24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Asenflul deg wakud n ubelleɛ i tegga Kuruna

Aṭṭas n midden ttwalan belli tudert di tweḥdanect tettɛawan-iten ḥuma ad ggen ca n isenfaren n usenflul (création) ; ḥaca inniḍen qqaren belli taweḥdanect-a tettekkes zzag-sen mezri ḥuma ad ggen ca.

Tala: Alamy

Wami  tegga Caroline Topperman deg useggas n 2013 maḥend ad teffeɣ zi temdint n Vancouver Takanadit  ḥuma ad tezdeɣ di Warsaw. Tuca aked ixef-nnes ila tedwel tlellec ɣer tira. Asari-nnes deg izubaq n temdint-a yeccuren s leqhawi x sirat, yiwec-as ɣana ad tari. D manayenni teqqar nettat s ixef-nnes : « Nec zeg iwdan ig ittafen asenflul berra i yixef-nnsen. Itteɛjib-ayi s tidet, ad raḥeɣ ɣer isefsaren (les exposés) n tẓuri (l’art), ad ɣreɣ idlisen zzat i ujemmuj n midden ».

Umi yewta ubirus n Kuruna amaḍal, ttuɣa ixess-as i Topperman (ig ixeddmen weḥḥd-s) ad tedwel ɣer Kanada ; ɣer ij n ubilaj d ameẓẓyan i yudsen i Toronto. Wami sbedden inhezziyen ttilin di berra maḥend ad ẓeyyren x wefsar n ubirus, tamarit-a tenna belli tecla tettru tnayen-nni n iyuren i ten-dd-iḍefren.

Teqqar di manaya : « Uciɣ s uɛebbuz x wul s tweḥdanect-nni, minzi ttuɣa kkaleɣ weḥd-i i waṭṭas n lweqt ». Am nettat am waṭṭas n midden, tedwel Topperman tettegg lxedmet-nnes x laggʷaj s tracca n internet. Tsufra aṭṭas minzi wer teqqim ca tettmsawaḍ aked inneɣni udem deg wudem, amec tuɣa yella lḥal deg ussan n lebda.

Xenni, ttuɣa txeddem Topperman x ij n usenfar n tyumi n ca n lebni. Qbel i Kuruna, ttuɣa tamarit-a tzemmar ad traḥ ɣer wemkan n usenfar. Ad t-tẓer s tiṭṭawin-nnes nican, maḥend ad taf min xef ɣa tari, d ayenni i ttuɣa wer tzemmer ad tegg deg wakud n Kuruna. Topperman tecrec maḥend ad tegg ij n teyrawt n imariten, tebda tessɣara ij n tsawert (atelier) n tira deg waṭṭas n jjwayeh deg Ontario Takanadit. Manaya tufi-t yeqqseḥ aṭṭas minzi idwel s internet.   

Teqqar di tmeslayt-a : « Xeddmeɣ mliḥ xmi tili zemmreɣ ad tewwjeɣ ssa d ssa, ad sseɛdiɣ lweqt-inu aked yiwdan, ad sserseɣ ixarrisen i xaf-i dd-ihekkʷan x walli-inu ».

Topperman d inneɣni, ttwalan belli taweḥdanect, tneqq asenflul. Maca inniḍen ɣer-sen rray-nniḍen, xezzren ila taweḥdanect tessalay tizemmar n usenflul. S uya, mala din iwdan ufin ixef-nnsen wer zemmren ad arin ca, minzi yemsar ubelleɛ d ẓeyyar, nettaf inniḍen ayenni iwwḍen ttarin kṭer zi qbel.

Aseqsi ig ittemsrusan : mayen ittejjan abelleɛ ittegg tiɛenkraf ɣer ca n yiwdan maḥend ad senflulen, inniḍen ittejja-ten lellcen ɣer usenflul kṭer ? Nzemmar a nesḍuqqeẓ tizemmar n usenflul-nneɣ zi jjdid, Mala niweḍ a nessen taliwin manis i dd-nettayem asenflul, d mala nessen ɛawed  mamec i das-ɣa-negg.

Acam d xmi nettaca ila yuẓa ɣer-neɣ lḥal

Netta asenflul, i daneɣ-dd-ijebbden aṭṭas s ugezzen-nni i dag-s, ttuɣa-t zi lebda d asentel n waṭṭas n tɣuriwin. Imussnawen ar yiḍ-a ɛad ttxemmamen mliḥ deg uparasyu n uxarres d ufekkar, i daneɣ-dd-isnekkaran mezri ɣer tira deg iɣezdisen-nneɣ. Yezwar i umussnaw n tnefsit Scott Barry Kaufman yenna x usenflul ila netta yessur jer twessaf d tnamitin, i yzemmaren tili wer dd-ttisent ca aked wayawya. Kaufman, issruɣa tifawin x manaya umi i dd-yenna deg ij n umedya : « zi twessaf yettwassnen n usenflul, xminni bnadem ittegg irimen (expériences) d jjdid, maca di lweqt d ijjen, ittbedda x ixarrisen-nnes waha ».

Topperman tegga tizemmar d timeqqranin ḥuma ad teffeɣ zi tweḥdanect. Tala: Topperman

Danita, iggur ad dd-nemmel ɛawed ula d lxezrat Sandi Mann ig illan d taselmadt n tepsikulujit di tesdawit n Central Lancashire Tabriṭanit, nettat teqqar x lxezrat-a : « qa din tnayen n tmeslayin i wer dd-ittisen aked wayawya ixess-asen ad ilin s uɣil ḥuma ad yili usenflul, xminni i dinni ittili ca n wacam (stimulation) d xmi bnadem ittaca ila yuẓa ɣer-s lḥal.

Mann, teqqar belli tabridt i zi ttemsurrufen midden aked umelli, teqqen ɣer mamec ɣa sxedmen tizemmar n usneflul-nnsen i yixef-nnsen, deg wakud i di tteddaren di tweḥdanect niɣ wer dag-s ttɛicen ca. Inni ittacmen tizemmar-a azgen ameqqran-nnsen ttemsurrufen aked macinat timaynutin, s uya tettafed-ten sxeddamen-tent deg wakud n tweḥdanect, minzi timeggura-ya ggint acnaw ij n wacam ɣer-sen nitni.

Maca manaya, ataf ad ten-yejj yeqseḥ ad mellen ɛawed, waxxa tili ḥwajen nitni ad mellen, ḥuma ad sneflulen kṭer. Amec teqqar Mann : « Mala bnadem yuẓa ɣer-s lḥal, ataf lbal-nnes ad iraḥ ssa d ssa, manaya ad dag-s isfaqq ixarrisen isenflulen, waxxa ḥa cwayt ».

Tamerzut-a teqqar ɛawed, ila qa nettḥwaja cwayt n umelli i ɣa acmen tizemmar n usenflul, minzi mala din aṭṭas n umelli ataf ad issenqes zi tzemmar-nnec.

Dannie-Lu Carr i yellan d tamessufeɣt n umezgun d tameɣnujt, tettari izlan i leɣnuj, teqqar ila taweḥdanect-a i tegga kuruna, tili tejja-aneɣ-dd aṭtas n umelli, kṭer zi min « nettḥwaja ». Carr ttuɣa tettayem-dd tizemmar n usenflul-nnes zeg usafar d wemsagar aked inniḍen. Manaya ixes ad yini ila ttuɣa tzemmer ad tessreɣ asenflul nettat deg ixef-nnes, s wawal-nnes aked wi ked tettemselqa, zi senni, tettẓẓu ddegg-nni n ixarrisen i ɣer-s dd-ittasen s umherwaḍ-nni nnes, xmi i tettili weḥḥd-s, niɣ xmi tettɛeqqab ɣer taddart-nnes s macina niɣ s ṭṭiyara.

Maca zegga yemsar ubelleɛ, aṭṭas n tmeslayin ig ibeddlen, wer din qqimen ca min ɣa yejjen bnadem ad dd-isḍuqqeẓ asenflul-nnes amec i ttuɣa qbel. Tamɣart-a yiḍ-a tettaca belli wer teqqim ttagem-dd ixarrisen am qbel, umi i tt-ttuɣa tettemɛawan, teswiza niɣ txeddem aked inniḍen. Qbel i Kuruna, tuɣa txes ad tessufeɣ ca n iɣennijen, s uya ttuɣa tettemsagar lebda aked umfares i das-ɣa-issufɣen iɣennijen, maca ij n cwayt « tuɣa ixess-aneɣ a nexdem nemlaggʷaj… Ufiɣ ayenni dag-s aṭṭas n tibbuhliya ».

Carr, teqqar ila wer tettif bu iwdan min ked ɣa temharwaḍ, akid-sen tbeddel ixarrisen-nnes, temmal-aneɣ-dd lxezrat-nnes kṭer s wawal-a i tenna « Udarebbi weḍḍreɣ takimit-nni (chimie), xmi tettilid aked ḥedd, deg ij n wexxam »

Zeg ij n uɣezdis nniḍen, ttuɣa wi yufin ila abelleɛ d ij n ḥajet i ttuɣa ḥwajen qbel maḥend ad sḍuqqẓen min wer ufin ad tt-id-sḍuqqẓen qbel. Icten d Katie Ruiz (36 iseggusa) i yeqqimen tjerrez di temdint n Saint Diego deg Umarikan, qbel i kuruna, ttuɣa wer treyyiḥ, tekkal tettmsazzal, amsizzel-a nnes jar tneddam d yimukan iwwec-as aṭṭas n ixarrisen, maca ttuɣa wer tettif bu lweqt mani i ɣa terr ixarrisen-nnes d ijjen lxedmet n usenflul. Ruiz tettfekkar-dd manaya : « Aṭṭas n twalatin ttuɣa ttasen-ayi-d ca n ixarrisen wer kmilen, maca ttuɣa tettaren aṭṭas n lweqt, ḥuma ad tewced tudert i ixarrisen-a yina ».

Abelleɛ d tweḥdanect i di tɛic Ruiz yejj-itt ḥuma ad dd-tessufeɣ tẓuri-nnes, deg wakud-nni temsel kṭer zu 40 n telwiḥt. Ruiz teqqar « Lexdayem-nni i ggiɣ deg wakud n ubelleɛ, ttuɣa-ten d ca n tmeslayin i di ttfekkreɣ ca n xemsa iseggusa zeg wami, ttwaliɣ ila ssiḥleɣ ixef-inu aṭṭas qbel i kuruna, wami ttuɣa kkaleɣ ttraḥeɣ ɣer kur asefsar s uya abelleɛ-a wa d azyenfi i buḥbel-inu ».

Maca waxxa amenni, manaya wer ixes ca ad yini ila nettat wer tḥuyyez ca ca n iɣezdisa zi tudert-nnes qbel i Kuruna. Teqqar : « Qa ixess-ayi ad ẓreɣ lexdayem n tẓuri, ad ẓreɣ ula imeddukal-inu, ad ddreɣ amec i dayi-ttuɣa qbel ».

Twafit n ca tebridin d timaynutin deg usgenfi

Imken aṭṭas n midden ixess-asen ad ɛawden ad acmen tizemmar-nnes n usenflul, deg wakud-a aɛeffan min xef ittekk umaḍal. Ad ɛawden lxezrat deg uparasyu n usenflul amen yekmel. Niɣ ad xezren min ten ɣa acmen ad dewlen amec i ten-ttyɣa.

Kaufman, amussnaw n tepsikulujit yeqqar ila « aṭṭas n yiwdan ɛad aqqa-yen d inecraf n ca tebridin d tiqdmin n usenflul », s uya i dasen-ixess ad rzun ad qellben ca n tmeslayin d jjdid . Aqqa « maci mala teqqimed di taddart, ataf wer tzemmred ad tennurẓmed x irimen d imaynuten ». Kaufman yeqqar ila izemmer bnadem ad yexdem x yixef-nnes, ad t-yejj ad yeɛda x ca n irimen, manaya wer itteḥwiji amsawaḍ aked ḥedd nniḍen, am umuqqel d uxemmem di ca n tmeslayin i yellan zzat-neɣ. Argaz-a iqqar ɛawed ila tzemmared ad tzemmemd minzi ttacid kul ass, aya ac-yejj ad day-k isḍuqqeẓ tizemmar n usenflul.


Ixess iwdan ad beddlen tibridin innumen deg usenflul ad rzun x tinniḍen. Tala : Alamy

Topperman teqqar : «  deg ij wass, iban-ayi-d ila nec ttuɣa tterriɣ taynit i sini wami ttuɣa qqareɣ di tesdawit, minzi nec d ij n bnadem tettɛjib-as timesla d tmeẓra. Ukzeɣ ila ula nec ssneɣ ad ggeɣ ifuṭuten, uca bdiɣ tterriɣ-dd ifuṭuten i ɣer-i di ttilifun-inu ».

Wami tebda tterra-d ttsawar-nni, tebda Topperman tettari ɛawed zi jjdid, ar mani terr-d tluggut aked ij n tmeddukelt-nnes d taqdimt aqqa-tt ɣer-s. S tnayen idsent ggint tizemmar maḥend ad smunent tira n Topperman deg ij n udlis, mamec tebda Tropepman teggur s tecli, mayen tt-ijjin ad taweḍ ad tessen mliḥ tamdint mani tettɛic, wami tebda tettrra taynit i ca n tmeslayin d timeẓẓyanin di temdint, aked wami ttuɣa txezzer lexdayem n tẓuri i dag-s, iɛawen-itt maḥend ad iqqim alli-nnes lebda ifaqq, ittaru-d ixarrisen nniḍen n jjdid.

Maca Carr, wami ttuɣa tegga ij n lqehwa s laggʷaj aked umfares min ked txeddem, iɛawen-itt ad tessuref imxumbal n wami txes ad tegg ca n inhezziyen n tẓuri d nettat aqqat di tweḥdanect.

Topperman teqqar : « ixess wer tɛebbiẓed x ixef-nnec ɣir s minzi aqqa-cek d amesnflul », teqqar ij n umedya « Xmi ttbezzizeɣ x ixef-inu ad ggeɣ ca, alli ittbedda x lxedmet qaɛ ».  

Tala: BBC

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt