25.1 C
Nador
Letnayen 16 Cutembir 2024

Min iɛna Smaɛil Hniyyi i tenɣa Israel di Ṭehran?

Smaɛil Hniyyi d ijjen usertan d Afalasṭini, ameqqran n useqqim asertan n umussu n Ḥamas, d unessixef n tenbaḍt tafilisṭinit tis ɛecra, tḥebbes-it Israel deg useggʷas n 1989 tlata n iseggusa, xenni yedwel d aḍlib ɣer Merj-Zzhur x igmiren Ilubnaniyen-Israeliyen aked ca n imeqqranen n Ḥamas, mani yekka aseggʷas yekmel deg usiggʷej ar 1992.

Ittɛic di Qaṭar, wer iriḥ ɣer Ɣazza aṭṭas zi mani.

Ixḍaren Smaɛil Hniyyi (62 n useggʷas) ameqqran n useqqim asertan n umussu n Ḥamas deg useggʷas n 2017, yeṭṭef amkan i Xaled Micɛel, maca ttlaɣan-as (Abu Lɛabed) i zi ittwassen deg umaḍal deg useggʷas n 2006 wami i yedwel d arrayes n tenbaḍt tafilisṭinit, zegga i terbeḥ Ḥamas deg istayen iberlamaniyen. 

Ilul Hniyyi deg useggʷas n 1962 di tmersiwet n weftas n yeḍliben deg uɣelluy n temdint n Ɣazza, zegga rewlen baba-s d yemma-s zi taddart-nnsen ṭṭerf zi mayen ittwassnen s Ɛesqlan i teṭṭef Israyil luxa deg umseksi Aɛrab-Asrayili deg useggʷas n 1948.

Yeɣra tasekla taɛrabt di tesdawit tislamit di Ɣazza, zegga yudef deg umussu ameslem.

Iffeɣ-d Hniyyi zi tesdawit deg useggʷas n 1987 zegga yekker “uɣewweɣ => intifaḍa” mani i t ɣa teṭṭef Israel zegga icrek di tmeskanin deg ijjen wakud d aquḍaḍ, waxxa ittwaḥebbes i drus n wakud.

Deg useggʷas n 1988, zegga i d-igeɛɛed Ḥamas ɣer wazzreg di Ɣazza, ḥessben x-as am ijjen “umussu n tnezbayt”, ad t-teṭṭfen ict twalat nniḍen, maca twalat-a ad ittwaḥebbes settchur.

Awern-as, ṭṭfen-t ict twalat-nneḍni, ḥekmen x-as s leḥbes i tlata n iseggusa.

Zegga i das-d-rxun deg useggʷas n 1992, tessiggʷej-it Israel aked imeqqranen n Ḥamas, am Ɛabdelɛaziz Rrentisi d Meḥmud Zehhar d 400 n umeɣnas-nneɣni ɣer yeffus n Lubnan.

Kkin imeɣnas-a aseggʷas ikmel di tmersiwt n Merj Zzhur, dinni i tedwel jjmaɛet-a tameslemt tettwassen deg umaḍal amen yekmel.

Iɛqeb-d Haniyyi ɣer Ɣazza di Dujembir zeg useggʷas n 1993 yedwel d anebdad n tesdawit tameslemt.

Zegga i d-terxu Israel i Ḥmed Yasin zi leḥbes aseggʷas n 1997, yerra zi Hniyya d fus-nnes afusi.

Wami ttuɣa din tiddukla jer tnayen-a n yergazen, yedwel Haniyyi ɣer-s amkan-nnes ɣer daxel i umussu, yedwel d netta i yessawalen s yisem n umussu-ya ɣer tenbaḍt tafransist.

Di cutembir 2003, inneyzem Hniyyi d Ḥmed Yasin s ca n iyezzimen fsusen deg ijjen usugi n ujenna d Aysrayli x ijjen tzeddiɣt di temdint n Ɣazza.

Ffɣen tnayen-a n yergazen zi taddart-nni qbel ma ad d-tewḍa lmaynet-nni, zegga i tteslan i ẓẓga n ijjen ṭeyyara d taysrayilit tettades-d.

Awerni settchur, nɣin Ḥmed Yasin s ṭeyyarat n hilikuptir taysralit zegga i yeffeɣ zi tmezgida awerni i tẓallit n lefjer.

Maḥend ad yili d amɣar n tenbaḍt tafilisṭinit

Waxxa Zehhar d ijjen zeg inni iqdimen di Ḥamas xenni, maca ixḍaren Hniyyi ḥuma ad yadef istayen, yewwi-ten s 76 n usɣim jer 132 deg useqqim Afalisṭini.

Xenni itter unessixef afalisṭini Meḥmud Ɛebbas ḥuma ad ggen ijjen tenbaḍt d tamaynut.

Xelli amenni, feclen imherwuḍa aked umussu n Fateḥ, uca Hniyyi yegga tanbaḍt-nnes zi tseḍma-nnes d waṭṭas n itiknukraṭiyen.

Yetter zeg Umarikan d tamunt tawruppawit ḥma wer ttekksen tamɛawant-nnsen aked Filisṭin minzi ila ttwalan belli Ḥamas tugi ad teqḍeɛ aked ddenf, ad tenɛem s Israel.

Yenna belli ifilisṭiniyen ɣer-sen lḥeqq ad kemmlen taɣensa-nnsen maḥend ad awḍen ɣer timanit-nnsen, maca di twalat d icten yenna ila irezzu ad yessiwel aked imesqaden igraɣalanen x umseksi-ya wa.

Yenna belli : “tanbaḍt-nneɣ ad tegg tizemmar-nnes maḥend ad awḍen ɣer wafra di temnaḍt-a, ad nekkes aḥewwes, ad d-nerr izerfan-nneɣ”.

Deg useggʷas n 2018 terra Marikan amɣar-a asertan n Ḥamas ila netta d “abersiggʷed”, tegga x-as ẓeyyar.

Tenna tawzirt n berra ila Hniya yeqqen ɣer “uɣezdis aɛeskri n Ḥamas”.

Mayen yeqqar x “Ṭufan L’aqsa”?

Zegga i das-tebda Ḥamas i Ṭufan L’aqsa di 7 Kṭuber, iban-d Hniyya deg ijjen ubidyu aked imeqqranen n umussu deg usira-nnes di Ddewḥa, mani ttuɣa iḍeffer ijjen tbadut i yessawalen x “Ɛezddin Lqassam” aɣezdis aɛeskri n Ḥamas, d nitni tteṭṭfen ijjen macina d taɛeskrit d taysrailit, xenni ad iẓall iqada rebbi x trennawt-a, amek yenna.

Twacunt-nnes

Yemlek Smaɛil Hniyya yelli-s n ɛziz-s Amal Haniyyi umi ttuɣa ɣer-s settac n iseggusa, urun-d 13 n tarwa-nnsen, tmenya n iwtman d xemsa n twetmin.

Tiḥenjirin nitenti d Sanaa, tlul di 1986, Butayna di 1987, Xawla tlul di 1992, Laṭifa tlul di 1998 d Sara tlul di 2004.

Tarwa-nnes iwtman nitni d Ɛebdesslam, ilul di 1981, Humam di 1983, Wisam di 1984, Muɛad di 1985 d Ɛa’id di 1994 d Ḥazim di 1994, yettwaneɣ deg ijjen usugi d aysrayili, Amir di 1995 d Muḥemmed di 1996, tnayen ttwanɣen deg usugi-nni Aysrayili.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt