24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

“Min yeswa webrid n lebḥar, a zeg-s ɣreɣ Talimant ḥsen”

Aṭṭas n tsedmiwin di Facebook deg-sent iwdan i rezzun ad raḥen Aliman, ca s lxedmet ca s tɣuri, maca ccurent s imeɣrabiyyen i wer yellin d Irifiyyen waha. Neccin nessen Abrid n waman waha!

Di setta n iseggusa tameggarut, qaɛ tfaq belli Aliman yeḥwaj ixeddamen. Di marra igran n lexdayem i yellan. Aṭṭas ɛad irezzu isnayɛiyyen, d wi ɣa ixedmen di seppitarat. Minzi Aliman d ij n wegdud d awessar (amrwassu n lesnin 47,8 n iseggusa, Lmeɣrib 29,1 n iseggsa ↵), Suya yeḥwaj iḥudriyyen i ɣa ixedmen, zeg-s ad tsiɣi tsebbabt teggur, zeg-s ad ccuren isenduqen n arritiru.

Deg umezwar ila yegga Uliman lista n lexdayem i di neqsen yewdan, deg-s zeg yenni yeqqimen ɣer ukumpyuter, al yenni yeṭṭfen tafḍist niɣ d tamedwast deg ufus. Lista-nni Ass-a tekkes, yedwel uxeddam minemma yelmed d lxedmet izemmar ad iraḥ ad yexdem deg uliman.

Min itetter, mamek ɣa ggeɣ?

Talimant d wenni d lmeftaḥ n uliman i tnayen-a yebriden i xef ɣa nessiwel marra, B1 al B2 di tlimant, itteḥwaja-t wenni yexsen ad yexdem niɣ ad yelmed ca n ssenɛet mamek ma tegga, ɛawed itteḥwaja-tt ij n zi ṭṭerf deg uliman, minzi agdud aliman wer yessiwil bu tefransist ula d taɛrabt, la d taglenziyt maci marra. Agdud ittexs iles-nnes. Xelli ɛad di taddukla, d lemɛacart aked yewdan.

Ar nhara, aliman itetter zeg yewdan i yexsen ad dd-asen ad xedmen, Adiplum, Adiplum mamek yegga izemmar a zeg-s yexdem utarras, ixessa ad yili ittwaqbal deg uliman. Adiplum-a ittek d amezwar x ij n lidara n usemquddi, txezzar a diplum-nni ma ad yeɛdu amenni, niɣ ixessa-s usemquddi (a x-as yerni bab-nnes cwayt n tɣuri deg uliman (char ar 6 chur).

Wenni yexsen ad yelmed ca n ssenɛet, ittxessa-s BAC, almad n ssenɛd deg uliman, ittili yessur jer wlmad n lxedmet di fabrika, d welmad di temzgida (theory), Almad n ssenɛd umi neqqar ttekwin, qqaren-as deg uliman Ausbildung, tcerrek deg-s fabrika, aked lmexzen. ttemɛawanen ɣer-s, amezwaru isselmad lxedmet, wiss tnayen yesselmad tiɣuri yeqqnen ɣer lxedmet-nni. Swizan deg-s la di lexlas, minzi almad n ssenɛd ikessi x-as umeḥḍar cwayt n tenɛacin, ttaweḍ jer 600 d 1000 i char, tettmarni mkul aseggʷas ij n cwayt.

Maḥend ad tegged Ausbildung, maci am mala ad txedmed. Minzi lxedmet irebbeḥ deg-s utarras tinɛacin i t-ɣa-iqedden ad yedder. Midden i yexsen ad iɣer (di tesdawit) deg uliman, tettren zeg-s 11.208 URU, niɣ ḍḍamen, maca wenni i ɣa yeggen Ausbildung, Xezzren damezwar cḥal irebbeḥ zi Ausbildung-nni, mala wer yiwiḍ 11.208 URU useggʷas, ixessa ad yegg tinɛacin i zi tt-ɣa-yessemqudda di lbanku.

Lxedmet niɣ almad n lxedmet, abrid-nnes d ijj, d amezwar Talimant, awarn-as tarezzut n wemkan. Llan aṭṭas n isiten Am “make-it-in-germany” mani tzemmard ad terzud lxedmet s udiplum, niɣ mani ɣa terzud almad n lxedmet. Isiten mmalen abrid i marra wi yexsen ad iraḥ aliman, iterra x iseqsan idd-itteḍḍaran ɣer uzellif marra.

Arifi d uliman

Arifi yeẓẓu-as Uliman di tungimt zi zik, marra txes ad traḥ Aliman, niɣ ɣer-s din ca n ḥedd ittas-as-dd. Arifi yessen Aliman, Aliman yessen Arrif. Maca ibriden n lqanun nejja-ten i legnus-nniḍen. Neccin nessen i webrid “Illegal” waha.

Yettɛawad-ayi Muḥemmed (25 iseggusa, Iruḥ ad yelmed lxedmed n kuzina deg 2016), Lqunsuliyya teccur, zi qaɛ tineddam n lmeɣrib, marra qeyyden-dd lxedmet, niɣ Ausbildung. necc waha i din d arifi irezzu ad iraḥ ad yexdem, Irifiyyen nneɣni i din ufiɣ, ɣer-sen ddamana ad raḥen ad kemmren tiɣuri di ljamiɛa, niɣ ad uguren*t s lemlak. Iḍa, rezzuɣ-as i uma ad dd-yas. ttafeɣ n tsedmiwin di Facebook deg-sent iwdan i rezzun ad raḥen Aliman, ca s lxedmet ca s tɣuri, maca ccurent s imeɣrabiyyen i wer yellin d Irifiyyen waha. Neccin nessen Abrid n waman waha! Min yeswa webrid n lebḥar, a zeg-s ɣreɣ Talimant ḥsen.

Abrid n leɛqel d tiɣisin.

Anɛaq s leɛqel, ikessi ttkerfis x bab-nnes. mala texsed ad teẓwid, wenna-yas cwayt zik, ksi Bac seḍfar-as ca n udiplum (ista), smun akid-s talimant s llilet, di ɛamayen ataf tugur ad traḥed ad txedmet, niɣ ad ternid adiplum x wenni.

Mala tɛegzed i (ista), ɣer Talimant, dfeɛ dirikt awerni Bac i ca n ssenɛet ad tlemded, ad yili rebbḥen deg-s mliḥ (900€).

Di lexbar, qqaren belli ssa d usawen ad shewnen x yewdan yexsen aliman, s usistim n tneqqiḍin (am wenni n Kanada) /Aliman ad yerẓem i wi yexsen ad yexdem./ Lexdenni ataf abrid yeshel ɛad x lexxu. Ad yewc tizemmar i waṭṭas n yewdan i wer ɣa yelli udiplum, ad dasen ad xedmen.

Abrid n lebḥar aṭṭas i yiwi, al mani yedwel lebḥar n lburan d timeḍlin, Abrid n Turk niɣ n wesḥarq n Visa, yenɣa yewdan amen ddren. Uruppa teccur s imenneɛraq d Irifiyyen bla lekwaɣeḍ, ddren deg inexriɛen d trewiliwin d turjit ad afen ca n webrid i zi ɣa ggen lekwaɣeḍ ad hnan.

Wenni yexsen lehna di Tmurt n lqanun, a ɣer-s iraḥ s lqanun

Timaynutin

Aqelɛi
Aqelɛi
Abdelmajid Akalai

Fser-itt