24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Afrika: Xmi iles n berra ittazzel x wenni n daxel

Ca n iḥenjiren i dd-yeymin deg Wafrika, umi i dd-meɣren ssawalen Taglinzit, ttaffen ij n wemxumbel aked tnettit-nnsen .

Tawacunt n Khahliso Amahle Myataza i izeddɣen ṭṭerf i Johannesburg mani da ssawalen midden Sotho, Xhosa d Zoulou. Tettbeddal tawacunt-a iles-nnes alaḥsab man wen i ked ssawalen.  

Maca umi Khahliso tebda ad tɣer di temzyida n tɣuri, lwacun-nnes mmuttyen ɣer ijjen baryu dag-s aṭṭas n icemlalen. « Msurrufen akid-i s ijt tebridt d taɛeffant minzi wer ssineɣ mamec ɣa ggeɣ ad ssiwleɣ Taglinzit nican, minzi wer ssineɣ mamec ɣa ggeɣ ad neṭqeɣ ca n wawalen », i daneɣ-tenna i BBC.

Ttuɣa din ca n iḥenjiren d iberkanen am nec, maca wer ttemdukkulen ca jar-asen, wer ttexsen ca ad qqnen ixef-nnsen ɣer yenni wer yessinen ca ad ssiwlen s Teglinzit. « Maḥend ad lemdeɣ Taglinzit, mdukkuleɣ aked iḥenjiren d icemlalen. Wer xseɣ bu ad ggeɣ imeddukal d iberkanen . Manaya yeqqseḥ. »

Min yeɛna Arif bla Tamaziɣt?

Ijjen uḥudri ɣer-s 17 n iseggusa, yukez ila mala bnadem yessen ad issiwel Taglinzit mliḥ, manaya izemmer a das-irẓem niɣ ad as-ibelleḥ tiwwura di Tefrikt n yeffus.

« Xmi ttraḥeɣ ɣer uḥemmas aked yemma, tteslan-aneɣ nessawal s Xhosa niɣ s Sotho. Iggur ad ggen deg uzellif-nnsen ila neccin wer nessiɣ bu ca n macca teɣla zeɛma. Maca ɛawed, xmini i daneɣ-tteslan nec d aytma, nessawal s Teglinzit, jarkṭer uma ameqqran, xenni ttafeɣ-ten neggzen-dd x-aneɣ ».

Iles n Pidgin, memnuɛ

GETTY IMAGES

Min iqqnen ɣer lwalidin n Amaka. Tanjirit i ɣer yella 22 iseggusa, umi temɣer di Lagos, Taglinzit d nettat i tutlayt issawalen midden waha.

Lwalidin-nnes bdan slemmaden-as Taglinzit nican, zeg wami tella d taḥenjirt d tameẓẓyant. ttuɣa tlemmed ula amsurruf d ladab x webrid Aglinzi. Ugin ad tejjen lwalidin-nnes ad tessiwel Pidgin, i yessawalen azgen ameqqran n imezdaɣ Inijiriyen.

Lwalidin-inu ila qqaren-ayi « Aqqa taglinzit d nettat i yellan d iles asebḥan waha ». Manaya ila tumen zzag-s Amaka. Deg umezwaru-nni ila qaɛ wer das-icqi wami wer tessiwil iles n Igbo. «Qa ttuɣa iɛejb-ayi ixef-inu minzi ssawaleɣ Taglinzit ameknaw Iglinziyen ». Maca wami tewweḍ 15 iseggusa amenni, yeggur ad temmelqa aked ḥenna-s zi baba-s i twalat tamezwarut, ttuɣa wer zemmrent ad msefhament niɣ ad msawaḍent jar-asent.

« Di twalat tamezwarut i di ɣa fehmeɣ ila qa manaya d amxumbel d aymir jar-ayi-dd d iwdan ».

Ma s tidet nec d taberkant ?

Khahliso twekked belli tɣuni-nnes aked iles-nnes n tyemmat ibeddel. Minzi lux wer teqqim ca tessawal mliḥ ilsawen-nnes ameknaw Sotho d Xhosa. Yalleh ad tebda tessawal xenni ad tebda tessadaf iwalen s Teglinzit, manaya teqqar x-as nettat axmi : « tḥewwes-itt Taglinzit ».

Khahliso tettpinsar belli lḥal-nnes – d tenni n Amaka – wer yelli ca nurmal.

« Aṭṭas n iḥenjiren iberkanen zeg uklasi amelwasu ɣer-sen amxumbel-a n tnettit, Lux wer zemmreɣ ad ssiwleɣ iles n tyemmat-inu nican. »

« Ttuɣa ixess-ayi ad ttuɣ ilemmuden-inu. Ma s tidet nec d taberkant mala wer ssineɣ ad ssiwleɣ  iles-inu n lebda ? Ma s tidet nec d taberkant mala wer zemmreɣ ad as-iniɣ yemma « ttexseɣ-cem » s Sotho niɣ s Xhosa niɣ s Tonga » ?

Tarifit d yemxumbal n tgumi-ines

Amaka, txes ad tessen kṭer x yiles-nnes n Igbo. Luxa nettat tedwel teqqar-it, tettfurruj deg ifilmawen, tesḥessa i tmuzikt s Igbo. « Iles ittic taycit belli cek zi jjmaɛet-nni, [tessned iẓuran-nnec d manis i dd-tekkid] ». I teqqar.

« [Iles n lejdud] ittejj-ac ad teẓred dduniyt s ij n tfawt-nniḍen, yeqqar-ac belli cek zeg ij n jjmaɛet, axmi tessawaled ca n ḥajet temɣer x-ak, ijj n ḥajet i yellan da wer ssineɣ mecḥal zeg wami, lḥajet-nni ɛad aqqa teqqim tedder ».

Amari Akini Ngũgi wa Thiong’o issawal x ijj n marka n « buheyyuf n yelsawen deg wamunen ifrikanen ». Manaya umi sizzaran yelsawen iberraniyen x yelsawen n tmurt i yessawalen midden.

Alḥal din ca n 2000 n yelsawen i yellan deg Wafrika, maca waxxa amenni tticen lhimmet i Teglinzit d Tefransist – ilsawen-a iḥewwsen Afrika – Axmi d yelsawen ulabudd zzag-sen ḥuma ad tawḍed. Manaya ittejja ɛibadellah wer tterrin ca taynit i yelsawen-nnsen n tyemmat.

Iḥenjiren Imiɣisen i yessawalen Taglinzit waha

GETTY IMAGES

Γana, Ameknaw Afrika n yeffus d Nijirya, ḥewwsent Iglinziyen. Ijjen am Ronald yeqqar « Din ij n uklicci yeqqar ila ‘iḥenjiren imiɣisen’ d yenni i yessawalen Taglinzit. Waxxa tettafed lwalidin i ɛemmers wer riḥen ɣer temzyida n tɣuri maca ɛarrnen tarwa-nnsen bac ad ssiwlen Taglinzit waha. »

« Ssneɣ midden i ɛemmers wer ffiɣen Γana maca waxxa amenni wer ssinen ad ssiwlen ula s ij n yiles-nniḍen bla Taglinzit. »

Maca netta ittwala ila mala imeḥḍaren lemmden s yiles n tyemmat-nnsen ataf ad d-awyen tineqqiḍin mliḥ, ɛawed ataf wer ten-ittejji ca manaya ad ffɣen zi temzyida n tɣuri.

« Mala wciɣ-asen ca n useqsi, ca zzag-sen qqaren-ayi : « Ay aselmad, qa ssneɣ-as, maca wer ssineɣ mamec i tt ɣa iniɣ s Teglinzit ».

Da, merra ɛarrnen iḥenjiren maḥend ad ssiwlen s yiles n wergaz acemlal… Tettafed ca n imeḥḍaren qqaren ɛawed : « Manaya maci xafi waha. Aqqa ula x yenni itteḥsaben d ‘imiɣisen’ ».

Khahliso tenna, mli tzemmer ad teɛqeb ɣer deffer ad tili tessenqes zeg usexdem n yelsawen iberraniyen.

« Ad tili jjiɣ ilsawen i ssneɣ ad mseddren deg ijj n wemkan. Minzi zemmren ad mseddren. Ultma d umeddukel-inu amenni das-ggin.

Bac zeɛma ad lemdeɣ ilsawen iberraniyen manaya wer ixes ca ad yini ila ixess-ayi ad sbeddeɣ ad ssiwleɣ s Xhosa d Sotho. »

Tala: BBC

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt