25.1 C
Nador
Lḥed 7 Yulyu 2024

ETA d Spaniya.. Arrif ixezzer-d zi laggʷaj

Am nec am yewdan, ḍeffreɣ mliḥ mayen yemsaren di tmura i daneɣ-d-yudsen, zzag-sent min ittemsaren di Spaniya.

Di simanat i yeɛdan ila din istayen di tmurt n Bask; maca wi yewwin istayen-a? Wer yelli ḥa d EH Bildu i yettwaḥsaben d asiɣi x tmurgant n ETA.

Iwa qa Ifusiyen ispuniya wer dasen-itteɛjib bu lḥal, maci ḥa s minzi ETA tenɣa aṭṭas n yewdan deg umseksi-nnes aked Spanya amen trezzu x uzarug n tmurt n Basek, maca ɛawed ispunya ɛad wer ttun mayen yemsaren di Kaṭaluniya deg useggʷas n 2017.

Ifusiyen-a tteggʷden aṭṭas ad imɛawad usinaryu-nni di tmurt n Bask, xelli timeslayin ɛad ggʷjent.

Maca tnayen n ipuntuten i ixess a nefhem, neccin, i yellan da x tma-nneɣni n umiditirinai:

> Waxxa din anict n “lekruhhiyet” i yellan jar ETA d ddewla n Spaniya, maca xelli amenni wwḍen imeɣnas n ETA ad ggen amulli-nnsen deg useggʷas n 2013, awerni 11 n iseggusa suren d nitni d imezwura deg istayen-a.

> Wer nzemmer a nxayel ila qa timeslayin merra nfekkent jar ibaskuten d ddewla n Spaniya, minzi qa ɛad din inekraf d isertanen aqqa-ten di leḥbusat n Spanya, xelli amenni tammurt n Basek ɣer-s uṭunumiya-nnes, tessggur ixef-nnes s ixef-nnes nnit.

Tifeqqaɛ da x mani wwḍen diha

Nessawal x ddegg-a n tmeslayin min ɣer wwḍen Ispunya d neccin da di Arrif ttaɣent-aneɣ tfeqqaɛ; minzi lmexzen ɛad ixezzer-d ɣer Arrif s ijjen tiṭṭ n ucaci, yebḍa-t d tiseqqar, ittekkes iles d yedles-nnes kul ass aked usetleɛ i das-ittegg i tarwa-nnes.

Waxxa Irifiyen, ɛemmers ma ksin aqerṭas, niɣ geɛɛden adrar zeg useggʷas n 1959, maca min ismunen Arrif aked lmexzen d ijjen tɣuni texxumbel; tekres.

S tidett yewweḍ lmexzen ad yejj ca n imeɣnas Irifiyen rebbun-as txancet baṭel, ttexsen ad sewwqen tteswirt n ijjen lmexzen wer ɣer-s bu amxumbel ad yenɛem s Tmaziɣt maca merra manaya wer izemmer ad yengez x tidett ila lmexzen ɛad ɣer-s amxumbel aked Arrif d vice versa.

Maca zeg ijjen uɣezdis-nneḍni, ttamneɣ belli min ɣer wwḍen ibaskuten d ikaṭalanen, nzemmer a ɣer-s naweḍ ula d neccin di Arrif. Ḥaca; din ca n iseqsan ilaq ad mmersen x wi ixeddmen deg yiger asertan:

Min ixessen i Irifiyen a t-ggen ḥuma ad awḍen ɣer uswir-a?

Ittawi-ayi-d rebbi ila lḥajet d amezwaru, ila ixess-asen, i Irifiyen-a, ad amnen deg yexf-nnsen.

Ḥaca tameslayt wis tnayen, ixess a d-nagem zi min ittwaggen x ugeddim nneɣni n umiditirani.

Ɛawed; aked uyenni, ixess-aneɣ, neccin, a nessen a necḍeḥ aked lmexzen. Minzi ameggaru-a yella di tidett, yeṭṭef leḥkam, wer ɣer-neɣ mamec ɣa negg a nerwel zi tidett-a.

Din aseqsi nneɣni ɛawed ittemrusa-d x imeɣnas Irifiyen, mamec zemmren ad msurrufen aked wegdud Arifi ɛawed?

Arrif s ijjen lxezrat-nneḍni yegga ameknaw ijjen wazzreg; ixess a ɣer-neɣ yili jjehd maḥend a nezmer a nemseksi. Bla jjehd-a wa, izemmer ad d-yas ijjen usinag waha uca ad iffertek ccɣel, am mamec yegga lmexzen aked umussu Amaziɣ deg useggʷas n 2000.

Mamec nzemmer ad d-neksi errbeḥ n EH Bildu?

Iwa, qa iban ila lmexzen ula d netta iḍeffer s taynit d tameqqrant min ittemsaren di tmurt n Bask d Kaṭalunya d iflamanen d merra jjwayeh min ɣer yella uṭunumiya-nnsen. Minzi ixes niɣ yekreh, ittegg merra manaya later x wazzreg asertan.

Din ca n tɣemriwin i zi nzemmer ad d-nexzer ɣer manaya:

  1. Umi yewwya EH Bildu istayen, ittban ila izemmer manaya ad icejjeɛ yegduden nniḍen maḥend ad kkren x iḍaren-nnen, maḥend ad awḍen ɣer uṭunumiya-nnsen ula d nitni.
  2. Xmi tteṭṭfen imulliten ikaṭaluniyen d ibaskuten leḥkam, manaya ijebbed-d ijjen taynit x-asen deg uswir agraɣlan, taynit-nni tzemmer ad temmers ula x yegduden nniḍen i yettɛicen ijjen lḥal yerwes dag-sen.
  3. Lmexzen, qa ad yegg tizemmar-nnes maḥend wer ittili later n domino.
  4. Ɛawed, manaya ad yejj yegduden nniḍen ad ɛawden lxezrat-nnsen ɣer yinaw-nnsen, mamec ssawalen d mant llujik asertan i zi ssawalen.

Ɣer umeggaru, ɛlallah ad yili ubeddel, minzi yuẓa ɣer-neɣ lḥal.

Timaynutin

C.Andic
C.Andic
Chahid Andich

Fser-itt