18.1 C
Nador
Larbeɛ 19 Mars 2025

Tabrat n Qaḍi Qeddur i umeddukel-nnes asusyulug

Ta d ict tebrat, tewweḍ-aneɣ-d zi Qaḍi Qeddur, zi tmeḍlin n Ayt Sidal, nfesser-itt amek i daneɣ-tt-tiweḍ bla abeddel.

Tmaziɣt deg wakud n AI

Umi mmuteɣ ttuɣa Tmaziɣt drus wi x-as itteṭṭfen acbar..

Maca ass-a, uwḍeɣ ad ssneɣ ila tatiknulujit, ayenni tuweḍ tettazzel. Ma tessned cḥal dayi-yeɛjeb lḥal umi ssneɣ ila mala nura ijjen twinest s Tmaziɣt n Arrif, izemmer “Google translation” ad tt-isturjem ɣer iles i ixes bnadem.

Ɛawed, ḍwiɣ s lefraḥet umi ttreɣ zi “Claude AI”, ad yari ijjen uparagarf i iḥenjiren imeẓẓyanen s Tmaziɣt n Arrif, uca isaqar-ayi-d luluf n iparagrafen i yemxalafen.

Qbel-nnes, ttuɣa “Maroc telecom” tegga isekkilen n tfinaɣ x ttilifun, di lweqt-nni ḥesbeɣ manayenni d ijjen ccan yemɣer. Awern-as, tudef Tmaziɣt di “Windows”, di “facebook”, uca ccɣel iruḥ ittmmerni.  

Deg ussan i yeɛdan, yegga-as AI ijjen uɣennej isseɛciq i ict tqessist yura-tt ijjen wezlawi d Arifi s Tmaziɣt n Arrif, umi ttuɣa mmuteɣ yalleh ttuɣa ɣer-s ca n 7 n iseggusa.  

Xseɣ ad iniɣ s min d-uriɣ s nnej, ay ameddukel iɛizzen, ila nudef deg ijjen wakud i di issdal AI ibeḥrar-nnes cwayt cwayt x tudert-nneɣ.

Wer nettebhiḍ ca mala tiwecca, a naf isiten ttseggamen i tarwa-nneɣ Tmaziɣt i ttarin, i ssawalen, a naf, ɛawed, iparaṭuten ssawalen-d akid-sen s Tmaziɣt.

Tiwecca, ad arrankan Irifiyen ṭṭumubinat-nnsen ɣir s wawal, ad dewlen xeddmen ccɣel-nnsen d nitni ssawalen ɣer iparatuen i dasen-d-yennḍen.

Ittsemma nzemmer (waxxa mmuteɣ qa ɛad zemmreɣ) ad d-nessyem Tmaziɣt s wudem i nxes, minzi AI ittsaqar-d “leɛjeb aberkan”.  

Nessen ila merra manaya i yettwaggen, niɣ i ɣa yilin zi ssa d usawen wer tettqid ad ɣer-s tili ca n lhimmet, mala ayt bab n ca n yiles, wer ttweqqiren iles-nnsen, sɣeṭṭalen zzag-s niɣ wer ttimnen ila ittqad ad yirar tilalt n wemsawaḍ d tussna.

Wer ttimnen, tanyana, ila nzemmer ad zzag-s nari, ameknaw ilsawen n dduniyt merra, ila iles wer daneɣ-ittic min nxes ar dag-s i ɣa neẓẓu tizemmar-nneɣ. 

S uyenni, aweqqar n ca n “yiles” mamec mma yegga netta d asaru n tudert-nnes. X uyenni, i nẓerr ila kul ɛecra n iseggʷasen, ayenni ttakkʷaḍen imessiwlen s Tmaziɣt ttraḥen ttenqisen, ttemtteccan.

Manaya, ttuɣa nkessi-as amnus, tɛeqled niɣ lla?   

Tmaziɣt jer-ac-d cek ay asusyulug-nneɣ d tsusyusnilest

Deg iseggusa i yeɛdan, ɣriɣ-as i ijjen iɣḍes di tsekla taɛrabt ar iri, yura ila Tmaziɣt, wer tzemmer ad temmuɣzur aked Teɛrabt, x uyenni nnehla ma newca-as ca n taynit.

Axmi iqqar-aneɣ “nnehla ma teggim ca n tzemmar ḥma ad as-tewcem atig i Tmaziɣt”.  

Wanita, d mmi-s n tmurt n Tmaziɣt, d Awilccek, maca wa iban manis d-ittetteḍ tidyulujit-nnes, wer x-as nettiɣ, minzi kul tayemmat tettejja-d imɛewwsen-nnes muɛessak d ca n yiles.

Am ddegg-a n yewdan min ked ttuɣa nettemseksi nec d cekk, mala tɛeqled.

Maca, wer x-ak sxarriqeɣ mala nniɣ-ac ila ttbehḍeɣ ussan i yeɛdan, di min turid di Facebook amenni.  

Maca awi-d, ay ameddukel iɛizzen, a nessefsi mayen turid amenni ɣir s cwayt cwayt.

D amezwaru, turid ila tzemmred ad tegged “lmuḥaḍarat”-nnec s ijjen “Trifiyt tseggem” maca Irifiyen wer das-fehhmen, xenni ad teḥwajed ijjen ad ac-isuɣel ɣer Teɛrabt.

Yak, d manaya i tennid, maca ay ameddukel manaya dag-s cwayt n tayyut:

Mala Irifiyen wer dac-fehhmen ca, ixess ad aneɣ-tessefhmed cwayt mamec yegga iles-a iqqim idder di berra (leqhawi, leswaq, …) d daxel (twacunin), ittsemma ɛad yemneɛ di tilalt n wemsawaḍ?

Ɛawed, mala Irifiyen wer fehhmen bu i Trifiyt, ma manaya wer d-ikki bu zeg usɛerreb? Deg wemkan ma ad tsiɣid tbedded deg wudem-nnes, cek lla, s tmegga-ya trennid tessuyused tamellaḥt x uyezzim kṭer, trennid dag-s(ent).

Ijjen useqsi-nniḍen i cekk ay ameddukel, mani tessned ila Irifiyen wer dac-fehhmen ca? Ma teggid ca n lankiṭ? Ma ca n twalat teksid awal ad tessiwled uca qqimen Irifiyen ttberquqquyen jer-asen wer fhimen mayen d-issufuɣ imi-nnec d awalen?

S iseqsan-a nxes a nini, ila wanita d ijjen “lmewqif” teksid-t cek waha, wer ibedd ca x ca n data i d-immalen tidett n tmeslayin, maca mayen tettegged amenni, axmi texsed ad aneɣ-tinid ila “Tarifit-a tedwel wer tneffeɛ”.

Axmi Tarifit d ca n tsila i nḍelleɛ, ad tent-nessers ɣer tewwurt n temzgida, a nḍelleɛ tisila n lalla taɛrabt i “fehhmen yewdan”.

Pidjin? .. D tisemmamin ay ameddukel

Ittawi-ayi-d Rebbi ila texsed ad tegged s “pidjin” (ilsawen min ɣer yella wemsawaḍ aked tenglinzit) d ssibbet ḥuma ad aneɣ-tinid “ha mayemmi taɛrabt ḥsen”; maca cek wer tessined ca belli pidjin, di tidett, temmal-d tadinamit n wamun (cek d asusyulug, tessned min ixes ad yini awal n “tdinamit”, ɛinni).

Min xef ssawaleɣ, ittban-d mliḥ deg yezli-ya:

Wwec-ayi pluma, ad plumiɣ lkas

Ad plumiɣ llif, wer ittriḥ ɣer yemma-s.

Awal n “pluma” d taspanyut, netta d “isem”, maca tarifit tsaqar-d zzag-s amyag “ipluma”, manaya mala tettḥsabed-t cek d “pidjin”, neccin netteḥsab-it d tadinamit, netteḥsab-it, ɛawed, ila iles idder, wer yeqqim yuẓeɣ am Teɛrabt-nni cek itteɛjiben, ay ameddukel.  

Ini qa tɣelb-icek taɛrabt waha

Teqqard-aneɣ ɛawed ila ixess ad trajid ar ɣa ilint “ccuruṭ” ɛad i ɣa nessxdem Tmaziɣt, maca cek qaɛ wer daneɣ-tennid min ɛnant ccuruṭ-a? D melmi ɣa ssenḍyent? D wi isɛeḍlen ccuruṭ-a?

Ma wer tessined belli asexdem n Teɛrabt deg wemkan n Tmaziɣt isseɛḍal ccuruṭ-a?

Ddeg-a umi tettsemmid cek “lwaqiɛiya” tettegged zzag-s akid-neɣ (Status Quo); ittsemma tetterrid ifeẓ i min illan.

Axmi texsed ad aneɣ-tinid aqqa wer ɣer-neɣ min ɣa negg zzat i weɣalb n Teɛrabt, safi ad as-newwec Tmaziɣt ad as-tkemmel axrag waha.

Tettud ila amkan i ɣer-s ɣer Teɛrabt, ass-a, din awern-as ddewla.

Ɛawed, axmi texsed ad aneɣ-tesettud deg wesɣun-nni di tesusyusnilest i yesmunan:  “dominant/dominé”, uca ncekk tettwaɣelbed, tɛizz x-ak taɛrabt, tɛebbed-tt, walli manaya isfekkar-aneɣ di “ssandrum n Stukhulem”? 

Neccin nraja ɣer-k asexdem n Tmaziɣt, cek tetteɣzazed-aneɣ di Teɛrabt

Itteɛjib-ac, ay ameddukel-inu, ad tewced “ddurus” s Euskara niɣ s Tkaṭalant, maca cek “wer tessined” ila ikadimiyen, iraren ijjen tilalt d tameqqrant deg usedder n yelsawen-a!, maci ameknaw neccin, nettḥsab x ixef-nneɣ d Ikadimiyen d Irifiyen nettraḥ ṭappi x Teɛrabt.

Ɣer-i da ca n ipuntuten, xseɣ ad zzag-sen syuriɣ, ad dewleɣ ad skutiɣ di lehna.

  • Ikadamiyen i yessawalen Tmaziɣt, immers x yiri-nnsen ad sseymen iles-nnsen urid ad rajan melmi i ɣa yilint “ccuruṭ”
  • Amezruy iqqar-aneɣ ila ilsawen i yettɛicen di tmiwant (xzer s wadday-nnes maḥend ad tfehmed awal-a), zemmren ad mmuttyen s tazzla ɣer tira, ad dewlen ilsawen n tussna mala din isinagen ɣer deffer-nnsen.
  • Mala ca n ijjen d “Akadimi” issawal s Tmaziɣt, aya aqqa ittic jjehd i iles-nni wenni.

Ejjiɣ-ac lehna ay ameddukel.

Ayt Sidal 04 zi Febrayer 2025.

Timaynutin

Fser-itt