24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Acrak n temɣart Tarifit di girra n Arrif (1-2)

Mala nekker a nessiwel x umezruy n Arrif a naf iccur s yergazen i yejjin limaret-nnsen dag-s. Dewlent timɣarin axmi wer ssa kkint zi tmurt-a. Maḥend a nessen acrak n Trifiyin deg imenɣan ixess-aneɣ labudd a nedwel ɣer min tteɛqalen yewdan d min dd-nnan Ispunya x manaya. Da iggur a nessiwel x ca n wudmawen n wecrak n temɣart Tarifit deg imenɣan n Arrif.

D Tamɣart i ttuɣa isruqqan timessi x tqiccwin n idurar

Tamɣart Tarifit tegga tizemmar d timeqqranin maḥend ad tecrec di tnezbayt n Muḥemmed Ameẓẓyan deg Iqelɛiyen(1912-1909) di tferkiwin (étapes) n girra-nnes. Tegga aṭṭas n lexdayem di zzman n girra. Zi lexdayem-nni ameknaw xminni tɛellem imjahden s usugi n Irumiyen. Xmi tesruɣa timessi s-nnej idurar maḥend ad yili wemsawaḍ jar tqebbal. Γir ad ẓren timessi sennej i tqiccwin n Ayt Buyefrur, niɣ Ayt Sɛid. Sruqqan timessi sennej i tqiccwin n Ayt Uliccek, Temsaman d Ayt Tuzin ɛad i dd ɣa naweḍ ɣer Ayt Weryaɣel d Ibeqquyen…

Γir ad ẓren timessi, ad kkren irgazen n teqbilt ad reḥḥgen x teqbilt i yeccaten aqerṭas. D timɣarin i ttuɣa isruqqant timessi maḥend ad xebbrent tiqebbal-nniḍen. Uca raḥ x-as amenni. Xenni imjahden i ttili ɣer-sen lexbar deɣya deɣya. Imeqqranen Ispunya ttuɣa ssnen ddegg-a n tmeslayin. Ajiniral Marina, lḥakem n Mlilet, deg ijjen uneqqis isekk-as-ten i lḥukuma Taspanyut di 12-07-1909 iqqar dag-s : « Lexbar i ɣer-neɣ qqaren ila Timɣarin Tirifiyin d nitenti i yesruqqant timessi x tqiccwin n Gurgu, ɛellment zzag-s ufuɣ n lɛesker-nneɣ zi temdint ass n jjemɛa i yeɛdan ». Apparasyu-ya iqqim isiɣa xelli di lɛahed n tnezbayt n Mmi-s n Ɛebdelkrim (1921-1926). Twiza n temɣart Tarifit ila yeḥḍar deg wazzareg n imenɣan. Ula kṭer ttuɣa tella ɣer deffer i yemjahden, tettic-asen axfif, tettili din maḥend ad tsgenfa inegzam d ineɛḍab, tjebber inni yerrẓen zzag-sen, tettekkes zzag-sen aqerṭas.

Xirebbi n ineqqisen ssawalen x ddegg-a, ameknaw aneqqis i dd-yeydar ij n ujurnal d Aspanyu deg wass n 13-07-1909. Iqqar : « Ass-a ẓriɣ ijjen tmeslayt ibeddel lxezrat-inu di temɣart Tameɣrabit, d manayenni i neẓra neccin ineɣmasen s nnej i teɛrurt i zi ttuɣa nḥeṭṭa iparasyunen n lɛesker i yemsaren ass-a deg wammas n Aṭalayun « Sidi Ḥmed Lḥaj » mai ttuɣa timɣarin Timeɣrabiyin tteggent lxedmet s kulci ɣer deffer i yemjahden, ttɛawanent inegzam, tesmuttuy-ten ɣer laggʷaj, tettic-asen aman… ».

D nettat i yeccaten lɛesset

Din wi yettɛawaden x twiza n temɣart di tɛessast n ca n imukan ɣer-sen lhimmet-nnsen tastratijit d tameqqrant. Am lɛesset i teccat x taliwin manis i dd-tagmen Ispuniya aman. Mamec ɛawed ttuɣa tesqnunnyed tisuḍar d waddriwen imeqqranen x yebriden maḥend ad tegg iɛenkraf di tecli n leɛdu. Zi temɣarin i ttuɣa yellant d timnayin, ssnent ad nyent x yeysan; mamec ssnent ad sxedment lesnaḥ d wecrak-nnsent deg imenɣan n girra. Mamec ila txezzen, tḥeṭṭa lesnaḥ, tesmuttuy-iten ɣer ca n imukan-nniḍen. Niɣ zi tesrafin mani snuffuren lesnaḥ ɣer imukan n « jic tteḥrir ».

Ijjen zeg yegmamen n useqqim anamur n tnezbayt d jic tteḥrir yenna-aneɣ : « aqqa d ɛemt-i i yenɣin aseggas n 1909 deg Ayt Tuzin wenni umi qqaren Lekḥel bu Luḍu; afus afusi n Jjilali Zzerhuni zegga i dd-yedwel yerreẓ zeg Ayt Weryaɣel. Mamec ttuɣa teqqim tettsuna tajwijt-nnes i ɣa tewwec i mmi-s i zzag-s ɣa icerken di tnezbayt n jic tteḥrir deg iseggusa n xemsin ».

Marina: Mli maci d temɣart tarifit ad tili qqaε wer nxesser anict uya qqaε

Tamɣart tirar deg usneɣmes aɛeskri, ttuɣa tjemmeɛ lexburat x mani ittkun leɛdu d min ɛelmen d mcḥal idsen d mani d mamec wtin tixzanin. Mamec i ttuɣa tzeddi (coordonner) jar imjahden, tettawi tibratin tetterra-tent. Acrak-a n temɣarin di tenzbayt yejja tixessura n leɛdu ad mmernyent kṭer ukṭer. Marina yeqqar x manaya beɛda deg uneqqis-nni i dd-neydar sennej «zi ɣer-i nec mli wer tecrik tamɣart Tarifit di tzemmar n girra i tteggen imjahden di nnḥit n Kert zeg useggas n 1909 ar 1912 ar tili qaɛ girra-nni wer x-aneɣ tettniqimi s melyun bsiṭa i wass ».

Tirifiyin ttuɣa ttawyent lmunet n macca d waman d wexfif i imjahden mani mma llan deg icbaren i yeṭṭfen, la deg yefran, d idurar d izurag n imenɣan. Ijjen tnamit tteggent Tirifiyin xenni, ttawyent-id ijjen uqediḥ tteggent dag-s lḥenni issur aked waman uca ttruccant zzag-s imaggʷaden i ttuɣa izemmren ad rewlen zeg umenɣi.

Aṭṭas n yezlan i dd-issiwlen x wecrak n temɣarin deg izurag n imenɣan. Ijjen zeg yezlan-nni yeqqar :

Irifiyen jahden ameẓẓyan ameqqran

Jahdent la d tiniyba, ksint-id imegran

Tisednan n Arrif ɛawed ttuɣa kessint ca n tebratin i zi ttuɣa tthuddan x ca n ibeyyaɛen. Mamec tesmutti tibratin i zi ttuɣa ttnigusyan Imjahden Irifiyen aked Ispunya. Nzemmer a dd-neydar danita tawessart-nni Tarifit i yessiwḍen aman d ijjen tebrat zeg Irifiyen ɣer Ukumundan Benitez min xef ttuɣa wtin imjahden acbar deg Iɣriben. Imjahden ttren zzag-s ad isellem ixef-nnes maca ucin-as lɛahed. Xenni nnan-as : « Neccin imselmen mala newca lɛahed wer x-as nettɛiqqib, wer t-neznuzi ca. Tiwecca xmi i dd ɣa yuffu lḥal ac dd-nesqad ijjen twessart d Tarifit ad ac-tewwec aman d ijjen tebrat… Wer tteggwed ad tamned ila qa negga ca n ḥajet a c-tḍerr deg waman-nni. Tawessart ad tsu qbel zzag-wem ». Tamɣart tessek tabrat-a tegga min x-as.

Akumundu Julio Benitez Benitez (1878-1921)

asagem: sabaḥ Ɛellac (Tifraz n Arif, uṭ. 40. asb. 09. aseggas: 2009)

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt