24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Min ɣa ggeɣ mala ssneɣ ila iggur ad mteɣ ? « Soul » irezzu x temrarut

Afilm n “Soul”

Manis d-ittas buḥbel, mamec ittili, d mani ig iggur ? Ma d ameɣlal (zeɛma buḥbel ittɣima i lebda) niɣ buḥbel ittmetta ? Ina d iseqsan min xef bnant tidiyanin d Ifilusufen zi luluf n iseggusa.

Inni ig ixedmen afilm « Soul » xsen la nitni ad ggen fus-nnsen di temxumbelt-a. S ijjen tenfust n ijjen artista n upyanu ixes ad iẓwa ɣer uɣezdis nniḍen, maḥend ad issen s ixef-nnes mani ɣa iraḥ buḥbel-nnes awerni i lmewt-nnes.

Afilm-a n itcalluten issufeɣ-it-id ustudyu n Piksar (Pixar). Iffeɣ-d x wazzareg n « Disney Place » x internet di 25 dujembar 2020 i yeɛdan. Zegga wer ufin mamec ɣa ggen ad t-bḍan x isaluten n sini alaḥsab Covid-19. Awerni ufilm-a ttuɣa din Pete Docter i yewwin uskar n ufilm n itcalluten i yufen tnayen n twalatin, s lxedayem-nnes « Up » di 2009 d « Inside out » du 2015.

Pete Docter amessufeɣ n ufilm n « Soul » ikemmel x lxedmet-nnes i yewcin ijjen wemkan d ameqqran i ustudyu n « Piksar » deg iseggusa i yeɛdan. Ittic-d ijjen tenfust d tajerdelsant (interculturelle) tettbedda x imunas n bnadem n yiḍ-a d netta irezzu x lmeɛna.

Akrisis d Imili (existentielle)  

Deg ufilm n « Inside Out » Docter d icriken-nnes xedmen x walli, sfesyen min txes ad tini tungimt. D mamec tettili taweggidt (personnalité). D lhimmet n teycatin ameknaw axeyyeq, tiggʷdi d uɛesseb, maḥend ad sbedden zi lefraḥet n bnadem.

Afilm ittbedda x ijjen useqsi d afilusuf d ameqqran: Min ɣa ggeɣ mala ssneɣ ila iggur ad mteɣ? Tala: Disney/pixar

Di « Soul » i yura Docter s temccarcut aked Mike Jones d Kemp Powers ittic ijjen lxezrat tulleɣ x tnefsiyt n bnadem. Ittweḍḍaren jar tizemmar-nnes ig ittegg ḥuma ad taweḍ ɣer min txes d nettat aqqa-t x tmurt d liɛic tiẓyuḍiwin n tudert timeẓẓyanin. Afilm ittic ijjen temladast (approche) teqseḥ s waṭṭas maca di twalat d icten tecna x tebsurdit (absurdité) n lmewt. X umumintu-nni i di ittbeddan merra isenfaren n bnadem, turjiwin-nnes d netta ittɣil ad yedder i lebda.

S manaya, afilm itterra-d ijjen umxumbel d afilusuf d aqdim s waṭṭas : Min ɣa ggeɣ mala ssneɣ ila iggur ad mmteɣ ass-a ? Qqaren aqqa bnadem iferḥen qaɛ d netta ig ittkemmalen ass-nnes bla ma ad ibeddel la d ijjen lḥajet. Asentel min xef issiwel iqqseḥ, imxumbel maca issaggʷad kṭer ɛad. Minzi ittwagg di lweqt mani tabenadmit tettemseddar aked ijjen ubirus ineqq. Minzi ɛawed merra isenfaren bedden, imezran n bnadem uylen s ubirus-a d lmewt ig iṭṭawen akid-neɣ.

Maca, amxumbel-nnes  ɛad yella : Ma iggur ad nedder tudet nniḍen awerni i lmewt niɣ iseggusa iquḍaḍen i ɣer-neɣ x tudert d ayenni i neɛlem maḥend a naweḍ a naf ixef-nneɣ ? « Soul » ittxes ad yades ɣer ukrisis-a amili s tḥajit n Joe Garnder min xef tettirar pirikula. Joe netta ittukar x pyanu d aselmad n tmusikt deg ijjen temzyida n tɣuri maca manaya wer yejji ca Joe ad yerḍa x ixef-nnes. Minzi netta irezzu ad ittwassen deg yiger n tmusikt n Jazz, lebda ittraja melmi ɣa yaweḍ ɣer min ixes.

Deg ijjen wass, turja n Joe ad tili d tidet : Iggur ad yirar aked ijjen rebɛa ttwassnen s waṭṭas deg yiger n tmuzikt n Jazz, ḥuma ad yeɛjeb i tmeɣnujt n tseḍma ittwassnen. Maca, ad yewḍa deg ijjen uḥbuḍ n buxraru qbel ma ad xedmen kunsirtu-nnsen. Aked uweṭṭu n Joe deg ijjen uḥbuḍ n buxraru, ad yejj afilm arrimet-nnes x tmurt. Ad ikumasa aked buḥbel-nnes ad yili s ijjen furma d jjdid maca ad yeḥḍa nnwaḍer-nnes d tcaccit-nnes. Iggur ad yali ɣer ijjen ddruj yuyel deg ujenna, aked ca n yimanen (des âmes) nniḍen, ttexsen ad adfen deg ijjen ubeqqiḍ d ameqqran n tfawt.

Tala: Dinsey/Pixar

Xminni ɣa yessen Joe ila safi yemmut, ad yegg tizemmar-nnes maḥend ad yedwel ɣer arrimet-nnes, uca ad yenḍu di lxawi. Deg wemkan mani ɣa yedwel ɣer tmurt, ad immers deg ijjen wemkan-nniḍen. Inni isennɛen afilm semman-as i wemkan-a « Zzat ameqqran » mani sstrinan iymanen i ɛad wer d-ixliqen maḥend ad ten-swejden i tudert.

Tasawert n yimanen

Aṭṭas n ifilmawen ttuɣa xsen ad xaylen lmalakat niɣ Rebbi. Maca deg ufilm n « Soul » ittic-aneɣ-d astudyu n « Piksar » ijjen furma d jjdid n lmexluqat timitafizikyin ig ixeddmen x usettef d usurgen (organisation) n unhezzi n yimanen ig ittsafaren. Di  « Zzat ameqqran » wer ittemsagar ca Joe aked ca n lmalakat niɣ aked lmexluqat n tḥuja tigrikiyn ula aked igezzanen niɣ aked laryaḥ, amec i ttuɣa nennum nẓarr di sini. Maca iggur ad yaf ca n imeksawen niɣ ca imciwaren (conseillers). Merra ɣer-sen isem n « Jerry ». Furma-nnsen tegga ameknaw min iressem Picasso.

Lmxluqat-a ggin ameknaw ɛawed iprugramen n ukumpyuter niɣ tamɛawant taṭumatikt i daneɣ-ittɛawanen xminni nenndeh. Maca nettat ɣer-s ijjen tmussni deg weɣrad, tettwala belli bnadem xminni irezzu ad yaweḍ ɣer ca n mezri, d ijjen lfihem d « amezwar » i uceɛɛel n tudert n tidet.

Lmexluqat ig ixayel ufilm

« Jerry » ad yini i Joe ad isstrinar ijjen buḥbel isemma-as ufilm « buḥbel 22 ». Maḥend buḥbel-a ad teqtaneɛ s tudert. Maca nettat wer txis ad ad texleq (buḥbel 22 d tawtemt), minzi wer das-iɛjib ad tedder x tmurt. Maca « buḥbel 22 » texes ad tɛawen Joe maḥend ad idwel ɣer tmurt, maca ad yuqeɛ ijjen ufayyu. « Buḥber 22 » ad yadef di arrimet n Joe i yellan x tmurt. D buḥbel n Joe ad yadef deg ijjen umcic. Zegga ixes Joe ad yawi arrimet-nnes ɣer kunsirtu-nni. “Buḥbel 22” iggur ad yaf taẓyuḍi n tudert, xminni txezzer mamec weṭṭan wafriwen n tsejjart, d uqasi n Pizza.

« Buḥbel 22 » ad daneɣ-tini  cḥal yeqseḥ ad nedder di ca n arrimet, maca di twalat d icten waxxa Joe yudes i lmewt maca waxxa amenni iqqim irezzu x min ixes. Ar ameggaru ad yefhem ila lmeɛna n tudert aqqa-t deg ijjen wemkan nniḍen.

Amxumbel n ddin

deg ufilm n « soul » buḥbel ittedder di rebɛa n imukan : Tamurt, zzat ameqqran, awerni ameqqran, aked uɣezdis n ijjen wemkan aqqa-t di berra, jar inni iddren d imettinen. Wer ɣer-s ttikkʷiḍen ɣir inni iwwḍen ɣer nnecwet s lxedmet-nnsen d inni imsebḍan x tilawt (réalité) d inni iweddren aqqa-yen sexfen wer d-fiqqen.

Joe aked tmeɣnujt-nni ittwassnen

Deg wemkan-a n unexḍef, ittic afilm ijjen ufutu n wanict yecna bnadem ad yali s buḥbel-nnes. Aked tuɛeffna-nnes xminni ittɛeqqab d ijjen tezmert treddaj. Tejja bnadem wer izemmer ad yaca s taẓyuḍi n tudert minzi ixes ad yaweḍ ɣer ca n lḥajet d tameqqrant di tudert-nnes. asafar (voyage) n buḥbel di tudert d laxira d ijjen usentel (sujet) ssawalent x-as aṭṭas n tedyulujyin tideyyanin. Wer tzemmer ad x-as tessiwled bla ma ad kid-k d-ikker ca ijjen. D manaya ig inna Docter deg ijjen wemsawal-nnes.

Ma buḥbel yella qbel ma ad yexleq bnadem ? Niɣ ittili xminni ittfurma lɛayel deg uɛeddis n tyemmat ? Ma ittɛic ijjen tudert d netta iḍfar ijjen tebridt ar ɣa immutti ɣer tudert nniḍen ? Niɣ ittedder ca n tdewwarin n tudert ittsiɣan amec qqarent ca n tdeyyanin qbei i ɣa innufsel buḥbel zeg umutten n arrimet ?

« Buḥbel » s yixef-nnes d ijjen usentel wer ibin ca mliḥ : Ma ikessi arrimet n bnadem i di yella ? Niɣ amec i t-ittxayalen ifilmawen yegga  ameknaw ca n laryaḥ d acemlal ? Ma nzemmer a newzen buḥbel ?

Ḥuma ad d-yerr ufilm x iseqsan-a yina. Inni i yuran afilem raḥen sseqsan, ɣrin x waṭṭas n tdeyyanin d ixarrisen imsebḍan. Uca yura ijjen tenfust i d-iẓemmen zi merra tideyyanin-a tina. Afilm yeqqar-aneɣ neccin d ijjen cwayt zeg ijjen buḥbel d ameqqran. Ixess-aneɣ a nanef abrid-nni ig ittawin maḥend a nettwassen, a nprufita deg imumintuten imeẓẓyanen di tudert.

Tala: BBC

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt