24.1 C
Nador
Ssebt 27 Yulyu 2024

Ma tzemmer a tili Tasawaḥlit d yiles n Wafrika merra ?

Iles n Tsawaḥlit, i yellan deg Wafrika n ccerq, ssawalen-t kṭer zi 200 melyun n yewdan. Zi ɛecra n yelsawen ittwafsaren s waṭṭas deg umaḍal. Teqqar Priya Sippy, belli qa din tizemmar d timeqqranin maḥend ad tili tasawḥlit d yiles n wemsawaḍ ucrik deg Wafrika.

“D ta d lweqt i di ɣa nesbedd asexdem n yiles uḥewwas”.

Wa maci d ijjen wawal n inni iddafaɛen x takkʷfrikant “panafricanisme””, maca d awal n ijjen tmeḥḍart d Taɣanit qqaren-as Annabel Naa Odarley Lankai..

Awal-a iksi jar tefray-nnes turja n inni ttuɣa ittamnen lebda s ijjen wafrika tmun.

Taḥenjirt-a i ɣer yella 23 useggas teqqar “Afrika ixess a ɣer-s yili ca n ḥajet yeffeɣ-d zzag-neɣ, x-aneɣ”.

Tasawaḥlit d tseḍwin-nnes d ijjen iles i d-ibeddan zi Sumal, nhekkʷa-d akid-s x Muzambiq ar izegnan n uɣelluy zi tegduda n Ukungu Tadimukratit.

Maca taɣiwant i di teqqar Lankai di tesdawit n Γana, deg ukapital-nnes Akra teggʷej s ca n 4500 n ikilumiṭren x wemkan mani ittkun iles-a, i yellan x ifutas n Kiniya d Tanẓaniya.

Dr Josephine Dzahene-Quarshie tesselmad imeḥḍaren Iɣaniyen Tasawaḥlit di tesdawit n Akra.

Mala neɛber amkan mani yella iles-a aked wemkan manis i d-tessawal taḥudriyt i yeqqaren ila “Tasawaḥlit ixess a tili d yiles n yefrikanen merra”, ataf a nessen anict d amkan ameqqran i ɣer-s ɣer yiles-a d mecḥal n yewdan i ɣer-s d-ijebbed.

Alaḥsab Lankai, iwalen n Tsawaḥlit ttmuttuyen-d aked iɣennjien n yetran am Diamond Platnumz zi Tanẓaniya, ittejja iles-a iteṭṭef amkan-nnes di Γana.

Waxxa iles-a ɣer-s lhimmet-nnes, maca teqqar ila “imeddukal-nnes d twacunt-nnes wami i d-rrin lexbar ila teqqar iles-a, qqimen ttbehḍen”. Maca aked uɣezdis-nnes wami i das-itteɛjib iles-a, tettwala taḥudriyt-a ila mala tiweḍ a tessen iles-a ataf manaya izemmer a tt-iɛawen maḥend a taf ijjen lxedmet zegga ɣa teksi adiplum-nnes.

Unesco tegga zeg wass n 07  zi Yulyu d ass d amaḍlan n yiles Asawaḥili, itɛin d manaya iɛernen Lankai ɣer welmad n yiles-a.

Amek qqaren imerzuten iles-a iksi-d aṭṭas n wawalen-nnes zi Teɛrabt, imken manaya yus-d awarni i wemsawaḍ i ttuɣa yellan ɣer yewdan-a aked isebbaben Aɛraben deg ijjen lweqt.

Iles-a idwel d wensib aked uḥewwas Aliman d Ubriṭani deg imeggura n lqern n 19 d beddu wis 20, yedwel d yiles n temssugurt (administration) d uselmed.

Waxxa ittuqiɛ umehrwaḍ x Tsawaḥlit, rezzun a tili d yiles i ɣa yeṭṭfen amkan i Tenglizit niɣ Tafransist niɣ d Tpurtugalit, -a tili- d yiles n wemsawaḍ deg Wafrika merra, d yiles i ɣa yilin ittwafhemen s waṭṭas, ddeg-a n wemherwaḍ ɛad istextux jar Wafrikanen.

Ttexsen ad ẓẓun Tanettit Tafrikant

Deg wegraw ameggaru n yixfawen n tmura tigmamin di Tmunt Tafrikant, rrin zi Tsawaḥlit d yiles unsib di tmura n tmunt.

Netta ɛawed d yiles unsib n ccerq n Wafrika, mani teggur RCD (Tagduda n Ukungu Tadimukraṭit) akid-sen tadef.

Tedwel Tasawaḥlit d yiles Afrikan weḥḥed-s i zi neɛmen aseggas n 2019 zi tseḍma n tyumi n Wafrika n yeffus. Awern-as, dewlen sselmaden-t deg Wafrika n yeffus d Butswana.

Tasdawit n Adis Ababa deg Ityupiya iggur ad bdan ad selmden iles-a.

Ca n imussnawen n tesnilest, qqaren ila qa yiles-a izemmer ad iṭṭef amkan-nnes ɛad kṭer deg ucal n Wafrika.

Din wi yettwalan ila tadyulujit tzemmer a tɛawen iles-a n Tsawaḥlit a tili d iles iɣelben deg wammas d ccerq n Wafrika, minzi iwdan ixess-asen ca n yiles d ucrik i wemsawaḍ, mamec tzemmer a teffeɣ zeg imukan-a ɣer yenniḍen.

Iqqar Ɛali Xelfan, ijjen usdawan zi Zanjibar, “Tasawaḥlit.. teqqen ɣer twacit ila ɛelmen-tt iwdan”. D manaya i txes a tini ula d Lankai “Minzi neccin Afrikanen neɛlem ijjen yiles, immal-d min neɛna neccin”.

Axarres-a n tsawaḥlit i yellan d iles n Wafrika, ibda-d zeg iseggusa n settin aked rrayes amezwaru n Tanẓaniya Julius Nyerere, i isxdmen Tasawaḥlit maḥend ad ismun tmaurt-nnes zegga ɣa teṭṭef azarug-nnes x uḥewwas Abriṭani.  

Arrayes Aṭanzani Julius Nyerere d netta issxdmen iles Asawaḥili bac ad ismun tamurt

Tasawaḥlit.. Jar turja d tidett

Maca waxxa lxezrat-a qa tella, llan iwdan xsen ad ssurfen aḥewwas, waxxa din ijjen tyumi tettessen-itt Tasawaḥlit, maca tidett, temmal-d udmawen-nniḍen.

Ilsawen Iwruppawiyen ɛad ṭṭfen amkan-nnsen deg Wafrika merra, abeddel n manaya itteḥdaja aṭṭas n tzemmar.

Tangelinzit d yiles unsib di 27 n tmura zi 54 n tmurt Tafrikant, mamec Tafransist d yiles unsib di 21 n tmura.

Din wi iqqaren aqqa Tanglinzit d yiles n leḥkam.

Xelli Tasawaḥlit ɣer-s amkan d ameqqran di ccerq, d wammas d yeffus n Wafrika, maca deg uɣelluy d ẓelmeḍ n Wafrika tettaf din ijjen wemḥizwar d ameqqran.

Taɛrabt d Tmaziɣt d yelsawen i yellan di ẓelmeḍ n Wafrika, maca deg uɣelluy n Wafrika, llan ilsawen am Hawsa, Igbo d Yuroba izemmren ad ilin d ilsawen d ucriken la d nitni.

Mala txes Tasawaḥlit a tili d yiles n Wafrika manaya ixess-as mezri asertan, d tzemmar n ttmenyat.

Duktura Josephine Dzahene-Quarshie, Taselmadt n Tsawaḥlit di tesdawit n Γana teqqar “Wami nebda aselmed n Tsawaḥlit di twalat tamezwarut di Γana aseggas n 1964, surif-a teswiza akid-s aṭṭas tasdawit n Dar Ssalam, maca manaya wer isiɣi ca”.

Terni tenna “Mala timura n ccerq n Wafrika ggint tizemmar kṭer bac ad lemden iwdan Tasawaḥlit deg imukan-nniḍen, xenni nzemmar a nugur ɣer zdat, maca nec wer ttwiliɣ ca ila ad yili d yiles wensib i merra”.

Waxxa amenni, imeḥḍaren iqqaren yiles-a di tesdawit n Akra, ad siɣan ad urjan, ad lemden tasawaḥlit.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt