Xezzren ɣer ukrismas axmi d akud i di tteggen yewdan lxir, maca ijjen ḥajet ggin-tt ijjen wergaz d temɣart-nnes i ttuɣa xenni d iḥudriyen, tbeddel tudert-nnsen i lebda.
Deg wass n 23 zi dujembir n 1975, illa Rob Parsons d temɣart-nnes Dianne, ssujaden i wekrismas di taddart-nnsen di Cardiff, wami i slin i wesqarqeb x tewwurt.
Ibedd ɣer tnebdat n tewwurt-nnsen ijjen wergaz yeksi deg ufus-nnes afusi ijjen mika n tzubayt deg-s leḥwayej-nnes, ḥaca deg ufus-nnes aẓelmaḍ ict tyaẓiḍt tjerres.
Yenḍer Robb ijjen weswaḍ deg wudem n wergaz-nni, wer yenni al mani i t-yeɛqel ila yella d Ronnie Lockwood, i ttuɣa iẓerr ca n twalatin di tmezgida n lḥedd di temẓi-nnes. Ttuɣa qqaren-as akid-s yili d ḍḍrafat minzi ttuɣa “yegga ca n ddegg”.
Yeqqar Rob: “Sseqsiɣ-t: ‘Ronnie, mayemmi teksid tyaẓiḍt-a?'”
Yerra xa-s : “Wcin-ayi-tt ɛlaḥsab Nuwil.”, xenni erriɣ xa-s s ijjen wawal i ɣa ibeddlen tudert-nneɣ i lebda.
“Wer ssineɣ ca mayemmi i das-nniɣ amenni nican, maca nniɣ-as: ‘adef'”.
Ttuɣa argaz-nni d temɣart-nnes, i wer yeɛdin 27 d 26 n iseggusa di lweqt-nni, ucin ila axmi ixess-asen ad ttenhellan di Ronnie, i ttuɣa telqef tutist.
Iwa, snenn-as tyaẓiḍt-nni i d-iwwi, jjin-t ad idutca, qeblen akid-sen yeqqim, akid-sen yesseɛda nuwil.
Min yebdan d azillez yedwel d ict tiddukla wer ɣer-s weltma-s, teccur s tmexsa d wemsefham i yekkin ca n 45 n iseggusa, al mani i yemmut Ronnie.
Wami i ssnewjwen Rob (77 n iseggusa i yeɛlem luxa) d Dianne (76 n iseggusa) Ronnie di taddart-nnsen, ila wer yeɛdi x lemlak-nnsen ḥa ca n rebɛa n iseggusa.
Xenni, Ronnie ila ɣer-s 30 n iseggusa, illa yettɛic di berra zeg wami yiweḍ 15 n iseggusa, ittbeddal baryu n Cardiff s wenniḍen amen ittmuttuy zi lxedmet ɣer tenneɣni; mani i ttuɣa i t-iẓerr Rob deg usegraw n iḥudriyen i ttuɣa yessugur.
Uca maḥend a zzeg-s reḥḥben, ttren zi lwacun-nnsen a das-d-awyen ict tiwsi n Nuwil, mamec mma tegga, d tguga ttqacer niɣ d kuluniya niɣ d ḥalawitt.
Tettɛawad Dianne: “Ɛad tteɛqaleɣ xa-s mliḥ. Illa iqqim x ijjen ṭṭabla n Nuwil, unuḍen-as-d ikaduten, senni yebda yettru, minzi ɛemmers ma yesḥuss s manaya, s ddegg-a n tmexsa, ayenni illa yegga ca n ddegg”.
“Ma ggiɣ ca n ḥajet d taɛeffant”?
Illa yegga Rob d temɣart-nnes akid-sen t-jjen ar tiwecca n nuwil, maca wami i d-yusa nnhar-nni, wer zɛimen ad as-inin ad yugur, uca errin s uzellif ɣer lmexzen ḥuma a t-cawren.
Yettɛawad Rob ila ammas mani ttawan inni wer ɣer telli taddart nnan-as ila Ronnie yeḥwaj landrisa ḥuma ad yexdem, maca “ḥuma a ɣer-k tili landrisa, ixess a ɣer-k tili lxedmet”, amen iwekked ila d “wa d aparadukes i ttafen abarru zeg inni i wer yeɛlimen taddart”.
Ssidfen Ronnie ɣer ijjen taddart n ttahellu d netta ttuɣa ɣer-s tmenya n iseggusa, senni, amek inna Robb, iweḍḍer zi Cardiff wami ila ɣer-s 11 n iseggusa.
Wer yewwiḍ ad yessen min das-yemsaren ar mani i yebda irezzu ḥuma ad yari adlis-nnes “asqarqeb x tewwurt”.
Sekken Ronnie ɣer ijjen temzgida teggʷej s 300 km, snumlen-t axmi d “tamezgida n iḥenjiren ineɛḍab zi leɛqel”, xenni, yeqqim dinni ca n xemsa n iseggusa.
Yettwala Rob belli “wer ɣer-s din bu imeddukal, wer dinni bu ixeddamen n ssusyal ssnen-t, niɣ ula d iselmaden i yessnen min yeɛna”.
Itteɛqal Rob ila Ronnie ttuɣa yettseqsa aṭṭas: “Ma ggiɣ ca n ḥajet d taɛeffant?”, aya, ttwalan belli yeksi-t-id zeg wakud i yesseɛda di tmezgida-nni.
Yenna: “Lebda yettaɣ-it wemnus ila axmi iɛedd x ḥedd niɣ yegga ca n ufayyu”.
Amek i d-nnan ɛawed, sekken-d Ronnie ɣer Cardiff wami ila ɣer-s 15 n iseggusa, bla ca n uswizi.
Ohh.. Aqqa d abuɣaw-inu
Ttɛawaden-d ila deg umezwar, Ronnie yegga axmi yessedḥa cwayt: Illa yeqqseḥ xa-s ad icedd ca n wemsawaḍ s tiṭṭawin ḥaca awal, yessawal drus waha, xenni rnin nnan-d : “Maca awern-as, nedwel nemlussen akid-s, di tidett, nexs-it qaɛ”.
Ɛawnen-t ḥuma ad yaf lxedmet n tazdugi, weyyen-t ad iseɣ arruḍ d jjdid, zegga i das-llehmen ila itteqqen arruḍ-nni i das-wcin di tmezgida wami ila yella d ameẓẓyan.
Itteɛqal Rob: “Iwa s minzi neccin xenni ila wer ɣer-neɣ bu tarwa, manayenni yegga axmi tessyirḍed ca n uḥenjir ḥuma ad d-tawyed ɣer temzgida. Illa nettaca s uɛeffer”.
Iɛawed manaya Rob amen iḍeḥḥek “Wami i d-neffeɣ zi tḥanut, tenna-ayi Dianne: ‘yewweḍ ad yili d bu tazdugi maca neccin nesseyrḍ-it axmi d amessugur n Nnutil n Dorchester’ (ijjen zi nnutilat i yeɣaln di Lundun)'”.
Rob, i ttuɣa yellan d abuɣaw, ittekker tiseɛɛet qbel ḥuma ad issiweḍ Ronnie ɣer lxedmet qbel ad yeɛda ɣer wenni nnes.
Xmi i d-ittedwal, yettɛawad Rob belli ittaf Ronnie yeqqim s ijjen wezmummeg d ameqqran.
Ict tmeddit, yesseqsa-t: “Min cek ittejjan tesbissimed a Ronnie?”
Yerra xa-s Ronnie: “Xmi dayi-tessakkʷaḍed ɣer lxedmet ɣer ssbeḥ, ttseqsan-ayi yewdan : ‘wi cek-issakkʷaḍen?’ tterriɣ xa-sen : ‘Ohh.. Aqqa d abuɣaw-inu'”.
Isseplika Rob ila “Wer nettwili ca ila illa iɛeffer wami i t-issakkʷaḍ ijjen d abuɣaw, maca nenna ila ula d ijjen ma ttuɣa issakkʷaḍ-it ɣer tmezgida deg wass-nnes amezwaru, wami i t-ttuɣa d ameẓẓyan”
Yerni “Lexxu, awerni 30 n iseggusa, din ca n ijjen yettraja-t ɣer tewwurt”.
Mamek i yewwḍen wergaz-nni d temɣart-nnes ad nnamen aked waṭṭas n leɛwayed n Ronnie, am usexwi n lavabu kul ssbeḥ, mani Rob ixess ad yesniɛmel ila ittebheḍ maḥend wer t-isḍiqqi.
Yettɛawad “Yeqqseḥ ad teqqimed tesniɛmiled xmi cek-ttsseqsan aseqsi-nni d ijjen letnayen d ttlata, maca ammu i ttuɣa yegga Ronnie”.
Itteɛqal amen izmummug: “Negga manaya 45 n iseggusa”.
Terni tenna Dianne: “S tidett, ittaf zzat-s imɛunnaj ḥuma ad iɣer, ad yari, maca xelli amenni ila yessaɣ jjurnal n South Wales Echo kul nnhar”.
Kul nuwil, ittic-asen Ronnie tarxiṭat n ikaduten n “Marks and Spencer”, ittili x lqers ḥuma ad iẓer atebheḍ n Rob d Dianne.
Ittic, Ronnie, ijjen wezgen d ameqqran zeg wakud-nnes i teglizt, ijemmeɛ aswizi i inni wer ɣer yelli bu taddart, issujad imukan n tẓallit, ittsettaf lekrasi mliḥ.
Teɛqel ict twalat Dianne ila Ronnie yedwel-d ɣer taddart s ijjen tguga n tsilit wer telli bu nnes, tesseqsa-t : “Ronnie, mani llant tsila-nnec?”
Yenna-as qa ca n ijjen wer ɣer-s bu taddart yeḥwaj-itent.
“Netta ammu yegga, ttuɣa-t yessbeḥ”.
Maca umi i d-tuḍa Dianne tehlek s usandrum n lweḥlan, ttuɣa yeqqseḥ lḥal x lwacun. Tesseɛda aṭṭas n wussan kemlen amen wer tezmir a tekker.
Tettɛawad Dianne : “Illa ɣer-neɣ ijjen tḥenjirt d tameɛnant s tlata n iseggusa d Rob ixeddem”.
Maca yemmel-d Ronnie belli ttuɣa-t d “aqeddac” aked iḥenjiren: issujad ibibiruten i Lloyd, yettɛawan di ccɣel n taddart, ittirar aked yelli-tsen Katie.
S tidett, neɛmen belli ttuɣa yeqqseḥ xa-sen ad ssuguren tadinamit-a, minzi Ronnie ila yettebla s leqmar ca n 20 n iseggusa, maca, seg ijjen uɣezdis-nneḍni, ila wer zemmren ad xaylen tudert-nnsen bla netta.
Yeqqar Rob “ta wer telli d tastratijit i xef ttwessiɣ, maca Ronnie ippantar tudert-nneɣ s ikluluriten-nniḍen”.
Tettsiɣa Dianne x wawal: “Ttuɣa Ronnie ɣer-s ijjel wul d ameqqran. D ḍḍrafat, maca ca n twalatin iɣeṭṭel-aneɣ ifadden”.
“Ttiliɣ d yemma-s, d taxeddamt n ssusyal, d tenni i t-ittɛawanen”.
Ijjen nnhar ca n ijjen isseqsa tarwa-nneɣ: “Mamec tetteggem xmi i d-tasen imeddukal-nnwen ɣer taddart?”, jawben-ten: “Wer xa-s netteg ca, qa d Ronnie waha”.
Yerni Rob yenna : “Tarwa-nneɣ ɛemmers ma qasen tudert bla Ronnie. Ila yella da qbel ad d-asen, ttuɣa da zegga uguren, xelli aked tarwa-nnsen”.
Rob d temɣart-nnes, wer fekkren qaɛ ad ɛawnen Ronnie ad yiɛic weḥḥed-s mɣir ijjen twalat, zegga ttuɣa kid-sen izeddeɣ.
Umi bdan tarwa-nnsen meqqaren, ucin s lḥesran di taddart s ijjen biṭlma, ruḥen ɣer Ronnie, nnan-as ḥuma ad as-kran ijjen taddart tudes.
Maca ḥa udfen, isseqsa-ten: “Ma ggiɣ ca n ufayyu?”
Yenna Rob ila Dianne tessesɣeḍ-it, tessufeɣ-it zeg uxxam, uca ad tehrubbez s imeṭṭawen: “Wer das-zemmreɣ”.
Awerni ca n tmedditin, yudef-d Ronnie x uxxam-nnsen, yesseqsa-ten: “S tlata idneɣ d imeddukal, yak?”
Yerra xa-s Rob: “Wah a Ronnie, s tlata idneɣ d imeddukal”.
Yerdef x useqsi-nnes: “A neqqim merra i lebda, yak”?
Uca yessdel ijjen useɣdi, imken kṭer cwayt zi min ilaqen, nniɣ-d “wah a Ronnie, a neqqim merra i lebda”.
Xenni, amenni i daneɣ-ttuɣa.
Yemmut Ronnie aseggʷas n 2020, x 75 n useggʷas, s ijjen AVC, Dianne d wergaz-nnes qqaren ila ḥuyyzen-t qbala.
Jjin ḥa xemsin n yewdan ad ḥeḍren legnazet-nnes s lemsibbet n Covid-19, maca inna Rob s ugernez: “Ttuɣa yewdan rezzun x tewriqin s waṭṭas, kṭer zi ficṭa n Coldplay”.
Mamec i ṭṭfen kṭer zi 100 n kaṛtat n uɛezzi zi tesdawit n Oxford, iseyyasiyen d icumariyen.
Zegga yemmut, semman ijjen wammas d jjdid n ttahellu adusan, ittwagg s 1.6 melyun pound yeqqen ɣer teglizt n Glenwood n Cardiff s yisem n “Lockwood House” d asemɣer i wektay n Ronnie.
Maca lebni aqdim wer d-yusi aked wenni n jjdid, s uyenni ḥwajen ttmenyat nniḍen ḥuma ad salan lexdayem n usmaynu.
Ḥaca Rob yeqqar “wer din bu wemnus, minzi tinɛacin i yejja Ronnie di lewsayet-nnes, ɛlaḥal ttakkʷaḍent ɣer cḥal i yeḥwajen”.
Deg uneggaru, Ronnie i ttuɣa yellan bla taddart yewwc-aneɣ-d taddart.
Tenna Dianne : “Manaya yekna niɣ lla? Ittawi-ayi-d Rebbi ila manaya aqa-t d tira n Rebbi”.
Terni tenna : “Yewdan ttseqsan-aneɣ mamek tegga teɛda 45 n iseggusa? Maca di tidett, tudert ttuɣa teggur ass s wenniḍenn Ronnie yewc-as ijjen wudem nneḍni”.