24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Mamec yegga “lḥeqq” yedwel d mmi-s n Arbaṭ?

Ɛemmers ma issers-d umseksi n Lmuɣrib aked iseḥrawiyen ijjen useqsi x “man ddewla i nxes?”. Tufrint tameɣrabit; wer das-yecqi useqsi-ya wanita.

Ca zzag-sen, ttejjan-as i ugellid d netta i ɣa issersen timuɣliwin n yimal, nitni ad qqimen ccaten deg wuru waha. Ma inneɣni, nnuɣen deg ijjen tuẓẓelmeḍt yeɛdu x-as lḥal.

Ad ggʷdeɣ ad iniɣ ila amussu Amaziɣ netta d amezwaru i ifekkren deg ijjen usistim d afidiral. Aya iban-d aked umussu n uṭunumiya n Arrif di 2007. Zi senni, ula d isusiyen, ila xsen ad ggen ca, maca wer x-as kemmlen, niɣ s ijjen wawal-nneɣni, ilul-d immut.

Di Arrif, ula d ijjen ma iɛejb-as lḥal x mamec yella Arrif luxa, bḍan-t x tlata n jjwayeh. Ad tt-nini nican; lmexzen, ɛemmers ma ixes Arrif ad imun deg ijjen jjihet.

Lmexzen, ɣer-s Arrifubiya; niɣ tiggʷdi zi Arrif, manaya ɣer-s iẓewran, mala walu, zi lqern 19, wami aɣewweɣ lebda ila ittekker-d zeg wemkan-a. Ad d-nessekti ila min tettegg ddewla n Lmuɣrib aked Arrif, tettegg-it ula d Iran aked Arabistan, tameggarut-a d ijjen jjihet imezdaɣ-nnes d aɛraben, maca Iran, wer txes ad zzag-sen tenɛem, tebḍa-ten x jjwayeh, tbeddel-asen ula d isem ɣer “Khouzistan”.

Min tettegg Iran d Lmuɣrib imserwas s waṭṭas, maca immal-d ila din ijjen lḥal d ucrik jar-asen, tnayen-a n tmura wer dag-sent bu tdimukraṭit.

Xenni, umi nebda nesɣuyyu x lḥal n utarrec i di ittedder Arrif, ttuɣa iwdan qqaren jar-asen, wenni ixsen lḥeqq, a ɣer-s yehwa ɣer Arbaṭ.

Maca mayemmi lḥeqq wer yelli di Nnaḍur niɣ di Lḥusima, yezdeɣ di Arbaṭ waha? Mamec yegga yedwel lḥeqq d mmi-s n Arbaṭ?

Iwa tamrarut, anict i temxumbel, anict i tehwen di twalat d icten. Minzi axarres n “lmexzen” zeg umezwaru ibna x usmuni n jjehd d ttmenyat deg ijjen wemkan.

Fransa s ixef-nnes, tewca-as ixarrisen i lmexzen di umi neqqar s tefransist “centralisme politique”. Zzag-s i ttuɣa tessggur Fransa timeslayin-nnes, wer nettettu ila wenni issersen tamessugurt (administration) di Lmuɣrib wer yelli ḥa d Lyautey.

Uca d manaya; lmexzen yufa zzat-s tnayen n yebriden, ttemsebḍan, ttemselqan. Maca aya iɛawen-it ḥuma ad yili x mamec yella luxa. Isaqar-d ddewla, ammas-nnes d Arbaṭ, xenni issezdeɣ “lḥeqq” dag-s s bezzez, yugi ad t-yebḍa x jjwayeh n tmurt.

Ass-a, maḥend a nerzu x “lḥeqq” ittxess-aneɣ a nehwa ɣer Arbaṭ.

Ussan-a yeɛdan, ifellaḥen ifransisen ɣewwɣen x lḥukuma n Fransa; ttuɣa isaḥafiyen ifransisen ttemseqsan mamec temsar ifellaḥen ilimaniyen wer tteggen amenni?

Ufin ila yedwel di lexyal n ifransisen, umi ɣer-sen asistim-nni n usnemmes (centralisation) wer zemmren ad afen afekki i yemxumbal-nnsen bla mala wer d-tusi lḥukuma di Paris akid-sen tessiwel.

D aya i yemsaren, ɛlaḥal ɣer-neɣ, merra imxumbal-nneɣ, mala wer d-yusi afekki-nnsen zi Arbaṭ, ataf wer ttfekkin.

Xenni, neccin i ttuɣa yesɣuyyun x Tmaziɣt, ila neqqar belli lmexzen ixess ad yegg ttlibizyu, ad yegg asinag, ad yessidef Tmaziɣt deg uselmed, ad tt-issidef ula deg udustur.

Merra manaya, ittwagg. Xelli s ijjen tebridt tefreɣ.

Maca, aseqsi, ma d ta d tmaziɣt i nrezzu? Ma iɛejb-aneɣ lḥal? Merra wer dasen-iɛjib bu lḥal x mamec tella Tmaziɣt luxa, maca ula d ijjen ma ittegg ca i Tmaziɣt-a d Arrif-a, minzi di lexyal-nneɣ, ixess lmexzen i ɣa yeggen kulci.

Amenni nnit i yemsaren aked Lḥirak n Arrif, nessewjed ijjen ḍḍusi n isutar, maca i umi nessutur? Wer nfekker ca a negg ijjen usuter waha; a nessugur iman-nneɣ s iman-nneɣ, xenni isutar-nni i ɣa netter i lmexzen, ad asen-naf afekki-nnsen, nnit, bla ma neḥwaj-it.

Walli ad ittwafhem zeg wawal-inu ila xseɣ ad sbarriɣ lmexzen; lla. Merra manaya ittwadenna x yiri-nnes, minzi netta iɛelmen jjehd d ttmenyat. Iɛlem ula d aselmed d tsetratijiyin i yimal-nneɣ. Maca, neccin nzemmer a negg aṭṭas n tmesalyin, ḥaca wer nettegg walu, di lexyal-nneɣ, mala wer yeggi lmexzen, neccin wer nettegg.

Mala numen ila nzemmer a nbeddel nnit, ataf qa nɣall a nebda zi ddcar-nneɣ, abilaj.. Uca raḥ x-as amenni. Timeslayin beddant-id zi drus ɣer waṭṭas, zi walu ɣer ca.

Merra tutlayin n dduniyt ijjen wass ttuɣa-tent maci d tutlayin n tira. Ttuɣa Tafransist xezzren ɣer-s s useɛqer, ssemɣaran zi tlatinit. Tanekra deg Uṭalyan tebda zeg wass mani bdan sxeddamen Taṭalyant di tira, unfen i Tlatinit.

Maḥend Tmaziɣt ad taweḍ ɣer wemkan-nnes i testahell, ixess beɛda tarwa-nnes ad zzag-s amnen nican. Maḥend Arrif ad yili d tidett, ixess a zzag-s namen ila d tamurt-nneɣ, ad dag-s negg ca.

Wa d amseksi n tidett, amseksi kuntra i min dag-neɣ yeẓẓu lmexzen d tterbyet, ad t-nesfeḍ s izalen (des valeurs) d jjdid, izalen n tawmat d taddukli.

Iwa awi-d a nerr lḥeqq di Arrif, nnehla ma nehwa ɣer-s ɣer Arbaṭ.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt