28.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ass n 02 Kṭuber.. Wami tekker tagrawla deg Igzennayen (2/2)

Ɛebbas Lemsaɛdi di Arrif.

Ɛebbas Lemsaɛdi d Arrif.

Ɛebbas Lemsaɛdi, tuɣa yeddar Ddarlbiḍa, izwar-as yettwaṭṭef din. Isseɛda di tebniqt ca n 22 n wussan deg useggʷas n 1953. Weddben-t mliḥ Ifransisen xenni. Zegga i yufa belli abrid di Ddarlbiḍa wer izemmer ad t-issiweḍ mani, yugur ɣer idurar n Arrif. Tuɣa yessen ila di Ddarlbiḍa wer izemmer ad igg din walu. Yufa ila abrid n tlelli wer izemmer ad yili ɣir x webrid n Irifiyen.

Di 05 yulyuz 1955 yus-d Ɛebbas Lemsaɛdi ɣer Nnaḍur. Wami i d-yusa yufa dag-s irgazen wejden, ttuɣa ca zzag-sen wtin aqerṭas aked Mulay Muḥend. Ɛebbas ttuɣa yettnhezza zeg Yat Yeznasen ar Imernisen. Ijja Nnaḍur d wul min xef ixeddem ljic n tteḥrir. Di 16 May 1956. Zegga imsawaḍ aked Mulay Muḥend, iffeɣ netta qaɛ zi lḥizeb n listiqlal. Ameggaru-ya ttuɣa ixes ad yerr ljic d ca zzag-s, maca Lemsaɛdi ttuɣa yugi x manaya, ila yeqqar kul ḥajet weḥḥd-s. Amseksi-nnes ameqqran aked Lmehdi Ben Berka ad t-yejj ad t-ineɣ ameggaru-ya di Fas.

Mamec igga Ɛebbas ?

Alaḥsab tamɣart-nnes ɣita, teqqar x-as : Ɛebbas d ijjen wergaz d azegrar, tiwessaf-nnes qesḥent. Ittnhezza aṭṭas, tuɣa iraḥ ɣer Misra imsagar din aked Mulay Muḥend. Ittwassen s umseksi-nnes aked Lmehdi Ben Berka.

Ɛebbas d Ben Berka.

Mehdi Ben Berka

Nenna belli yettwassen Ɛebbas s umseksi-nnes ameqqran aked Lmehdi Ben Berka. Deg Icawiyen tuɣa istexṭib din Ben Berka. Uca issehwa-t senni Lemsaɛdi zegga yufa ila ixes ad iqqen s bezzez jar Listiqlal d ljic n tteḥrir. Cchud qqaren belli netta tuɣa iseqqer qaɛ Ben Berka.

Izwar-as i Lemsaɛdi, iṭṭef Ben Berka, wer das-d-yerxu ar mani i d-udfen ca n iwdan zi Listiqlal. Mamec i t-iwseq zeg ijjen wegraw di Madrid. Minzi netta ittwala belli Ben Berka ɛemmers ma ttuɣa ixes ljic ad yeḍfar abrid n lesnaḥ. Yeqqar x-as belli netta wer jar-as-d walu aked tnezbayt.

Ɛebbas d Mulay Muḥend

Lemsaɛdi, iraḥ ar Misra Maḥend imsagar aked Mulay Muḥend, ɣita tamɣart n Lemsaɛdi teqqar ila Mulay Muḥend wami iẓra ɛebbas. Ikker ɣer-s ibedd ad issemɣer zi Ɛebbas, yenna-as : « Mamec ɣa ggeɣ wer ttsellimeɣ x lexlifet-inu di Arrif? »

Lesnaḥ n Msira

Teqqar Tamɣart-nnes n Lemsaɛdi, belli lesnaḥ n jic tteḥrir, ttuɣa ittas-d  zi Misra. Ittekk-d Tcikusluvakiya x webrid n Ruma. Tessiwel x uɣarrabu n « Dina » Ttuɣa iferrɣen lesnaḥ-nnes di Qabuyawa. Maca taɣarrabut wis tnayen, tettwaṭtef di Lezzayer zegga x-as icekkem ijjen zi Listiqlal ɣer Fransa. I teqqar ɣita.

Wi yenɣin Ɛebbas ?

Ɛebbas aked tejwijt-nnes

Tamɣart-nnes teqqar ila iwdan n Listiqlal ttuɣa wer ḥemmlen Ɛebbas. Ict twalat ttuɣa iggur ad imsagar aked ujellid Muḥemmed wis xemsa. Ttuɣa izwar-as din Ɛellal Lfasi, yessuḍ-as di tmezzuɣt n Muḥemmed wis xemsa. Yenna-as : « ḥḍa ixef-nnec zi Ɛebbas qa netta d ajumhuri ». Umi i d idwel ɣer taddart, yenna-as i temɣart-nnes : Ma tessned min das-inna Bu leḥya-nni (Zeɛma Ɛellal Lfasi) i Bu ṭṭarbuc (zeɛma Muḥemmed wis xemsa)?

Lwacun n Lemsaɛdi, qqaren ila d Muḥemmed Leɣzawi (ameqqran n ipulisen di lweqt-nni) ig iwcin awardi maḥend ad nɣen Lemsaɛdi. Manaya yus-d aked twiza n Istiqlaliyen, ula kter aked Lmehdi Ben Berka min ked tuɣa ittemseksi s waṭṭas.

Ɛebbas ttuɣa ittwamḍel di Fas, zi senni usin-d ɣer-s imeddukal-nnes n jic tteḥrir, raḥen ksin-d amḍel-nnes, meḍlen-t deg Ujdir, jar idurar n Igzennayen. Di tmurt i yxes, i di yumen netta.

Lemsaadi
 

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt