25.1 C
Nador
Lḥed 15 Cutembir 2024

Min teɛna Ccixa Ḥasina, tameqqrant n Bangladic, i irewlen zeg imeḥḍaren s Hilikuptir?

Awerni ca n simanat n tmeskanin di Bangladic, teffeɣ tanessixeft n iwziren Ccixa Ḥasina Wajed zi tmurt-nnes, timeskanin-a ttuɣa gewwden-tent imeḥḍaren.

Terwel Ḥasina mm 76 n iseggusa di buḥbel-nnes deg ijjen uhilikuptir amek nnan ca n ineqqisen.

Hejmen aṭṭas n imeskanen x tzeddiɣt-nnes di tmaẓunt Daka, mani kksen leḥkam n ijjen temɣart i yekkin ɛecrin iseggusa, wa d akud azegrar qaɛ n ijjen tewzirt di Bangladic.

Teṭṭef leḥkam nettat deg useggʷas n 2009, mani tiweḍ ad teḥkem ca n ɛecrin n iseggusa.

Tebda Ḥasaniya ad tegg lxedmet-nnes tasertant am ijjen tikunt ittbeddan aked tdimukraṭit, ɣer-s i tteqqnen ageɛɛed n ikunumui n Bangladic deg iseggusa imeggura.  

Maca waxxa amenni, dewlen sskanan ɣer-s s ufus, qqaren x-as ila tenneqleb ɣer tdiktaturit, txes ad tjeyyef lmuɛaraḍa.

S adu leḥkam-nnes, ttwakrfen yewdan, sweḍḍren ca nniḍen, mamec ttwanɣen inneɣni bla izerfan d ca n ttaɛedduwat-nneɣni.

Di Yennayer i yeɛdan, tiwwi Ccixa Ḥasina tis rebɛa n twalatin-nnes, di ca n istayen nnan x-as aṭṭas n midden belli yemsar dag-s uzewwer, mamec i ttbuyukṭan lmuɛraḍa.  

Mamec tiweḍ Ccixa Ḥasina ɣer leḥkam?

Tlul deg useggʷas n 1947, i ict twacunt d tameslemt deg ubingal acerqi, tufa tasertit tettazzel deg idammen—nes.

Baba-s umi qqaren Ccix Mujib Rreḥman “baba-s n uɣref” Abingali, d netta igewwden tamurt maḥend ad teṭṭef tilelli-nnes x Pakistan, ad yedwel di 1971 d arrayes-nnes amezwaru.

Xenni, ttuɣa Ḥasina tettwassen belli nettat d Tamɣart n imeḥḍaren di tesdawit n Daka.

Deg useggʷas n 1975, nɣin baba-s Mujib Ɛabderreḥman d twacunt-nnes merra deg ijjen weqlab d aɛeskri. Mɣar Ḥasina d weltma-s tmaẓuzt i inejmen, rewlent ad zedɣent di berra xenni.

Tekka ca n iseggusa di Lhend, qbel ma ad tedwel ɣer Bangladic deg useggʷas n 1981, ad tedwel d tameqqrant n umulli asertan i di ttuɣa yella baba-s.

Temɛawan Ḥasina aked ca n imulliten d isertanen nniḍen maḥend ad sɣuyyen x tdumukraṭit deg izubaq n Bangladic wami ttuɣa iḥekkem Ḥusayn Muḥemmed Ircad.

Maca umi din aṭṭas n yewdan i tt-iḍeffren, tedwel d tikunt d tanamurt. Tettwasti deg useggʷas n 1996 di twalat tamezwarut.

Tfekk amxumbel n waman aked Lhend zi senni tegga ijjen umsetfaq n wafra aked tqebbal deg yeffus n ccerq n tmurt.

Maca di twalat d icten, ttuɣa qqaren x-as ila tettegg “ifassen deg ixbac” mamec i tedɛen i Lhend.

Deg useggʷas n 2001, wer teqqim d tanessixeft, teṭṭef-as amkan Xalida Ḍiyaa i ttuɣa yellan d tameddukelt-nnes, maca tedwel d taɛdawt-nnes.

Minzi tnayen-a n temɣarin zi ca n twacunin d tisertanin i yeṭṭfen azzreg asertan i ca n 30 n iseggusa.

Wami nitenti d tiɛdawin, sxedment ca n tebridint maḥend ad seffant leḥsab i wayawya; uca bdan ttbanen-d ca n iḍuqqizen n lkiran, d ca n wexḍaf d usweḍḍer ɛawed mamec ttuɣa neqqen berra i lqanun – marra manaya dewlen iwdan di Bangladic nnumen akid-s.  

Ttuɣa temseksi s waṭṭas tamɣart-a maḥend ad teqqim di tmurt-nnes amen x-as ggin bezzez ad teffeɣ berra i tmurt, mamec i tenjem zeg waṭṭas n tmenɣiwin icten temsar-as deg useggʷas n 2004 i di wer teqqim tettesla mliḥ.

Maca deg useggʷas n 2009 ggin ca n istayen d imeqqran zzag-sen tiweḍ ɣer leḥkam.

Min tegga Ccixa Ḥasina?

Aya yemxumbel, mayemmi?

Minzi ibingaliyen, i yellan deg uzgen ameqqran-nnsen d imselmen, i ttuɣa yellan zi tmura timeẓlaḍ i yellan deg umaḍal, tegga ijjen umures d ameqqran zeg wami ttuɣa tella Ḥasina zi 2009.

Yedwel ikunumi-nnes zeg ikunumiyen i yuzzlen di tgumi, manaya yujar ula d Lhend.

Immerni min d-ssadafen ibingaliyen di tlata n twalatin.

Lbank amaḍlan yenna belli 25 melyun n ibingaliyen ffɣen-d zi ẓẓelḍ di ɛicrin iseggusa imeggura.

Ttwaggen ca n isenfaren d imeqqranen di tmurt-a tanita.

Kuruna tkemmel x min yellan

Usint-id timeskanin-a i yeggin imeḥḍaren minzi yemsar uzewwer deg istayen.

Ila ttren zi Ccixa Ḥasina ad teffeɣ zi leḥkam maca qaɛ wer dasen-terri lexbar, tenna x-asen belli nitni d “izballaɣen”.

Zegga i d-yusa lehlak n Kuruna, temmerni lmaɛica di Bangladic, s lemsibbet n umerwas i idewlen irẓa aɛrur n tmurt-a tanita.

Din wi iqqaren belli min ittwaggen d asebḥan i ikunumi n tmurt wer zzag-s stifden ca merra yewdan mɣar inni i das-yewdsen i tewzirt waha.

Xelli din aṭṭas n tmesmunin i izemmemn aṭṭas n waddaden n usweḍḍer d tmenɣiwin zeg useggʷas n 2009.  

Mamec i ttuɣa tḥebbes aṭṭas n imeɣnas zi ca n imulliten nniḍen zegga ggin timeskanin kuntra i tenbaḍt-nnes.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt