24.1 C
Nador
Letnayen 24 Yunyu 2024

Ufin di Leɛrayec later n Homo Sapiens aqdim qaɛ.

Ufin ca n tweggaḍ (traces) n iḍaren n yewdan di Leɛrayec ɣer-sen ca n 90 alef n useggʷas zi mani. Artikel-a yettwafsar di tesɣunt n “Nature” tanglizit, i yellan d icten zi tesɣunin n tmussni timeqqranin deg umaḍal deg yiger-a.

Gewwden tarezzut-a ijjen tseḍma dag-s imesdawiyen (universitaires) d imussnawen d imeɣrabiyen, ilimaniyen, ispunya d ifransisen x ixef-nnsen Moncef Sedrarti i yellan d aselmad-amrezzu ittbeddan x ulaburaṭwar n Géo-Océan di tesdawit n Bretagne tafransist. Ina merra ufin later n iḍaren iqedmen n Homo-Sapiens di Tmazɣa d yeffus n umiditirani.

Tiweggaḍ-a i yettwafen, wwḍent ca n 85. Qqaren imussnawen belli tteɛqabent ɣer xemsa n yewdan mala walu. Zzag-sen iḥenjiren d imeqqranen, d later axmi gguren ɣer waman. Ttwalan imussnawen belli iwdan-nni axmi “d tarezzut x mayen yellan ɣer daxel i lebḥer zi Homo Sapiens i ttuɣa yettɛicen, ittnhezza x tmewwa n Leɛrayec ca n 100 alef n useggʷas zi mani“.

Saren x twafit-a imussnawen wami ttuɣa ɛebbren timura di yulyuz n useggʷas n 2022, deg yiger n ijjen trezzut d tamassant x iẓuran d tdinamiyin n tsuḍar x weftas n yeffus n temdint n Leɛrayec.

Zeg imussnawen-nni nettaf Moncef Sedrati, akid-s Juan A. Morales, Jérémy Duveau, Abdelmounim El M’rini, Eduardo Mayoral, Ignacio Díaz‐Martínez, Edward J. Anthony, Glen Bulot, Anass Sedrati, Romain Le Gall, Ana Santos d Jorge Rivera-Silva.

Amkan mani i ufin later di leɛrayec; tala @Nature.

Zeg unebdu n 2022, sekken ijjen “drun” ḥuma ad asen-tegg ifuṭuten s ijjen usistim n DGPS i dasen-iɛebbren iraqqen mani llan later-a nican d cḥal uɛlan d cḥal dag-sen d lallaɣ-nnsen.

Di Min iqqnen ɣer lxedmet-a, ttwaggen ca n ifuṭuen n 3D i later-a, uca ufin belli tiweggaḍ-a ttakkʷaḍent di lɛumur-nnsent jar 90 alef n useggʷas d 100 n alef n useggʷas. Zzag-sen ssnen belli lɛumur n yewdan-nni yemsebḍa.

Taseḍma i yeggin tarezzut-a tenna : “Tamazɣa d Lmuɣrib dag-s Homo Sapiens aqdim qaɛ, aked min ittwafen deg wedrar n Iɣud. S twafit n later n iḍaren di Leɛrayec manaya yemmal-d lhimmet i ɣer-s ɣer Tamazɣa d Lmuɣrib di tgumi n bnadem“.

Tarezzut-a i yettwafsaren di “Nature” tettic ijjen lhimmet d tameqqrant x tumalyin (informations) i yezzmren ad banent xef “tebyulujit, amutti d mamec ttemsurrufen yewdan i ttuɣa yeggin later-a” minzi dag-s “i yettwazemmem abani n Homo Sapien aqdim qaɛ (adrar n iɣud) d later n bnadem aqdim qaɛ deg wafrika deg wakud n weẓru anammas (Middle Stone Age).

Timaynutin

Fser-itt