24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Abarru d yelsawen, d tnettitin

«  Tanettit-inu d iles-inu… D nnec.
Nec d iles-inu. Nec i yellan d aḍlib deg yiles-inu.
Ul-inu d tirjit n Ukurdi x idurar-nnes iḥmaymiyen… »
Zi tqessist n Meḥmud Derwic, « Akurdi wer ɣer-s ḥa aḍu ».

Zegga ɛdan ca n wussan ufiɣ ijjen ulibru dag-s ca n tewriqin dag-sent ikuluriten. Libru-ya ksiɣ-t akidi ca n iseggusa i yeɛdan deg ijjen arriḥla s tqiḍunin. Ila uriɣ, deg ijjen tmeddit ɛad ttfekkreɣ-d later-nnes xaf-i, x ijjen tewriqt d tacemlalt s ijjen stilu d aberkan ijjen tmeẓrit (observation) x yiles. Nec ttfekkreɣ di tmelsayin-inu s Tkurdit, ma di tmeslayin n lxedmet s Teɛrabt, niɣ s ca n tutlayin-nniḍen (Taglinzit niɣ drus xmi i tettili d Talimant), imken manaya, umi ttuɣa wer izemmer ḥedd ad issiwel Takurdit di Suriyya.

Ttuɣa-aneɣ d iḥenjiren, nettɛic deg ijjen temdint teggʷej deg iẓẓelmeḍ n tmurt, isem-nnes Qamicli. Azgen ameqqran n imezdaɣ di baryu mani ttkuneɣ d Ikurdiyen. Azgen ameqqran n ibabaten d tyemmatin, jar kṭer iwessura zzag-sen, wer ssiwilen ula d ijjen wawal s Teɛrabt, ttuɣa ɛicen tudert-nnsen amen tekmel s Tkurdit, ɛemmers wer ɣrin di tmezgida n tɣuri, ameknaw yemma-ḥenna.

Ass amezwaru di tmezgida n tɣuri, zegga i ɣa newwec sslam i ubandu Asuri akid-s nɣennej aɣennij anamur, aɣennij-a ttuɣa wer zzag-s nessin ula d ijjen wawal, xenni a nadef ɣer lqisem, a d-tadef taselmadt Takurdit i ttagin a daneɣ-tejj a nessiwel s Tkurdit, tettegg x-aneɣ uɣil a nessiwel s Teɛrabt, iles-a ca zzag-neɣ wer zzag-s ssinen walu. Ammu i yettegg anemhal Akurdi d iselmaden Ikurdiyen, ula d uɛessas Akurdi ittagi ad yejj iḥenjiren Ikurdiyen ad ssiwlen s yiles-nnsen, minzi tteggʷden s merra a ten-weddben.

Awal s Tkurdit ixess wer ittili. A tlemded Takurdit memnuɛ. A tesled i iɣennijen Ikurdiyen amenni ɛawed. Merra min iqqnen ɣer Tkurdit ttuɣa wer yelli bu mesmuḥ. Manaya wer iqqin ca ɣer yiles waha, aqqa idles n Ikurdiyen d tnamitin d leɛwayed-nnsen d Nuwruz-nnsen, ttuɣa wer zzag-s neɛɛmen Icuviniyen, inni iḥekkmen Suriya n L’asad. Ɛemmers i ma yennɛem ila nella da zi lebda, aṭṭas zzag-neɣ ttuɣa kessin nnkawi axmi neccin d iberraniyen, wer nɛimen s Ikurdiyen di Suriya ar mani d tagrawla n useggas n 2004.

Waxxa amenni, nelmed Takurdit nessawal zzag-s di tudrin-nneɣ, neḥḍa-tt zeg uweḍḍer. Din ijjen wawal yeqqar : « Akurdi qqaren-t i wenni issnen ad icḍeḥ, ad issiwel s Tkurdit ». S uya nelmed a necḍeḥ, nelmed iles-nneɣ zi ca n idlisen ttuɣa nesnnuffur-iten zegga ɣa nsala zi tɣuri n ca n wawalen udrusen s yiles n ibabaten-nneɣ.

Manaya ttuɣa wer ittqiddi, beɛda ssawaleɣ x ixef-inu nec, wer lmideɣ Takurdit i dayi ɣa ijjen ad tt-sxedmeɣ d tudert-inu n lxedmet, teqqim d ijjen yiles yefrar, wer ssineɣ bu aṭṭas n yismawen s Tkurdit, ssneɣ-ten s Teɛrabt. Azgen-inu d Akurdi, wenniḍen d Aɛrab, baba d Akurdi yemma d Taɛrabt. Meɣreɣ-d jar tnayen n yilsawen, maca Takurdit ttuɣa teḥḍer cwayt kṭer di taddart-nneɣ. Rniɣ ɣer-sen Taglinzit d Tlimant d cwayt n wawalen zi ca n yelsawen-nniḍen.

Iles netta d tanettit (identity), meɣreɣ-d s ijjen tnettit temxumbel, txelleṭ, d Takurdit d Taɛrabt ; Takurdit di tudert-inu n lebda, Taɛrabt di tɣuri, lxedmet d tira.

Ca n twalatin ittemxellaṭ xafi lḥal, din iwalen ssneɣ-ten s ijjen yiles wer ten-ssineɣ s ijjen yiles-nniḍen, minzi asexdem-nnsen ittili s ijjen yiles mbla wenniḍen, ula kṭer ismawen n leqcuɛ n kuzina d ca n lxuḍret. Min isseḍḥaken kṭer, nec ssneɣ ismawen n lxuḍret ḥa s Trusit waha, minzi baba d yemma ɣrin di Rusiya, zedɣen dag-s i waṭṭas n iseggusa. Uca ttuɣa ttsemman ca n ddwab n lxuḍret s yisem-nnes Arusi waha, ula d nnec amenni i kid-s d-kkreɣ, dewleɣ ttessneɣ-ten s yisem-nnsen Arusi bla ilsawen-nniḍen.

Yalleh ca n wussan zeg wami, laɣiɣ-as i yelli s trusit, nniɣ-as Иди сюда zeɛma « araḥ-id da ». Ammu i ila daneɣ-tettlaɣa yemma wami ila nella d imeẓẓyanen, wer ssineɣ walu s Trusit, ḥa drus n wawalen i yeqqimen di twengimt-inu, wer ssineɣ mamec ggiɣ fekkreɣ-d manaya al mani i das-laɣiɣ i yelli s Trusit.

Qqareɣ-asen i ymeddukal-inu : Tessnem ila ssawaleɣ rebɛa n yelsawen, maca di tidet wer ssiwileɣ la d ijjen zzag-sen. Ssneɣ ad ssiwleɣ x waṭṭas n isental s ijjen yiles bla wenniḍen. Ammu zemmreɣ ad ariɣ s Teɛrabt, ad ssiwleɣ x minzi ttaciɣ s Tkurdit, ad ggeɣ arriḍa s Teglinzit, ad irareɣ tcamma n uḍar aked ijjen tseḍma d Talimant, ad sxedmeɣ Talimant. D ta d tudert-inu, tebḍa x rebɛa n yelsawen d rebɛa n tnettiitin. Ma s tidet iles-inu netta d tanettit-inu ? Min teɛna tanettit ?

Amec i dawem-nniɣ, nec d baba-s n ijjen tḥenjirt. Nettat d axelleṭ zi merra min dawem-nniɣ. Nec d Akurdi d Aɛrab, yemma-s d Talimant. Ssawaleɣ-as s Tkurdit, qqareɣ-as s Teɛrabt, yemma-s d Tlimant. Tettsla-aneɣ yelli nessawal s Teglinzit nec d yemma-s aṭṭas n twalatin. Lux teqqar ca n wawalen zi ca n yelsawen msebḍan, awal-nnes amezwaru ila yella zi Taṭalyant (Amore). Minzi imeddukal-nnes d Iṭalyanen, lebda qqaren-d awal-a zzat-s.

Mila tameẓẓyant tessawal iwalen s Tkurdit d Teɛrabt d Tlimant d Teglinzit d Taṭalyant, nec qqareɣ aked ixef-inu : xmi ɣa temaɣer iggur a taf zzat-s amxumbel n tnettit amek tteggen merra inni i d-ilulen i tnayen n imarawen usin-d zi tnayen n imukan msebḍan, niɣ am yenni i d-ilulen deg ijjen wemkan, maca ggamen deg ijjen wemkan-nniḍen. Maca xmi ɣa temɣer a teɛlem aṭṭas n yelsawen, ataf tzemmer a tadef ɣer waṭṭas n imukan mani ayt bu ijjen yiles wer zemmren a ɣer-s awḍen. Ammu, beɛda, i sstimeɣ, xmi ɣa temɣer ad tbedd zzat i umaḍal-a s ij n wul yerẓem bla tiggʷdi zeg iberraniyen. Minzi ttamneɣ mala tiweḍ a tessen aṭṭas n iwalen, ataf a tili tzemmer a taweḍ ɣer wulawen n aytbab-nnsen d idlsawen-nnsen.

Yura-tt: Dellair Youssef, asmezzeɣ : Andic  

Tala: magazin.wirmachendas.jetzt/

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt