24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Asijji x linjil itturjmen ɣer Tmaziɣt n Arrif deg useggʷas n 1887 (2/2)

Injil amezwaru (1887)

Wi isturjmen linjil ɣer Tmaziɣt ?

Deg useggʷas n 1887 ad d-yeffeɣ Linjil amezwaru yettwarun s Tmaziɣt n Arrif s usekkil Aɛrab. ufuɣ n linjil-a n Matta di lweqt-nni yesrusa aṭṭas n iseqsiten, zeg iseqsiten i d-ittemrusan ɣer uzellif, wi yuran linjil-nni ? Ma ttuɣa din ca n Irifiyen d imasiḥiyen deg wakud-nni ?  

Alaḥsab tarezzut i negga deg usentel-a, nufa awerni i umsawaḍ-nneɣ aked ijjen zeg Imasiḥiyen Irifyen, zeg iwdan ig ibedden x yijjen n usit s Tmaziɣt n Arrif, dag-s tussniwin x Tmasiḥit. Yenna-d belli d ijjen qqaren-as « Mackintosh ». Isem n uterras-a ittban-d d aglinzi, ula kṭer mala nessen belli linjil-a wa ittwaḍbeɛ di London deg useggʷas n 1887. Manaya ixes ad yini belli lxedmet x usuɣel tebda qbel i useggʷas-a. Mamec i din ttuɣa ijjen linjil nniḍen d akemmel x umezwaru yettwaḍbeɛ deg useggʷas n 1890. Wa d Linjil n Yuḥenna. Wer nessin ma linjil-a n Yuḥenna, ma d lxedmet n « Mackintosh » s ixef-nnes niɣ d ca n ijjen nniḍen i yeggin lxedmet-a. Maca ad yili d Mackintosh s ixef-nnes niɣ d ḥedd ixeddem akid-s di gruppu-nnes.

Alaḥsab aḍris i nettaf, ittawi-aneɣ-d Rebbi ila Tmaziɣt i zi yettwassuɣel linjil d Tmaziɣt n Temsaman. Manaya ad aneɣ-yejj ad nennurẓem x tnayen n tebridin, tamezwarut-nnes, ma Mackintosh netta ttuɣa-t di Temsaman ? Mala amenni mamec i das-igga ? Ma igga ixef-nnes d Ameslem niɣ d Uday ? Minzi Irifiyen di lweqt-nni ttuɣa qebblen udayen jar-asen, maca Irumiyen, yudrus mani zedɣen di « tmurt n Imselmen ».  Tabridt-nniḍen, ad yili ca n Utemsaman ixdem aked Mackintosh di Mlilet. Icten zi tnayen-a n tebridin tzemmer ad tili d tidet, niɣ ad ilint d tidet s tnayen idsent.

Linjil n Matta yettwassuɣlen ɣer Tmaziɣt di 1887

Linjil n Matta (1887)

Aɣlaf n linjil ttuɣa-t s wewraɣ, uran ijjen uzwel d mugdar s usekkil aɛrab : « Linjil n seyyed Yasuɛ rmasiḥ imssenjem-nnex », ammu s usekkil n Teɛrabt : « إنجيل إن إسيذ يسوع رمسيح إمسنجم إنخ» s wadday-nnes, iffeɣ-d zzag-s ijjen uzwel nniḍen d ameẓẓyan « xires n Matta, ijjen n ireḥwariyen », s usekkil n Teɛrabt : «خيرس إن متا يجن إن إرحواريين », deg weɣlaf-nnes uran mani ittwaḍbeɛ : « yettwaḍbeɛ di Lunders ». Adlis-a dag-s ca n 107 n isebṭaren. Aya bla ma ad dag-s d-iydaren isem n umssuɣel.

Minzi wa d adlis n Tmaziɣt n Arrif d amezwaru, aya isseqseḥ lxedmet x « Mackintosh ?». S manaya nettaf n imxumbal i yeqqnen ɣer usturjem deg udlis-a wanita. Ad d-nawi ijjen ugeṭṭum d ameẓẓyan zi mayen isturjem Mackintosh :

”  و سمع الملك هيرودس، فاضطرب هو و كل أورشليم. فجمع كل رؤساء الكهنة و معلمي الشعب و سألهم : ” أين يولد المسيح ؟ ” فأجابوا : ” في بيت لحم اليهودية، لآن هذا ما كتب النبي :

“يا بيت لحم، أرض يهودا،

ما أنت الصغرى في مدن يهوذا،

لأنك منك يخرج رئيس

يرعى شعب إسرائيل”.

 Ad d-nawi asuɣel n Mackintosh s usekkil aɛrab :

أومي إسدج هيرودس أزجيذ يتوغرغر نتا ذ قاع أوشليم أكيذس، يجرو قاع إمقرانن نركهنه إذ إشثثبن إن ميدن يسقسثتن مني أذتوورو إرمسيح، إنينس ذي ربيت لحم إن ثوذشت.

 لأن هميا إتواور سنبيا، إذ شم يا إربيت لحم ذي ثمورث إن يهوذا ور ثدجيذ تمزينت جر إمقرانن إن يهوذا لآن زيم أذ يفغ إرقايذ إذ إروس إرقوم إينو ن إسرائيل « 

Zi min ɣa neffeɣ zeg ugeṭṭum-a ameẓẓyan, a naf belli :

Aturjman wer iweqqer ca aḍris amezwaru, wer iwci bu wawalen n tidet s Tmaziɣt, ittxellaṭ aṭṭas n teɛrabt di ca n wawalen llan s Tmaziɣt, ameknaw « li’anna » nettaf ɣer-s awalen s Tmaziɣt : « minzi, laḥeqqac… », manaya ixes ad yini ila Mackintosh d ijjen issen Taɛrabt mliḥ. Manaya ittban deg iwalen i d-yerḍel zi Teɛrabt isxeddam-iten deg weḍris-nnes isturjem, aked Manaya din amxumbel n tira n Tmaziɣt.

Lexdayem n Imasiḥiyen s Tmaziɣt n Arrif.

Zi lqern n tseɛṭac i tebda lxedmet n Imasiḥiyen di Arrif ḥma ad d-rren iḍrisen-nnsen ɣer Tmaziɣt, aya yebda-d amek nenna di 1887, ad d-teffeɣ ijjen lxedmet nniḍen di 1890. Ad tbedd lxedmet-a ca n lqern n useggʷas, ar d ɣa yeffeɣ ijjen udlis qqaren-as « lexdayem n arrasul » adlis-a iseggden deg ijjen wudem d amaynu ggin-as « lexdayem n imazanen ». Mamec i d-yeffeɣ ijjen udlis deg useggʷas n 2006 qqaren-as « Tabrat n arrasul pulus ɣer rmumnin i yedjan di temdint n Ruma ». Mamec ittwazemmem linjil n Matta d Yuḥenna di ca n sintat s Tmaziɣt, mamec ttwazemmemn abarru n iɣennijen issemɣaren zi Yasuɛ s Tmaziɣt n Arrif. Ttwaggen aṭṭas n idlisen d imeẓẓyanen mmalen-d dag-s tudert n Yasuɛ, s tlata n isekkilen n Tmaziɣt. Mamec ittwaxdem ijjen dublaj s Trifiyt i lfilm n Yasuɛ.

ɣer ɛawed : Asijji x linjil itturjmen ɣer Tmaziɣt n Arrif (1/2) 
Sijj x Linjil i yettwarun s Tmaziɣt : ɛebbeẓ da

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt