24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Mayemmi kul ijjen zzag-neɣ d mamec i zi ittaca s lweqt ?

Tala: Dw

« Ita xzar mamec yeɛdu lweqt deɣya », Ijjen wawal lebda neqqar-it jar-aneɣ. Ura kṭer xminni lweqt iɛedda deɣya bla ma ad kid-s naca. Maca, din idwan ttacan s lweqt s ijjen tebridt nniḍen. Uca ttakan s umelli, minzi ttwalan belli akud iɛedda yedqel. Ca n twalatin xminni nettraja ḥedd ɛawed, nettaca belli lweqt iɛedda idqel. Maca xminni nseɛdda ussan n bakansi-nneɣ, nettaca ɛawed ila ussan ɛeddan deɣya. Steve Taylor, ijjen d Abriṭani, igga tizemmar-nnsen maḥend ad issen mayemmi ittazzel lweqt ɣer ca n iwdan, ca zzag-sen lla. Tarezzut-a nnes ismun-it deg udlis n « asenneɛ n lweqt ». Adlis-a ɛawed ittbeqqec deg ixarrisen ibennan iwdan x lweqt, d man later ig itejja manaya di taycit-nnsen imsebḍan x lweqt.

Kul ijjen zzag-neɣ ɣer-s ijjen teycit s ɛeddu n lweqt, taycit-a tettemsebḍa zeg ijjen ɣer wenniḍen. Manaya iqqen ɣer tnefsiyt n kul ijjen. Bnadem i yellan ixeddem, lweqt tɛedda ɣer-s deɣya, maca iɛedda idqel xminni bnadem ittaca s umelli niɣ xmi ittili yehlek. S uya, Taylor yeqqar belli tanefsiyt n bnadem ig ittejjan lweqt ma iɛedda deɣya ma lla.

 Temɣer d lweqt ittazzlen

Aḥenjir ameẓẓyan ɣer-s aseggʷas iɛedda yedqel, maca ɣer iwessura aqa-t ɣer-sen iɛedda deɣya. Alaḥsab asit aliman SWR-wissen, ig ixeddmen x isental imassanen (sujets scientifiques), ggin azemmem i ufinumin-a. Mamec iwwḍen ad t-splikan s ijjen tebridt d tamassant. Di teṭyurit, lweqt lebda aqa-t deg wemkan-nnes. Tminut d tminut waha la ɣer uḥenjir la x umeqqran, maca mamec i zi nettaca s tminut-nni i yella yemsebḍa zi wa ɣer wa. Ca n imussnawen nnan belli manaya d ca n leḥsab yettegg-it walli n bnadem, leḥsab-a ibedd x wanict ig yeddar bnadem. S manaya ijjen useggʷas ɣer uḥenjir bu tlata n iseggusa di buḥbel-nnes yettwaḥsab d ttulut n tudert ɣer-s. Maca ɣer uwessar di tesɛin di buḥbel-nnes, ɣer-s aseggʷas d ijjen cwayt d ameẓẓyan di lweqt ig isseɛda netta. Ittsemma mamec ifehhem uterras lweqt iqqen ɣer lɛumur i ɣer-s.

Di tlatin n iseggusa tamezwarut zi tudert n bnadem, ttuqiɛent-as aṭṭas n tmeslayin. Yettraḥ ad iɣer ɣer tmezgida tamenzut, tasdawit, irezzu x lxedmet, ittemselqa aked imeddukal d imaynuten. Ad ibda ad imlussun aked tḥudriyin. Ad idwel ad issen ixef-nnes kṭer. Maca di tlatin n iseggusa nniḍen, abeddel-a wer dag-s ittuqiɛ ca manaya. Xenni itteɛqab bnadem ittadef di rrutin, aɛawed. Imussnawen qqaren xminni bnadem issadaf ineɣmisen d imaynuten, ittemsurruf akid-sen. Danita lweqt iɛedda idqel, d manaya ig ittejjan kul ijjen zzag-neɣ mamec ittaca s tebridt temsebḍa lweqt jar inni imeqqranen d imeẓẓyanen.

Tizemmar x usedqel n lweqt

Alaḥsab mayen yeqqar Taylor, nettaf belli iwdan imeqqranen drus xminni xezzaren ca n ḥajet d tamaynut. Mani imeẓẓyanen azgen ameqqran n tmeslayin iẓarren aqqa-t ɣer-sen d jjdid. X manaya imussnawen tticen ca n tfawin x mamec ɣa nessedqel lweqt ɣer imeqqranen. D amezwaru, aqelleb n ca n tmeslayin d timaynutin : Xzar ca n lhiwaya d jjdid, qelleb ad teddred ca n leḥwayej ɛemmers ma tɛiced-ten. Safer ɣer ca n imukan nniḍen. Cḥal mma mmernin iktayen-nneɣ (nos mémoires) di twengimt nettaka zzag-sen axmi d izegraren kṭer zeg inniḍen. Wer tɣastar bu aṭṭas n lweqt x ca n tmeslayin wer neffɛent : Aḍeyyeɛ n lweqt d min wer ineffɛen, ameknaw lweqt ig ittekk bnadem zzat i ttilifun-nnes. Liraret n lkarṭet, afurrej di ttlibizyu. Ameknaw ddegg-a n tmeslayin ig ittejjan lweqt iɛedda deɣya deɣya. Wer tettbedda ca x min ttuɣa tesseɛdid. Minzi alli netta yettwala bnadem xmi i d-itterra iktayen-nnes, itteḥsab-it d aḍeyyeɛ n lweqt. S uya imussnawen qqaren ixess bnadem ad ikunsunṭra x yiḍ-a waha. Ad yaggʷwej x min yeɛan d yimal, minzi llan di lexyal-nneɣ waha.  

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt