24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Imerzuten: Aḥḍiḍ ittessen iles n yemma-s qbel ma ad d-ilul

Deg ijjen tɣuri i yeggin ca n imerzuten deg wammas n tussna n inyuruten di tesdawit n Padua deg Uṭalyan, mani fesren di tesɣunt n ‘Sciences Advances’, ijjen wartikel i di wwḍen ad ggen imerzuten-a ijjen usɣiwes n tfawt i walli (EEG) x 33 n iḥenjiren d Ifransisen, amenɛad i d-lulen (ɣer-sen xemsa n wussan di lɛumur-nnsen.)

Di tɣuri-ya, ɛebren anhezzi n walliyen n iḥenjiren s usexdem n ijjen tcaccect isebḥen zegga i dasen-ttɛawaden ijjen tḥajit. Iles i zi ttuɣa ttɛawaden ittemsebḍa jar tafransist, taspanyut d tenglizit s ijjen uzyenfi jar-asen ittekken tlata n tminutin. Xenni, ufin awerni i manaya, belli iḥḍiḍen-nni lemmden iles qbel ma ad d-lulen.

Temmel-d tɣuri-ya i yettwaggen ila iḥḍiḍen-nni sbissimen ɣer Tefransist, iles n yemma-tsen. Manaya ittemsar, waxxa i ɣer yili maci d yemma-tsen i dasen-ittɛawaden tḥajit. Zeg ijjen uɣezdis-nneɣni, ufint tirzzutin-a ila ittili ijjen unhezzi n walli yuɛla s waṭṭas ɣer iḥenjiren i d-ilulen amenɛad xmi itteslan i tefransist kṭer zeg yelsawen-nneḍni.

Manaya ixes ad yini, ila xmi itteslan i yiles n yemma-tsen, kessin iḥenjiren i d-ilulen amenɛad ijjen lweqt d azegrar ḥuma ad msurrufen aked tumlayin (informations) waxxa manaya tteggen-t bla ma ad zzag-s acan.

Yenna ijjen zeg inni illan di tseḍma n trezzut i “Science.ORF.at” ila waxxa wer fehhmen ca iḥḍiḍen lmeɛna n yiles, maca xelli amenni kessin llɣa, anya d ṣṣut, manaya i ten-ittɛawanen ḥuma ad ksin iles deɣya deɣya menbeɛd.

Ddakkʷalen iḥenjiren tteslan xmi i ɣer-sen yettili simana tis 24 di ddiset. Qqaren imerzuten itif x tyemmatin ad ssawalent aked iḥḍiḍen-nnsent i yella ɛad wer d-lulen, ad as-tessirar musika zi twalat ɣer tenniḍen.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt