20.1 C
Nador
Lḥed 23 Yunyu 2024

Mayemmi ttagin iseyasiyen ad ssiwlen s Tmaziɣt deg ijemmuɛen-nnsen?

Xmi nḍeffer ijemmuɛen i yettwaggen deg iseqqimen n Nnaḍur niɣ di tneddam mani ssawalen s Tmaziɣt, nettaf-iten, ttilin s Teɛrabt tameɣarbit mendun Tmaziɣt.

Aya, xelli Tmaziɣt tettwaḥsab d ijjen yiles d amaddud di ddustur n Lmuɣrib zeg useggʷas n 2011, mamec i ɣer-s ijjen usinag i yettwaggen s ijjen uwardi d ageldan.

Aṭṭas n imeɣnas n umussu Amaziɣ, qqaren ila iseqqimen ittwantaxben “wer ttweqqiren bu ddustur”, aya zegga i yeggin bezzez x ijjen wegmam n uxxam n usenneɛ abeldi di jjihet “Gʷlmim Wad Nun” ad issiwel s Teɛrabt, awarni umi i yeṭṭef awal s Tmaziɣt.

Ca zeg imeɣnas, ruḥen ggʷjen, nnan ila “ixess x tenbaḍt ad tegg fus-nnes ḥuma ad as-terr amkan i das-ilaqen i Tmaziɣt”.

Aya, yeḍḍuqqeẓ-d zegga i yettwabḍa ijjen ubidyu n Rraxi Ɛebdellah, d netta yessawal s Tmaziɣt deg useqqim n Gʷelmim, qbel ma ad as-yini ijjen nniḍen ad yessiwel s Teɛrabt.

Yenna Rraxi ila “min illa d aɛeffan qaɛ, xelli merra abrid i tekka Tmaziɣt, maca lebɛaḍ ɛad ttettren ad nessiwel deg iseqqimen ittwantaxben s Teɛrabt s ca n trebridin dag-sent ddenf ca n twalatin”.

Yerni yenna, “iwdan wer fehhmen bu taɛrabt taklassikt, neccin ixess-asen ad asen-nessefhem min xef nessawal s yiles i ittafhamen nitni”.

Maḥend ssi lqayed/lbaca ad yefhem!

Azgen ameqqran n min ittejjan iwdan min xef ttentaxaben iwdan deg iseqqimen n ibilajen n Arrif, ttagin ad ssiwlen s Tmaziɣt d twasit n lqayed niɣ lbaca deg ibilajen-nni, ameggaru-ya, azgen ameqqran wer yessin i Tmaziɣt, yettili d aɣrib x wemkan-nni.

Lbaca niɣ lqayed yeqqen, di lexyal n yewdan, ɣer “jjehd”, ɣer-sen nitni “lmexzen issawal s Teɛrabt waha”.

S tidett, yettili ḥedd ittxes ad yessiwel s Tmaziɣt, maca manayenni ittili yudrus, minzi ttuffun-d ssawalen taɛrabt.

Din ca n tmeslayin-nniḍen?

Din aṭṭas n tmeslayin i d-ittadfen nican niɣ maci nican di lḥal-a wa; d amezwaru umi ddewla n Lmuɣrib wer ɣer-s bu mezri deg usehwi n uselmed n Tmaziɣt.

Aṭṭas ttwalan belli ddewla wer tḥesseb bu x Tmaziɣt, s uyenni i yeɛḍel aṭṭas asehwi n Tmaziɣt deg uselmed.

Maca ɛawed, xmi ttɣilen ila ddarija tameɣrabit ɣer-s “jjehd” x Tmaziɣt, mani i tt-nettaf di tmessugurin, ttlibizyu, timezgidawin… Iseyyasen-a ttraḥen aked iles i yettɣilen nitni yeɛlem ijjen marka n “jjehd”.

Aked uyenni, wer din bu ijjen “sseyasa n yiles” i ɣa iɛernen yewdan-a ad ṭṭfen awal-a s Tmaziɣt. Azgen ameqqran n iseyyasen, wer fiqqen ca s lhimmet n sseyasa n yiles.

Amussu Amaziɣ wer yelli di ssuq-a

Aṭṭas n tmesmunin timaziɣin, ttagint ad cerkent deg istayen, minzi ttwalant ila asistim ameɣrabi wer yelli d adimukraṭ, x uyenni istayen wer rennyen, wer neqqsen.

Maca, zeg ijjen uɣezdis-nniḍen, ttwalan inniḍen ila “sseyasa n lkursi i yexwan” ixess wer tettili, imeɣnas n umussu ixess-asen ad adfen deg umcuncuf asertan ḥuma ad ggen amkan-nnsen beɛda deg ibilajen n Arrif d tneddam-nnes.

Maca xelli Tmaziɣt x tewriqin, maca apratiki-nnes di tudert n yewdan, ula kter deg iseqqimen i yexettaren yewdan ɣer-s ijjen lhimmet d tameqqrant mani i das ɣa yewwec ijjen wazal, ad as-immerni di jjehd-nnes.

Ma yettɣima ila tawzirt n daxel ad tessek lbacawat d lquyyad i yellan d tarwa n tmurt ad yili d afessay ḥima ad ssiwlen iseyyasiyen iles-nnsen?

Afessay-a yettɣima yeggʷej, ḥaca ixess asfaqqi n isertanen n Arrif d imaziɣen s lhimmet n yiles-nnsen.

Min nzemmer a negg?

Timesmunin timaziɣin ixess-asent ad adfent deg yiger, mani ixess “asiwel n Tmaziɣt” ad yadef deg uprugram n istayen. Ad ttwaggen imelqan n tussna i di ɣa sfaqqen s lhimmet n usiwel n Tmaziɣt deg ijemmuɛen-a.

Ɛawed, lexdayem i d-ittwaxelqen di jjwayeh mani ssawalen Tmaziɣt, ixess ad ksin s leḥsab “asiwel n Tmaziɣt” ɣer inni ixsen ad xedmen.

Tanya, ixess ad tili ijjen seyyasa n yiles (politique linguistique) ɣer tɣiwanin n Arrif, zzag-s ad ilin tiwriqin d lekwaɣed i yetteḥwajan iwdan merra s Tmaziɣt (lkiɣed n tzeddiɣt, n lemlak…).

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt