Majid Aqelɛi
Ass n 27 yennayer 2025, deg ij n tzemmimt di facebook[1], itterra Kais-Marzouk EL OUARIACHI[2] x yinni i das-yeqqaren mayemmi wer tessiwiled s tmaziɣt deg imsagaren i yettwaggen di tmurt n tmaziɣt. Aṭṭas n yinni i t-iḍeffren, rrin x-as; ḥedd yusa-dd kid-s, ḥedd wer kid-s dd-yusi ca.
Ssi EL OUARIACHI, yeqqar min t-yejjin ad yexḍar tabridt n tira s teɛrabt d tussna, minzi aṭṭas n yewdan i das-ifehhmen, kṭer zeg yenni i das-ɣa-ifehmen mala yegga tussna s tmaziɣt.
Deg umezwar, min daneɣ-ittejjan netterra x ssi EL OUARYACHI: D amcan-nnes jer irifiyen; d ijjen, ttwalan deg-s aṭṭas n tfawt d tiɣit, d netta i ttuɣa yellan zeg imezwura (akked QAḌI d ṬELḤA…) ɣa ibedden x tmesmunt tamezwarut i ɣa irzun tiseqqar i tmaziɣt umi i semman tasentit n tɣira (l’inṭilâqa) di Nnaḍur (ẓer swadday: multamas ḥawla l-luɣa wa t-taqafa l’amaziɣiya i tegga tmesmunt-a deg 1979[3]).
Ssi EL OUARIACHI, yettu deg wawal-nnes, wer yessiwel x umezruy useɛreb di tmura imaziɣen, wer yenni ca min ijjin imaziɣen ad adsen ɣer teɛɛrabt kter zeg wawal-nsen. Wer yessiwel ca x min das-tesserbu ddewla n tuɛɛefna i tmaziɣt, tessekreh aydud deg-s (ɛerreb, hder ci luɣa mefhuma xelli-k men zzɣernen zzɣernen, ccelḥa, sir a ccelḥ, a rrifi lemɣendef….). rrin-tt d ij n yiles wer itticc aɣrum, texsed ad txedmed ixess ttili tessned i taɛɛrabt.
Jerreb a ssi EL OURIACHI, ini-asen i yewdan: “mala texsem ad txedmem di lbanku, di lfusina, ad tdewlem d ipulisen d ijadarmeyen, d lmurecciḥin… illa mala tessnem i tmaziɣt uca rred x-aneɣ [4]!!! (ẓer min umi qqaren ikaṭalanen la normalisation du catalan)
Taɛɛrabt, a ssi EL OUARIACHI, wer tedwil d iles n tussna minzi yexḍar-itt wegdud, ggin-tet x-aneɣ s uɣil! D iseggusa useɛreb! Lami ibedd usɛreb zi ddewla, tebda ad terr “taynit“ i tmaziɣt, kkren-dd tarwa n tmurt ad kemmlen x min tebda ddewla. Qbel ɣa nini aqqa tamaziɣt wer tzemmar i tussna, a nesseqsa beɛda ma ḥedd zeg ayt bab-nnes yegga-s ccan yessemɣar zeg-s, yerra-t d awal n tussna uca wer das-tesḍiq? Tjerrbed ca n umur a ssi EL OUARIACHI? Tessiwled kid-sen s tmaziɣt di Biyya, Temsaman niɣ di Nnaḍḍur uca yenna-c ḥedd wer nefhim[5]
Xmi i nessawal ɛawed x yewdan i ɣa ifehmen, a nessiwel d amezwar x “man iwdan” ma irifiyyen merra? aqqa wer fehhmen ula i taɛɛrabt. Ma nessawal x yenni yeɣrin waha? mamek ggin nnumen inni yeɣrin iwalen n teɛɛrabt d imaynuten? Iwdan i yeqqaren min ittari ssi ELOUARIACHI, fehhmen i marra iwalen i din ittari? Di tzemmimt-a xef da nessawal yessexdem iwalen d imaynuten, xmi ɣa nɣer aneggar n tzemmit, nettaf icerreḥ-iten!
acarreḥ zeg ucerreḥ, cerreḥ tmaziɣt beɛda!
Ij n lxezrat d tunqist i tidet n tmaziɣt di Arrif!
Amari yettwala belli din tnayen n yeklusa n lluɣa di Arrif:
1 “Pidgin” umi isemma (عرمزيغية)
2 taɛrabt Lfusḥa i yellan d takadimit
Lxezrat-a di twalat tamezwarut, tettbana-dd tehwen, tesseshal amxumbel n yiles arifi. Maca nettat d ij umuqqel yessaggʷad aṭṭas, minzi txezzar ɣer trifit am ca n yiles yemmut wer ineffeɛ. Axarres-a, mala nebna x-as tutlayin nniḍen n umaḍal “ريفية الأصلية” a t-negg i tutlayin nniḍen n umaḍal, wer nettif la d ij n yiles “yessfa” ” الأصلية”, wer nettif la d ij n yiles a zeg-s negg tussna. Talimant teccur s tefransist, talatinit, taglenzit d tseppanyut[6], s lmizan n Ssi ELOUARIACHI, merra tutlayin n umaḍal d Pidjin! (Rzu cwayt kter di Pidjin min dd-ittawi a ssi EL OUARYACHI, aqqa mamec i x-as tessiwled maci amenni !!!)
Tarifit wer tsekkʷi?
Min ɣa yenɣen iles mala wer t-nɣin ayet bab nnes? Asexdem n taɛɛrabt zeg irifiyyen beɛda deg wawal amassan d tira, ittejja tarifit d awal n taddart d ssuq waha, min ittejjan iwdan ttamnen belli wer t-neffeɛ s tidet. Minzi irifiyyen aṭṭas wer das-tteslin zeg yenni xef ḥessben ɣrin, uca tteqnen tussna lebda ɣer taɛɛrabt, manaya iɣeṭṭel ifadden i yenni yexsen ad ggen tizemmar a zeg-s sseɣren, a zeg-s arin.
Ssi EL OUARIACHI, yeqqar belli netta simant-nnes izemmar ad yessiwel s yij n trifit tsegged, tarifit n tussna, maca wer zeg-s yessiwil minzi wer das-ifehhem ḥedd. Tarifit-a d tenni beɛda umi isemma Pidgin? Tarifit-a ma tessur wer teṭṭewwar, ma lla?
Deg uneggar n wedris, ixessa a nessen merra amkan n yewdan am ssi EL OUARIACHI jer irifiyen, imussnawen i ixessa ad ggen ccan i trifit, a zeg-s arin, a zeg-s ssiwlen, urid a x-aneɣ dd-ttssajjan s tzemmimin am tina, mmalen-aneɣ-dd deg-sent tiɛenkrifin d tɛeddurin, qqaren-aneɣ s tmaziɣt, “seɛɛefet waha, aqqa d manaya yewca Rebbi ɣer tseɛɛett-a”! Lɛeqliyya n “useɛɛef” deg wemkan n “ubeddel”. Mala wer ggin ccan ikadimiyen i tmaziɣt, wi das-t-ɣa-yeggen?
Maḥend wer ttɣimiɣ ssawaleɣ waha ula d necc, a dd-sserseɣ ula d cwayt n min ttwaliɣ izemmer ad yejj tamaziɣt ad tedder ad temɣar:
– ikadimiyen-nneɣ, am ssi EL OUARIACHI, ad jerrben ad uwcen lmuḥaḍarat, nnadawat, imsawalen n tussna s tmaziɣt, minzi aydud iḍeffer-iten di tmegga-nsen.
– A kid-neɣ cerken ixerrisen-nsen x yiwalen ittwalan ixessa a ten-nessen maḥend a nefhem i tussna s trifit, s tizemmimin deg iraqen n social media, zemmren a daneɣ-slemden iwalen “ṭewwaren”.
Iles, maci n wemsawaḍ waha, iles d ij n lesnaḥ deg ifassen n yenni ɣer yella jjehd. Xmi nettixḍar jer yiles d yiles, dinni netteffeɣ zi “lwaqiɛiyya” ɣer “ssiyasiya”.
[2] D aselmad n tsusyulujit di tseddawit n Fas, ijjen zeg yinni i yesbedden tamesmunt n tsentit n tɣira (l’inṭilaaqa t-taqafiya) di Temdint n Nnaḍur (1979-1982), d amɣar ɛawed n CECODEL.
[3]Multamas ḥawla l-luɣa wa t-taqafa l’amaziɣiya i tegga tmesmunt-a deg 1979
[4] Ẓer min yeqqar BOUYAALA x manaya di : ILES D SSELƐET – tifray.com
[5] Yegga-tt Qaḍi, zer tbidyut-a: Cadi Kaddour 2.6
[6] ẓer min yeqqar BOUYAALA x usizdeg n yiles: Asizdeg n tmaziɣt zeg wareṭṭalen – tifray.com