20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Asusem i wer iqeṭṭin n tyaẓiḍin n waman !

Jjet-aneɣ a nxarres di ca n wemsagar aked isaḥafiyen, mani dd-ɣa derrcen aberru idsen, maca wer srusin ɣir drus n iseqsan ! xarrset akid-i deg ijurnalen i yessawalen x Tasmanya d ubuxxic n wuẓun s ḍarreɛ i Warektik (l’Arctique), d wexḍaf (kidnapping) di Tmizar-Imunen (Amarikan), maca wer ɛewwlen qeɛ ad ssersen ca n useqsi d anamur !

Xarrsem akid-i deg imeɣrabiyen i iqeḍwen iẓewran-nsen. Wadmem-ay, manaya urid d tirja, manaya d tidett. Awern i wesnewju-ya ɣer weswingem, din ij n tidett ttbeddan deg-s x uḍar bac ad leyyḍen udem n lejdud amen tenna. Wenni iɣeṭṭlen zi lejdud-nes, wer ɣer-s bu tmurt. Taɣemsa (ssaḥfa) tameɣrabit, deg-s ayt bab n ufisyu bla afisyu. A nejj amenni waha, bla ma nejbed-dd asentel n tidett zeg ixerriqen zi min ttarin.

Xarrsem akid-i deg yij n lxuṭbet n legnazet x yijj n rrimet tedder. D manaya i yemsaren deg wexxam n Bba Ḥnini di Rrbaṭ, lɛasima n Lmeɣrib. Rrimet i icewwwaren, i yeddren, nettat di tidett d tamaziɣt. Deg wass-nni, merra isaḥafiyen ttuɣa seṭlen, merra idsen sɣelyen ilsawen-nsen, wer nnin walu x wegraw-nni, minzi ttuɣa-t d ij n wegraw aked umussu n udafeɛ x tmaziɣt di Lmeɣrib.

« asemmal amaziɣ » (البيان الأمازيغي), deg wemkan ma ad yili d ij n tala i ɣa yessilyen iri n tmurt-nneɣ deg ujenna, minzi isemmalen i imetnen, i yiẓḍen s tidett, d nitni i ineddhen igduden ɣer min yecnan, aqqa-ten lexxu ssurufen-ten, wer dasen-dd-tterrin qeɛ lexber !

Neccin, idimuqraṭiyen-a msaken, a daneɣ inin : aqa zzman ibeddel. Ssuḍen-dd waḍuten d imaynuten x Lmeɣrib. Ttsaqaren-dd tinawin ɛlajjehd, bac a daneɣ-mmlen cḥal teggur tmurt-a ɣer zzat, cḥal nettaggʷaj x yezmaz iqdimen, mani ttuɣa timsarin ttemsarant bla ma a din ilint awerna-sent tzemmar x ukecef d lxezrat ɣer yimal. Wer ibeddel walu. Di tmaziɣt, walu, d wenni d pplanu i yellan. Wadmem-ayi, xseɣ ad iniɣ areddej. Tina yallah d ca tinawin xwant, ttlaɣant ɣer unurẓem x tmaziɣt. Timersal, wer tteggent ula d ij n usurif iqad, lḥukuma, txezzar s tiṭṭ n mika ɣer tɣawsa-ya, tettɣima tfawt di sekwila, i dd-ɣa yerren tamaziɣt, ḥuma a tt-yessefsi deg yij n lmeɛden d « awdani » kter.

Tamaziɣt, nettat d aẓwer. Merra imɣarbiyen (les maghrébins) ttun-tt. Ittxessa-wem ad tessnem ; aqa neccin wer nelli d iɣriben ula d imetlaɛ…  mli neccin d iberraniyen (amen i qqaren iḍa, amen ɣa yinin tiwecca bla anuffer), ili aqa ɣer-neɣ tiseqqar d izerfan d tlelli mseqqem.

Ittxessa-wem ad tessnem, aqa zegga i isala wegraw aɣemsan, tiwecca-nnes, ula d ij n tyaẓiḍt n waman wer tezɛim ad tḍu sennej i weyḍef n uweqwaq, ula d ij n usaḥafi ma yezɛem ad iɣamer, ad yegg iḍeren-nnes di lḥenni.

Ɣer uneggaru… tamaziɣufubit, tzemmar a tessexdem minemma, bac ad tdafeɛ x « lla »-nnes.

Asturjem ɣer Tmaziɣt: Ɛebdelwaḥid Ḥennu

H. Banhakeia, « les envers de l’amazighité (du discours au portrait), impr. Cheikh Hassan, Oujda, 2019, pp.57-58.

Yettwafser qbel di : tawiza, N°43, novembre 2000

Timaynutin

Ɛebdelwaḥid
Ɛebdelwaḥid
Abdelouahid Hennu

Fser-itt