25.1 C
Nador
Letnayen 16 Cutembir 2024

Man tutlyat tamaziɣt i yexsen ad tili di tinmel tameɣrabit?

Tarjit i ttuɣa yellan ɣer Imaziɣen, ad tili “tutlayt tamaziɣt” deg iswiren merra n tinmel tameɣrabit deg ucal n ddewla n Lmuɣrib. Nessen, ila ddewla illa [ɛad] wer ɣer-s bu ca n mezri d asertan ḥuma ad tejj tutlayt-a jer ifassen n imeḥḍaren.

Maca wer nxes a nessiwel da x yemxumbal-a i wer ittsilin n uselmed d uselmad maca nrezzu ad d-nerr taynit i ca n tmeslayin i ttwaliɣ nec zi laggʷaj waha.

Amek nessen, ila zeg uswir wis rebɛa tbedda mayen umi neqqar “tutlayt tamaziɣt tanawayt”, ssɣaran-tt i imeḥḍaren, maca di tlata n iseggusa timezwura sselmaden kul ijjen tantala/tutlayt-nnes.

Tala n umxumbel amezwaru: Ma ɣer-neɣ ict tutlayt niɣ tutlayin?

Amxumbel-a, aqqa ad awem-yettɣil ila yehwen i ufekki, s unemgal, yeqqseḥ aṭṭas. Xelli d imussnawen n yiles n Tmaziɣt ɛad wer msetfiqen ca x manaya. Din wi yessawalen x tutlayin ḥaca din wi yessawalen x tutlayt.

Min irennin amxumbel?

Nettcekka ad ilin imerzzuten n C.A.L (ammas n usmsasa n tutlayt) ssawalen Tmaziɣt jer-asen, ttxayaleɣ ila ḥa d tafransist i itteɣzazen, beɛda d ayenni i ẓriɣ nec deg ijjen wakud yeɛda. Ttemsurrufen aked Tmaziɣt axmi d ijjen “usekkin n trezzut” d ayenni waha.

Mamec ɣa ggen imerzuten-a i wer yessiwilen Tmaziɣt jer-asen ad aneɣ-d-ssersen i neccin Tmaziɣt-a i “imunen”?

Deg wallaɣ n ca zzag-sen, ttwalan tmaziɣt tanawayt d “Tmaziɣt-nnsen waha”. Ḥaca tinniḍen ad zzag-sent kksen min ɣa leqqmen di tenni nnsen. Ameknaw di Trifiyt itteɛjib-asen ad zzag-s kksen “aṭṭas d marra” maca min iqqimen ttbellaɛen x-as tiṭṭawin.

Iwa mala tala tamezwarut tessufuɣ-d aman bberwin, awi-d a ten-neḍfar di tarya mani daneɣ-ttawiyen.

Aya, ittawi-aneɣ nican ɣer uselmed d uselmad. Wer zemmreɣ ass-a ad xayleɣ ɛawed iselmaden n Teɛrabt ssawalen s tefransist jer-asen. Tidett i yellan, azgen ameqqran n iselmaden n Tmaziɣt ssawalen s Teɛrabt jar-asen, xmi ttemsagaren tnayen n iselmaden kul ijjen manis.

Mamec ɣa negg a netter zeg umeḥḍar ad issiwel ijjen tutlayt d ‘tanawayt’ netta imerzuten n IRCAM wer tt-ssiwilen, iselmaden n Tmaziɣt ula nitni amenni.

Mayen yellan deg wannar d ijjen tidett nniḍen!

Kul aselmad issɣara Tmaziɣt i yetteḍ netta zeg iffan n yemma-s i imeḥḍaren. Ur din bu ‘tanawayt’ la ɛebburriḥ.

Awi-d a nɣez cwayt ɛawed, ad nekkes iẓuran n ijjen wemxumbel yekres. Deg udlis n uselmed n Tmaziɣt n tlata n iswiren imezwura, ttɛawaden i ijjen temsirt s tlata n tutlayin, ma manaya wer yelli d ttaḍeyyuɛ waha?

Mayemmi wer tteggen adlis i kul tutlayt?

Ad yili asinag d inni i ibedden awerni i manaya, xsen ad aneɣ-inin qa tmaziɣt d ijjen tutlayt s uyenni i tella deg ijjen udlis. S ijjen wawal-nneḍni, wer xsen bu ad reẓmen tawwurt i yeɛdawen n Tmaziɣt maḥend ad x-as hwan.

Maca min tteggen amenni, ɛlaḥsab tutlayt s ixef-nnes, ɛlaḥsab min ixess ad yelmed umeḥḍar. Ass-a imeḥḍaren nettetter zzag-sen ad lemden Tmaziɣt maca nitni wer lemmden walu qaɛ. Axmi netteffi aman deg yejdi.

Ittawi-ayi-d Rebbi ila ixess a nekkes aceddi-nni n ijjen wegdud, ijjen yiles, ijjen tmurt ad sseɣren kul ijjen iles-nnes bla iceddan bla walu.Mala din ca n umuni a ten-newwec i imeḥḍaren xmi ɣa yilin d llisi, ɛad i ɣa nẓer ma din s tidett ca n umuni niɣ netteca da waha. 

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt