24.1 C
Nador
Lḥed 7 Yulyu 2024

Mayemmi irgazen ttnejbaden ɣer yebbac n temɣarin ?

Abbic ittwaḥsab d azamul (symbole) n twetmant (la féminité) d tyemmat di twalat d ijten. Zeg imukan i d-ijebbden tiṭṭawin n iwtman ɣer rrimet n temɣart, mamec i yella d ijjen udinamu isenhezzan mezri asiksi.

Tirezzutin mmelint-id belli ca n temɣarin ttakkʷaḍent ɣer urgazem-nnsent ɣir s usqiqqeḍ n yebbac. Maca maḥend tamɣart ad taweḍ ɣer manaya, ixess-as a teqbel, a txes idmaren-nnes amek llan. Ɛawed, wer tesmquddi bu rrimet-nnes aked rrimet n tinni ittwassnent i d-itteḍharent di Instagram d ttlibizyu.

Arriklam ittirar ijjen tilalt (rôle) di manaya, minzi ittejja ‘aẓẓli’ ɣer-s ca n isebdaden-nnes (ses normes), am idmaren iɛemmren i uɣway (séduction, tentation) n twetmin, mamec i isshaja ccehwet ɣer waṭṭas n yergazen.

S uya ca zi temɣarin ttacant s wemnus aked ibbac-nnsent iɛelment, ttraḥent ɣer weḍbib n istitik, bac ad ɛemmrent ibbac-nnsent s ssilikun, tettunt belli aqqa aẓli ixes ad yini ila kul ijjen zzag-neɣ imsebḍa x wenneɣni s ca n ḥajet.  

Zeg uɣezdis-nniḍen, nettaf ca n yergazen ttexsen kṭer tiṭṭawin n temɣart niɣ acewwaf-nnes niɣ yimi-nnes ; ma inneɣni itteɛjib-asen azmummeg-nnes, din ɛawed inni yettwalan belli min illan d asebḥan di temɣart qqaɛ « d ibbac-nnes ».

Mayemmi azgen-a zi rrimet n temɣart tticen-as aya n taynit qaɛ ?

Taynit n wergaz i webbic n temɣart nzemmer a ɣer-d d-nexzer zi zeg ijjen tmuɣli d tamassant (scientifique) teqqen ɣer uṭewwar.

Deg ijen tɣuri, ufin belli din tnayen n imentilen (raisons) ittejjan irgazen qqnen ɣer yebbac n temɣarin :

Amserwas jar ibbac d tdinit (fesse) : ittsemma di furma-nnsen s tnayen, ibbac n temɣarin ggin ameknaw tadinit-nnes, d manaya iqqren imussnawen ixeddmen x uṭewwer (évolution).

Tamuɣli-ya teqqar, ila ahurmun n ustrujin n twetmin ijemmeɛ tadunt di tdinit, bac ad as-temmel temɣart i wergaz belli qa dag-s ijjen ublilles (fertilité) yuɛla.

Argaz i ixeṭṭren tamɣart i iɛemmren deg idmaren-nnes, ixezzer ɣer-s, bla ma ad yaca, axmi d tenni i ɣa issuttḍen iḥenjiren-nnsen, mamec i tt-ittwala temḥeḍ di rrimet-nnes, maḥend ad tesbar i tarrawt d usegmi n warraw.

Deg yiger-a, iqqar umessnaw n Untrupulujiya, Bobbi S. Low, i Thesun Tabriṭanit ila tidinin iḍewwren « ṭewwrent deg umḥizwar n twetmin bac ad jebdent taynit n iwetman, zzag-s i ɣa ṭṭfent iwetman, minzi qa dag-s i di tella tadunt s waṭṭas ».

Amassan deg usikes Alfred Kind, iqqar ila iwdan di zzman, ila xmi teṭṭsen aked wayawya, wer ttemqibilen ca udem deg wudem, maca ttuɣa azgen awadday din mani ittemsar usikes.

Inṭrupulujiyen ttwalan belli irgazen tteɛjiben-asen ibbac minzi mserwasen aked iḍenfaf n temɣarin, uca dewlen ibbac jebbden kṭer zegga bdan iwdan teṭṭsen aked wayawya d nitni mqabalen udem deg wudem.

Tɣuni n wutuḍ : Ibbac, amec ittwassen, sseccan iseyman s wutuḍ, maca ca zeg imerzuten qqaren belli taynit tasiksit s ibbac tɛedda utuḍ, mani ttwasxdmen i ca n tmeslayin-nniḍen.

Sigmund Freud iqqar belli bnadem iɛedda x waṭṭas n tferkiwin (étapes) deg uṭewwar n mezri asiksi-nnes i d-ibeddan zeg utuḍ, mani aḥenjir ittakkʷaḍ ɣer taẓyuḍi s uqemmum/tala n mezri asiki.

Taẓyuḍi-ya ittaf-itt uḥenjir xmi ittili yebleɣ, uca itterra taynit i webbic d mamec igga ɣer temɣart, ula kṭer xmi ittuqiɛ usikes.

S ijjen wawal-nniḍen, aqqa anejbed n wergaz ɣer yebbac n temɣart yeqqen ɣer temẓi.

Maca di tidet, aqqa utuḍ isnekkera ahurmun n uksytusin (ocytocine) ittwassnen s « uhurmun n arriḍa », ahurmun-a ittegg ijjen teycit tecna, mamec issemɣara zi tɣuni ismunan tayemmat aked mmi-s.

D manayenni ittemsaren ɛawed xmi argaz d temɣart tteggen timexsa (tteggen ssikes), nettaf uksytusin-a xmi i d-iḍelleq tettili ijj n taycit s lefraḥet, mamec argaz d temɣart ttacan belli udsen i wayawya kṭer.  

Imerzuten i yura adlis n « The Chemistry Between Us: Love, Sex, and the Science of Attraction » bedden x imentilen ibyulujiyen d idelsanen i ittejjan irgazen ttnejbaden ɣer ibbac n temɣarin.

Imerzuten-a ufin belli timexsa n irgazen i yebbac teqqen ɣer ca n yektayen (mémoires) i yellan di terfrayt (inconscience). Manaya zeɛma ittɛeqqab ɣer xmi ittirar uḥenjir s ibbac n tyemmat-nnes uca uksytusin ittneḍlaqq-d « xmi i yettili uksytusin, tayemmat wer tettif bu ca n ḥajet d tasebḥant kṭer zeg usuteḍ n useymi-nnes ».

Tala: Raseef

Maci ḥa manaya waha, deg iseggusa imeggura, ufin belli ibbac maci ɣir n iseyman waha, maca ula xmi sqiqqiḍen irgazen tizellifin n yebbac ittegg ashaji asiksi ɣer uzgen ameqqran n temɣarin.

Larry Young inna « xmi ittḥada wergaz ibbac n tecrict-nnes, manaya iḍelleq-d uksytusin deg walli n temɣart, d manaya i yettemsaren xmi suttuḍent temɣarin iseyman. Maca, uksytusin-a ittejja taynit n temɣart teqqen ɣer wecrik-nnes, min tt-ittejjan tettxes akid-s teqqim waha ». Da, argaz ittaca belli tamɣart-nnes tettexs-it.

Inna Young ɛawed « zeg uɣezdis abyuluji, ca n ddegg a naf argaz ittmetta x ubbic n temɣart». Inna deg yiger-a « aqqa irgazen d istuaḍ (mammifères) weḥḥed-sen i yeqqnen ɣer idmaren n temɣart zeg uɣezdis asiksi. Tamɣart weḥḥed-s zeg isutaḍ i illa ibbac-nnec meɣɣren xmi tbelleɣ, neccin ɛawed weḥḥd-neɣ zeg iwetman istuaḍ i ittḥekkan ibbac, nesqiqqiḍen-ten s uqemmum, xminni ittemsar usikes ».

Maca aseqsi ameqqran, mayemmi iwdan i itteggen manaya waha bla isutaḍ-nniḍen ?

Alaḥsab Young, iqqar belli iwdan weḥḥd-sen ittili xeṭṭaren ijjen wecrik waha, maci am 97% n isutaḍ-nniḍen min ɣa illa aṭṭas n yecriken. Mamec ɛawed neccin i ɣa tella tiddi tseggem nettegg asikes udem deg wudem, min ittejjan tizellifin n ibbac ttqiqqiḍent deg usikes.

Young iqqar ila anejbed n wergaz ɣer temɣarin iqqen ɣer bnadem, maci d ijjen lḥajet ilemed-itt. « iḥenjiren wer lemmden ca deg undrar belli ixess-asen ad nejbden ɣer ibbac. Manaya d abyuluji iqqen ɣer weɣbay n walli-nneɣ ».

Ibbac di tussniwin imsebḍan

Maci merra iwdan ɣer-sen taynit ɣer yebbac, deg ijjen tɣuri i yettwaggen deg useggas n 1951 x 191 n tussna. Yufa umassnaw n Untrubuluji Kliyan Ford, d umassnaw n Itik Frank Pitch, belli ibbac n temɣarin ɣer-sen lhimmet-nnsen di 13 n yedles. 9 zzag-sen irgazen itteɛjib-asen ibbac imeqqranen, d tnayen zi tussniwin-a irgazen ttnejbaden ɣer ibbac izegraren. Ina d Lmasay d Manus, mani di 13 n tussna, nettaf-iten qqnen ɣer ibbac xmi tteggen timexsa waha.

Di min iqqnen ɣer tussna n unejbed « science of attraction » din aṭṭas n tmeslayin wer tent-nessin ar yiḍ-a mani arrimet n bnadem, ula kṭer wenni n temɣart ɛad x-as aṭṭas n tayyut, s uyenni kul ijjen mamec x-as issawal zeg uɣezdis apsicik d ufilusuf.

Tira n: Ilij Nun

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt