22.1 C
Nador
Lḥed 16 Yunyu 2024

Tinariwin: Itran n sseḥra ibsissqen deg umaḍal

Adu i ujenna iccuren s yetran, deg wul n sseḥra m ijdi i yeggin am wureɣ mani lxezrat wer tettnheḥeddi, din i d-ilul llɣa umi wcin Itargiyen ijjen buḥbel-nneḍni.

Da, jar Tessalit ɣer Tamanrasset, deg wedrar n Ifuɣas, i d-tlul Tinariwin, taseḍma n tmuzikt i d-ibanen jer tiɛurar n yejdi iqesḥen.

Iɣennijen-nnsen, i yessuren aked Wassuf, ameggaru-ya d ijjen wawal s Tmaceq ittawi-d aẓuyyet d uweḥḥec. Tteẓẓḍen ijjen tracca ismunan jar llɣa n bluz, rruk d tmuzikt tabeldit Tatargit.

Musiqa-nnsen, nettlaɣa-as bluz atargi, minzi tegga tmuzikt-nnes am bluz-nni i iɣennjen di leɣrubiyyet d ukerfrs. Imeqqranen n tseḍma-ya tamuzikt nitni d Ibrahim Ag Alhabib, umi ttlaɣan “Abraybone” d Ɛebdellah Alhousseini umi ttlaɣan “Abdallah”.

Tinariwin maci ḥa d taseḍma waha. D ijjen twacunt n muzika Tatargit, d amussu adelsan d ul ineddin. Inni icerrken di Tinariwin maci lebda d inni; cerrken dag-s alaḥsab ɣana. Ijjn am Muḥemmed ag Itlal, umi ttlaɣan “Ajappuni”, ittegg fus-nnes di tcuni n tseḍma-ya maca ittxes ad iqqim di tili xmi i tetteffeɣ tseḍma ɣer berra.

Ibedda umezruy-nnsen di 1982 nican, deg ijjen ufistival di Dzayer. Xenni Ibrahim d Alhassan d ugellin Intayaden, ṭṭfen-d jar-asen ijjen tgiṭart takustikt, uca ttiraren x-asen. Uca tira n sidi Rebbi wwyen-ten ɣer ijjen tseḍma n tmuzikt d Tatargit, ila ttɣennjen s Teɛrabt, wcin-as i Brahim, tagiṭart-nnes tamezwarut.

Xenni, di Tmenɣest, ila ttiraren din aked tlata n temɣarin. Awerni wakud zegga i ttuɣa llan d iḍliben di Dzayer, yemmlqa Ibrahim, Intayaden, Alhassan aked Abdellah ag Alhousseini d Kedhou ag Ossad d Muḥemmed umi ttlaɣan “Ajappuni” deg ijjen tiqḍunt n uttrinar di Libya.

Da taseḍma tebda tmeqqar zegga i d ɣer-s udfen igmamen d jjdid. Umi ikker uɣewweɣ deg useggʷas n 1990, udfen ɣer Mali, s tgiṭart x weɛrur d lesnaḥ deg ufus. Udfen aked umussu agdudan n Uzawad min xef ttuɣa Iyad ag Ghali ila yella d amɣar, i ten-iɛawnen s ttmenyat ḥma ad sɣen matiryal-nnsen.

Umi sinyan kuntra n wafra anamur deg useggʷas n 1992, yedwel-d wafra. Xenni Tinariwin, wer qqimen kessin lesnaḥ maca ɛeqben ttexsen ad fesren tussna Tatargit deg umaḍal s Musika. Tebda taseḍma tettegg isem-nnes zeg tebda tcerrek deg ifistivalen, amezwaru-nnsen ila yella di Mali. Xenni fesren-d tnayen n walbumen, amezwaru deg Wabidjan di 1992, wis Tnayen di Bamaku, aseggʷas n 1993. Xenni amɣar n tseḍma ila qqaren-as Muḥemmed Ag Ansar, umi ttlaɣan “Manny”.

Iɣennijen-nnsen dewlen meɣren, lellcen s ca n ssut n temɣarin, am inni i tteggen deg wuraren-nnsen. Zzay-sent Wunu Wallet Ɛumar, weltma-s n tmeɣnujt n Mina Wallet Ɛumar.

Zemmemn aṭṭas n sintat i ttuɣa ittsirkulan di sseḥra deg wakud n uɣewweɣ Atargi. Wami bdan deg useggʷas n 1998 ad cerken deg ufistival n Angers d wenni dasen-yewcin beddu n tecli-nnsen deg Uruppa.

Di Kidal s zemmen album n “The Radio Tisdas Sessions” s yinirji n tfukt deg useggʷas n 2000. Album-a cerken dag-s Ibrahim, Abdallah, Keddhou, Ajappuni, Alhassan d Foy-foy.

Maca aked “Amessakul” ittwafsren deg 2004, i dasen-yewcin ijjen uraq d ameqqran deg umaḍal. Dewlen d imesqaden s yisem n Itragiyen zegga bdan cerrken deg Uruppa d Umarikan, Kanada d Asiya.

Album-nnsen umi qqaren “aman iman” i d-ibanen deg 2007, yegga-asen ula d wenni ijjen wemkan yemɣer zegga yerbeḥ ddisk n nnuqret di Briṭaniya.

Nettaf ila Robert Plant i yellan aked Led Zeppelin yirar akid-sen deg ijjen ukunsirtu di Bataclan di Paris, aseggʷas n 2007.

Izemmem amezruy-nnsen usiniyast Afransis Jénémie Reichenbach deg ijjen udikumuntir umi yegga isem: “Teshumara, tigiṭarin n iɣewwaɣen Itargiyen“. Deg udikumuntir-a, yettɛawad aneɛreq n Itargiyen deg uɣewweɣ n iseggusa n 90, d ttaɛeddu n Imaliyen x-asen. Yewwi ufilem-a Amuziki tasemɣurt tameqqrant n SACEM deg useggʷas n 2006. Mamec xedmen musika n ijjen ufilem d aquḍaḍ umi ggin isem n “Oni Ise Owo”.

Deg useggʷas n 2010, iggur ad tecrek deg unurẓem n tkuppat n umaḍal n tcamma n uḍar deg Wafrika n yeffus.

Di beddu n iseggusa n 2012, mani ẓelmeḍ n Mali yenhezz s umseksi n MNLA (amussu anamaur n tlelli n Aẓawaḍ). Xenni yenna Eyadou Ag Leche, i yudsen ɣer umussu-ya uca yenna: “Mala nesla ɣer yeḍrisen-nneɣ, ili wer da nelli ass-a. Neccin d ijjen wegdud n wefra, maca wer nqebbel a nugur x izellifen-nneɣ. Ca n xemsin iseggusa zi mani, ila nttetter timezgidawin i tarwa-nneɣ, anuten i wulli-nneɣ, azref deg wegdal di tmura-nneɣ. Di xemsin useggʷas-nni, wer daneɣ-ggin walu.”

Di 30 yunyu 2012, ggin ijjen ukunsirtu aked Red Chili Peppers deg unḍrar n Stade de France.

Maca di yunyu n 2012, ijjen zeg imeɣnaj n gruppu, umi qqaren “Intidaw”, ila yettwaṭṭef zeg ijjen tseḍma n sḥab iɛecmura deg umseksi di Mali i d-yebdan zeg useggʷas n 2012, maca ɣer umeggaru rxun-as.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt