24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Lkif di Arrif : waxxa teẓẓud baṭaṭa ad tt-teɣmi d taḥcict

Zegga ttyarita, lḥukuma Tameɣrabit tessers izerfan i zi ɣa tettwaẓẓu teḥcict n lkif.

Inni ig ittbeddan x manaya qqaren ila qa izerfan-a usin-dd x tizi n ufellaḥ. Maca zegga ɛdan cchurat x uzref-nni, ɛad ifellaḥen n teḥcict ttɛicen mamec ttuɣa-ten. Aṭṭas n iseqsan i yeqqimen uylen.

Tawzirt n daxel tameɣrabit teḥseb ila qa din xemsin alef n uhikṭar n tbeḥḥar i di tteẓẓun taḥcict, tibeḥḥar-a bdantt-id zi Ccawen ar yimukan i yudsen i lebḥer acemlal.

Tamdint n Ccawen umi ttlaɣan temdint taḥmaymit, tettwassen s usari n teḥcict. Nettaf din iwdan xeddmen d lgidat i yemsariyen, mmalen-asen imukan i di tteẓẓun taḥcict, sskanen-asen mamec i dd-ssufuɣen taḥcict zi rrbiɛ-nnes.

Abrid ɣer Bab Berred zi Ccawen issaḥal, iccur s tsawnin d teysarin. Ḥa niweḍ din neẓra tibeḥḥar d tizegzawin n teḥcict, s ijjen rriḥet teɛbeqq, tuyel di tinzar-nneɣ.

Ca n tudrin mzellaɛent da d dih. Mmalent-id lḥal i di ttɛicen ayt bab-nnsent. Maca din ca zzag-sent zi tudrin-nni ɛawed d tisebḥanin, maca udrusent. Fessren rrbiɛ n teḥcict x tzeɣwin maḥend ad yazeɣ qbel ma ad bdan ad ssujden i lkif.

Ḥa nepparka ṭṭumubin-nneɣ deg ij n tsawent neẓra ij n tḥenjirt tkessi x weɛrur-nnes rrbiɛ n teḥcict i yuzɣen, tettawi-t ɣer ij n wemkan-nneɣni.

Γir teẓwa-dd abrid, texzr-dd dag-neɣ s ijjen uzmummeg x wudem. Manaya ɣer-sen nurmal di jjwayeh-a.

« Baṭaṭa  d teḥcict »

Ijjen zeg ifellaḥen inna i BBC d netta ittgernez wami t-nesseqsa ma izemmer ad yeẓẓu ca n tmeslayin-nneɣni deg wemkan-a bla taḥcict : « Waxxa teẓẓud baṭaṭa, ɣer umeggaru ad temjred lkif ».

Tudert n yina tettnuqar x taẓẓut n teḥcict tasalt awerni tenniḍen. Settin alef n lwacun i ixeddmen di taẓẓut n teḥcict, iqqseḥ a ɣer-sen tessiwled, minzi teggʷden zeg isuḥufiyen. Wer nessin ma tiggʷdi-ya tekk-d zi lmexzen ma lla.

Min ismunan Arrif aked lmexzen zi lebda d amxumbel. Wer din bu ttiqqet jar-asen, mamec ttuɣa din timeskanin d tɣuyyawin d mamec ila ttagin x lmexzen deg umezruy-nnsen.

Taẓẓut n teḥcict terni deg imxumbal i yellan di jjihet-a. Minzi wer din bu ttiqqet di lmexzen, ɛawed minzi ttuɣa taẓẓut n teḥcict wer ɣer-s bu lqanun, min yejjin, amec yenna Xalid Lbekkari i dd-iqqersen zi jjwayeh-a : « aṭṭas n iḥenjiren ttagin ad raḥen ɣer uselmed, wer din bu ibriden n tizeft, mamec aman n wadu tmurt neqsen s waṭṭas, minzi taẓẓut n teḥcict tettḥwaja aṭṭas n waman ».

Ifellaḥen aqqa-ten di arrucirc

Maca wami ggin izerfan i taẓẓut n teḥcict, manaya ttuɣa asitem zzag-s ad jjen lḥal n ifellaḥen ḥsen. Jarkṭer Iwruppawiyen ttettren aṭṭas rrbiɛ-a la i ukeyyef la ddwa.

Ijjen qqaren-as Ɛebdellah (isem maci d tidet) ixeddmen deg yiger-nnes yenna i BBC ila amxumbel n ifellaḥen ɣir min ittmernay.

Tameslayt tamezwarut teqqen ɣer wami tedwel tudert teqqseḥ.

Tala: BBC

Ɛebdellah d afellaḥ, iznuza lkif, zegga i t-issujad x tmewwa n webrid, yeqqar qa aṭṭas n ccayeṭ n teḥcict i yellan maca wer nzemmer a t-nezzenz bla ma ad ṭṭfen isemsaren aṭṭas n ttmenyat.

Mala nekka neẓra cḥal tsekkʷa teḥcict di berra a nefhem mliḥ cḥal i din t-znuzan. Ɛawed, deg Uruppa, 60% n teḥcict i din znuzan ittekk-dd zi Arrif.

Kilu n teḥcict, alaḥsab Ɛebdellah isekkʷa xems-myat alef dag-s azgen n txessura. Maca kilu ittemnuza deg Uruppa s ɛecra melyun. 

Aked tudert iqesḥen, i izemmer bnadem a tt-iẓer di ledcur-nni. Azgen ameqqran n ifellaḥen ddiklaran zzag-sen, lebda aqqa-ten ttrakkʷalen zeg ijadarmiyen. Alaḥsab lqanun n jjdid, zemmren lux ifellaḥen ad ggen timesmunin-nnsen, maca wer zemmren minzi 40 alef alaḥal rezzun x-asen.

Ameknaw ddegg-a n ifellaḥen, aqqa lebda ttnuffuren, wer zemmren ad ffɣen ledcur-nnsen, wer zemmren ad raḥen ad ɣren niɣ ad raḥen ɣer spiṭarat, minzi tteggʷden a ten-ṭṭfen. 

Ɛebdellah yeqqar : « Nettɛic di ttamara, lebda qa nerwel ».

Aṭṭas n imeɣnas tettren ad ɛfun x ifellaḥen-a, mamec tettren ɛawed ad tili taḥcict ula i ukeyyef, bac ad zzenzen ifellaḥen-a mliḥ.

Xalid Lbekkari yenna : « Asezref maḥend ad tili taḥcict i ukeyyef, izemmer ad issidef ttmenyat i ddewla ; minzi ttmenyat n teḥcict ssrakkʷalen-tent bac wer ten-teṭṭfen ».

Laggʷaj Amaḍlan

Din ijj n tmeslayt-nniḍen ittejjan lḥal n ufellaḥ tekkerfes.

Di Bab Berred, ijjen yudes-dd ɣer-neɣ zegga i daneɣ-issen ila neccin d iberraniyen, yenna-aneɣ ma izemmer ad aneɣ-izzenz xemsin kilu n teḥcict.

Aṭṭas ! maca manaya immal-d anict n uzenzi inqes s waṭṭas. Sseqsiɣ Lbekkari x manaya, yenna « Wami taḥcict tedwel ɣer deffer deg Wafɣanistan d Lubnan, aṭṭas i yettettren sselɛet. Maca danita i dd-ttadfent tiraccwin n ttrabandu, s uya itteqsiḥ uzenzi, uca sselɛet qa-tt tesṭuka ɣer ifellaḥen waha ».

Lbekkari irni inna « Abeddel aseyyasi i yellan deg Tmarikat Talatinit, wami iwwḍen ifusiyen ad ḥekmen, ijja Marijuana immerni uzenzi-nnes din, merra manaya ittejja later x teḥcict-nneɣ ».

Aṭṭas n tmura deg Wuruppa, ttɣasṭarent aṭṭas taḥcict n Arrif. Lqanun-nnes ittemsebḍa zi tmurt ɣer tenniḍen.

Taḥcict tessadaf-d aṭṭas n ttmenyat i ddewla n Lmuɣrib, ɛad din ij n wemxumbel di min iqqnen ɣer usexdem-nnes d usufeɣ-nnes d waṭṭas n tmeslayin. Maca qa izerfan n ifellaḥen aqqa-tent s wadday qqaɛ.

Mamec ssujaden i teḥcict ?

Afabriki n teḥcict tettawi aṭṭas n lweqt, rrbiɛ-nnes zluzan zzag-s ijjen tnewwact d tameẓẓyant, ittbeddal ukulur-nnes alaḥsab cḥal i teyma.

Aḥadi n rrbiɛ d aḥercaw, maca izeyyet. Zegga ɣa yeɣmi rrbiɛ mliḥ, ad t-ssizɣen, a t-ḥeryen, smunan-tent d lmaṭṭat uca ddalent-t s ij n plastik.

S usexdem n ijjen umeɛraḍ ad yebda umi qqaren « lbanyu ». Ccaten rrbiɛ s iquba d imeɛraḍen amec tteggen inni iccaten x ṭṭbel. Xenni taɛejjajt n rrbiɛ-nni, d tewriqin-nnes ittwaḥeryen thekkʷa swadday di lbanyu. Tettnjemaɛ din, zellyent din, ttɛebbaẓen x-as deg ijjen lmika niɣ di ca n tewriqt, xenni ssiḥman-tt.

Asiḥmi-nnes ittɛawan zziyt n teḥcict ad teffeɣ, ar ɣa tedwel d ijjen umursu n teḥcict.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt