minzi zeg wenɛaq ɣer wenɛaq, zi Luṭil ɣer Luṭil, d wi das yeqqaren: sseɛd-nnec, tettsarid baṭel. 

D tidet, sseɛd-inu, asari baṭel, x weɛrur n lxedmet, maca di tidet, mamek ma yegga lḥal atarras ad iweḥḥec amkan-nnes, axxam-nnes, waxxa amenneɛruq amkan-nnes n tidet yejja-t awarn-as, maca waxxa amenni, ggiɣ i yixef-inu ij n temkant di Frankfurt, deg-s arriḥet-inu, d usummet-inu, “ttrewwḥeɣ” ɣer-s zi twalat ɣer twalat. 

Twalat-a, urid am tawalatin yeɛdan, tusa-yi-dd ij n tebrat i yij n lxedmet n xemsa n wussan deg ij n temdint ttuɣa ttesliɣ x-as waha, Lami x-as uẓuɣ, tban-ayi-dd d taqdimt aṭṭas, tamdint-nni teqqim tbedd deg 1948, wer deg-s yemmerni lebni, wer deg-s yenhezz weẓru, ttuɣa-tt di DDR, aliman n ccerq.  

Parada tamezwarut d Stendal, am lebda waha, wer x-as ḥsibeɣ, zi senni ad jebdeɣ ij n tseɛɛet di macina nni ittazlen, jjiht n sennej. Aked webrid xeẓẓreɣ di lxariṭa, qqareɣ-as aked yixef-inu, “maci ca n ccerq, ina wudsen nnej (ccamal) n uliman kṭer zi min udsen ccerq-nnes! ” 

Aked webrid di macina, mkul ɛecra n tminut ad tegg ij n parada, ad teksi ad tessers, uca am yenni i dd-tkessi, am yenni i tesrusa. iwdan marra d Icemlalen, d arrubyuten, tiṭṭawen d tiwinaɣ niɣ d tizegzawin, arruḍ iwessex, niɣ yeksef, aṭṭas n iḥenjiren swadday i 18 n iseggusa, d waṭṭas n iwessura sennej 65 n iseggusa, wenni dd-ɣa yenyen a dayi-yewzen, a dayi yeksi tiwessaf. Axmi dayi yeqqar: min da tettegged? Necc xeẓẓreɣ am ca n turist, msyu sari jer-awem da, ɛla ḥsab lxedmet!

Iwḍeɣ ttuɣa d tameddit, ḍḍreɣ, ffɣeɣ zi parada telqa-yi-dd tallest, tamdint-a as-tinid qessen x-as tfawt. Ij n plaka n Prada tettbana-dd drust, urin x-as isem n tmedint “Wittenberge” . drust n tfawin deg izubaq d yebriden, ṭṭfeɣ abrid ɣer luṭil, luṭil ferḥeɣ ɣir lami deg-s kuzina, minzi iban-ayi-dd deg webrid belli da, ixessa-yi ad sennʷeɣ min ɣa cceɣ, mala cciɣ di berra, a dayi tesbedden di tmijja waha. 

Tiwecca-nnes, awerni lxedmet, nnḍeɣ cwayt di temdint, wenni xef ɣa kkeɣ a dayi yewzen, iwdan d icemmlanen am yenni ẓriɣ deg webrid, meɣren di lesnin, ruḥ idd-ɣa-iban ca n umenneɛruq, di simana-nni din sseɛduɣ, ad yili ẓriɣ deg-s 3 niɣ d 4 n yewdan wer llin d icemlalen anict uyenni qaɛ.

Udfeɣ ad ggeɣ kumpra ad sɣeɣ min ɣa ssennʷeɣ ij n yumayen beɛda, iwḍeɣ ɣer lexlas, nniɣ-as i uxeddam-nni: “Hallo”, wer xaf-i t-idd-yerri mamek t-iterra x qaɛ iwdan. Nniɣ-as Tschüss (llayhennik) mkifkif! nniɣ-as qa atiɣ yelha, waha, tiwecca-nnes ij n txeddamt nniḍen, kifkif, tiṭṭawin-nnes qqarent-ayi “Hallo nnek ruḥ ecc-it!! 

Tamdint tecna, lebni-nnes marra d aqerqac, deg-s aṭṭas n ikuluren, lebni aqdim maca ij n weklasi wer tennumeɣ di lɣerb n uliman. Netta DDR ila ɣer lebni-nnes weḥḥdes, deg-s aṭṭas n rriḥet n upulitik n lweqt-nni. Ca n imukan sfekkaran di pilikulat-nni n zzman mseqqem. Lami s-t-nniɣ i yjj yexdem kidi dinni, yenna-yi belli tamdint-nni deg-s isewwren pilikulat-nni n Hitl”r.

Maca uciɣ aked yixef-inu axmi mseqqem deg yij n pilikula wer telli-inu, lɛeskar ttmenɣan kidi wer dasen-ggiɣ walu, necc ggʷdeɣ-ten wer dayi-ggin walu. Maca midden lebda yessaggʷad.

Simana n Ccerq fehmeɣ deg-s belli Aliman yedwel yessagʷad, iwdan-nnes dewlen ttegʷden, tiwdi teggur, tlesseq, tettmerni… 

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt