14.1 C
Nador
Ssebt 1 Febrayer 2025

Tnifest n umari Milan Kundera “ttwameḍlent” di Tcik

Prag, (TIFRAY) – Tenna-d tasdlist n Moraviya ila tnifest n Milan Kundera d temɣart-nnes Vera, i yemmuten di 2023 d 2024 di Fransa, mani ttuɣa zedɣen zeg wami i ten-ttuɣa d iḍliben zi Tcikusluvakiya zeg useggʷas n 1975, tedwel ad temḍel di Brno, tamdint n umari-ya.

Temmel-d tasedlist-a i yellan deg yeffus n usammer n Tcik deg ijjen usiweḍ-nnes ila “Vera d Milan Kundera, i ttuɣa izedɣen di Fransa zeg useggʷas n 1975, dewlen-d s wudem azamulan ɣer Brno”.

Ttuɣa yessitim Milan Kundera, i yettwassnen s wungal n “aqessar”, i yemmuten x 94 n useggʷas deg wass n 11 yulyuz 2023, ad yemḍel di tmurt-nnes manis d-iqqars.

Ttuɣa tamɣart-nnes Vera teḥḍa tnifest-nnes di taddart mani ttuɣa izeddeɣ ar mani temmut ula d netta di cutembir i yeɛdan.

Yewwi bab n taddart n wefsar Antoine Gallimard d lqunsu n Tcik di Fransa, Michel Fleischmann, tnifest-nnsen ɣer Brno deg ussan i yeɛdan.

Yenna-d umeqqran n tsedlist, Tomas Kubicek, ila s “tnayen idsen luxa aqqa-ten di Brno, ad mmersen di temḍlin-nnsen i dasen ɣa nessewjed”.

Ttuɣa Milan Kundera yeɛlem ljinsiya tafransist deg useggʷas n 1981, zegga i irewlen s tnayen idsen zi Tcikusluvakiya tacuyuɛit di 1975.

Ilul di Brno, aseggʷas n 1929, yettwaḥsab Kundera ijjen zeg imeqqran n tsekla tawuruppit, ssawalen ungalen-nnsen x lḥal n bnadem, aṭewwer n tmagit, lmeɛna n tlelli..

Ɛemmers wer yewwi tasemɣurt n Nobel n tsekla, maca isem-nnes zi lebda ittunuḍ zeg inni i izemmren ad tt-awin.

Timaynutin

Fser-itt