24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Lehlak n walzheimer; ma zemmren ad zzay-s ggenfan imehlak?

Di rebɛa iseggusa imeggura, ttwaggen day-s ca n isuraf i dd-isleqḥen asitem ɣer imehlak n walzheimer, zeg isuraf-nni wami yettwagg ijjen n usafar d amaynu aked useɛdi x idammen maḥend ad afen lehlak-a zik.

Imken lista-ya n tewafitin timaynutin iggur a temmerni s ca n tmeslayin-nneḍni i zi zemmren imussnawen ad ɛawnen imeẓẓyanen d imeqqranen ittemsurrufen aked lehlak n walzheimer, aneqqis-a wa s yixef-nnes issruɣa tifawin x wass amaḍlan n lehlak n walzheimer i dd-ittasen aked 21 Cutembir.

Min iɛna Alzheimer?

55 Melyun n midden ig ihellken s walzheimer deg umaḍal ɣer imeqqranen, d aya i teqqar tmurgant tamaḍlant n lehlak n walzheimer.

Semman lehlak-a s yisem-a d asemɣar i weḍbib n Alois Alzheimer, i yeẓrin deg useggas n 1906 ca n yibeddilen tcuqawin (les tissus) n walli n temɣart i yemmuten s ca n izumal zzag-sen wami wer teqqim tetteɛqal, d mamec ila ɣer-s yemxumbal deg yiles.

tenna Sara Imarisio, tanessixeft n trezzutin deg wammas n trezzutin x walzheimer di tyelda imunen (UK) i BBC: “am ddegg-a n trezzutin tteggent fus-nnsent deg udaygnustik n lehlak n walzheimer, d uḥeṭṭu zzay-s d usgenfi zzay-s”.

Terni tenna: “Wami mmewcent ttmenyat iɛawnen di trezzutin-a, d usenyan i yewcin ca n midden imiɣisen s ixarrisen-nnsen, merra aya iɛawen bac a naweḍ ɣer tefrekt-a, aked wami dd-banen xirebbi n isafaren izemmaren ad sgenfan zeg walzheimer”.

Iwwḍent tɣuriwin tijinityin ad afent lxaṭar n lehlak n walzheimer s ijjen usurif ɣer dat aseggʷas n 2022. Tala: Getty images.

Ijjen tmerniwt d tameqqrant di tɣuri n yiḍis ajini (2022)

Ijjen tɣuri temmel-d aseggʷas-a tɣuni n 42 n ijiniten aked lehlak n walzheimer di twalat tamezwarut.

Ca n imussnawen d Ilimaniyen, d Ifransisen, d Ibriṭaniyen d Ustraliyen, ɣrin amettiw ajini (materiel génétique) n 111 alef n bnadem ihelken s walzheimer.

Wwḍen imussnawen-a ad afen ca n 75 n tjinatin i yeqqnen ɣer tmerniwt s lehlak s walzheimer, zzay-sen ca n 42 n tjinatin ttuɣa wer ttɣilen ca qbel ila qqnent ɣer walhzeimer.

Imussnawen ffɣen x waṭṭas n tmeslayin i yettejjan iwdan ad heklen s walzheimer, mamec ufin ijjen uprutin iqqen ɣer userɣi n lehlak-a, tirezzutin-a ttwafsarent di tesɣunt n Nature Genetics.

Tewca Marika tfawt tazegzawt x ijjen n ddwa d jjdid maḥend ad isug x min isnekkren alzheimer. Tala: Getty Images.

Tenna Julie Williams, ten-ittbeddan x temccarkut x lxedmet-a: “nettexs a nefhem mamec ixeddem lehlak n walzheimer, s manaya, ataɣ a naf ca n isafaren maḥend a nesɛeṭṭar abani n lehlak niɣ aḥeṭṭu zzay-s”.

Mamec i dd-mmalent ca n tɣuriwin-nniḍen ila din ca n tmeslayin-nneɣni i yeqqnen ɣer tmamekt n tudert, am ukeyyef d weḍfar n ca n isistimen n macca, merra ina ttejjan bnadem ad yehlek s walzheimer, din imerzzuten i yettwalan aqqa d tijinatin i yellant d lxaṭar ameqqran.

Ddwa d jjdid i lehlak n walzheimer ca n 20 useggʷas zi mani (2021).

Imirikaniyen wcin tfawt tazegzawt di yunyu n 2021 i yijjen usegenfi d jjdid i lehlak n walzheimer i dd-ibanen awerni ca n ɛicrin useggas zi mani.

Asafar n aducanumab ittxes ad iraḥ nican ɣer wi dd-isnekkren lehlak n walzheimer, bla ma ad iraḥ ɣer izumal-nnes.

Di mars n 2019, sbedden ddwa n aducanumab, i ttuɣa tticen i ca n 3000 n umehluk, zegga i dd-mmlin ifessayen ila asafar-a wer ittekkes ca imxumbal n twengimt d uxarres.

Maca deg ijjen lweqt-nniḍen zeg useggas-nni, tufa ccarika Biogen ila asafar-nni d asebḥan, ɣir ixess amehluk ad as-tticen cwayt kṭar zzag-s.

Tenna ccarika i t-id-isakaren ila qa iwweḍ ad issedqel zeg weɣḍal n tussna.

Waxxa amenni, tugi tasnurayt n isafaren Tawruppit ad as-tewwec tfawt tazegzawt.

Tiɣuriwin x walzheimer ttexsent ad kksent arddaj amassan. Tala: Getty images.

Tenna tasnurayt ila asafar n aducanumab wer igsenfi ca imeqqranen ihellken zik zi lehlak n walzheimer.

Aṭṭas n imussnawen umi ttuɣa i das-wcin tfawt tazegzawt, belli asafar n aducanumab ittraḥ nican ɣer uprutin n umiloide, i yellan d ijjen uprutin ittilin s waṭṭas ɣer imehlak s walzheimer, mamec izemmer ad ireddej ticuqqatin, di min iqqnen ɣer yemxumbal n weɛqal d uxarres d wemsawaḍ aked inniḍen.

Aseɛdi n idammen qbel ad dd-banen izumal n walzheimer (2019)

Fsaren-dd imussnawen n walzheimer aseggʷas n 2019 ila iwwḍen ad ssnen min ɛnan yewdan i izemmer walzheimer ad ten-ileqf qbel ad x-asen dd-banen izumal.

Aya tteḥsaben-t imussnawen ila izemmer ad iɛren ɣer yirimen n ddwawat ɣer zzat, ula kṭer ila din ca n imussnawen wwḍen ad sxedmen iswiren n amiloide deg idammen ataɣ ad iɛawen a nessen anict i yella deg walli.

Wwḍen imussnawen ila Beta Amiloide ( s uleccini) ɣer-s fus deg walzheimer. Tala: Getty images.

Ca n imerzzuten di tɣiwant n ugenfi di tesdawit n Washington, di twilayt n Missouri Tamarikant, fesren di tesɣunt n Neurology tirezzutin-nsen maḥend ad ɛebren iswiren n “uprutin beta amiloide” di ddem n 158 n yebliɣen illa iɛdan xemsin iseggusa di buḥbel-nsen maḥend a nessen ma alli-nnsen iwweḍ ɣer iswiren-nni.

Aya yewwec-asen-dd ca n iswiren ittakkʷaḍen 88% waha, i illa wer nzemmer a zzag-sen negg aseɛdi.

Maca umi imerzzuten yrun-dd data-ya aked ca n tmeslayin-nniḍen itteggen lehlak-a, zeg yewdan i yeɛdan 65 useggʷas, d ca n yewdan-nniḍen ɣer-sen 65 useggʷas, ɣer-sen ijjen unebdal d ajini qqaren-as APOE4, yedwel useɛdi x idammen issbeḥ s 94%.

Izemmer useɛdi x idammen ad iɛren tirezzutin ḥma ad afen ddwa i walzheimer. Tala: Getty images.

tenna-dd BBC x ca n imussnawen d Ibriṭaniyen deg useggʷas n 2019, belli din tmeslayin d tisebḥanin ad dd-asent zi ssa d usawen, am ijjen useɛdi x idammen i lehlak n walzheimer i ɣa-iɛernen tirezzutin n uxerfen ɣer zzat.

Waxxa amenni, imussnawen-a ɛad qqaren belli aseɛdi x idammen wer yujid ca nican iḍ-a.

S uya teqqar tamesmunt Tamarikant n walzheimer “aṭṭas n iseɛditen n walzheimer umi ggin arriklam, maca ula d ijjen zzay-sen ma d asebḥan zeg uɣezdis amassan”.

Imussnawen qa qqaren mamec aseɛdi n idammen izemmer ad infeɛ di twafit n walzheimer.  Tala: Getty images.

“X manaya d tmeslayin-nniḍen, nettwala di tmesmunt n walzheimer belli aseɛdi n taddart wer nzemmer ad t-nessxdem d abrid-nniḍen x useɛdi ɣer ijjen weḍbib ittawi-tt-idd”. Terni tenna tamesmunt-a.

S ijjen wawal-nniḍen, aqqa aseɛdi n ddem izemmer ad yaf lehlak n walzheimer, maca aseɛdi n weḍbib ibnan x mamec ittemsurruf umehluk d wenni i zi ɣa- nessen ma izumal llan s tidett niɣ lla.

imal n ugenfi zeg walzheimer

Teqqar Sara Imarisio, tanessixeft n wammas n trezzutin n walzheimer di tyelda imunen (UK); belli qa din ca n 150 n isafaren aqqa-ten adu useɛdi ad ilin d agenfi i walzheimer, maca teqqar belli manaya ad yawi lweqt al ɣa dewlen imehlak sxeddamen-ten.

Imussnawen qa qqaren mamec aseɛdi n idammen izemmer ad infeɛ di twafit n walzheimer.  Tala: Getty images.

Terni tenna: “Qa din tistratijiyin n uḥeṭṭu, deg yimal, i ɣa ismunen jar isafaren d ubeddel n tmamekt n tudert, d ta d tastratijit i ɣa-isbedden zeg yiḍis n uhartef. Maca asmeɣer zi ddwawat imaynuten, ad ikk aṭṭas n iseggusa, maca abeddel n tmamekt n tudert yehwen xaneɣ neccin merra”.

Maca, mala neḍfer ijjen tebridt n tudert d tasebḥant, izemmer ad issenqes zi lehlak n walzheimer, waxxa amenni, aqqa tyumi n tmussniwin n ugenfi, ula d netta ataf ɣer-s amkan d ameqqrant di twiza n usbeddi zi min dd-ittawin lehlak-a.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt