Bdiɣ zik, kessiɣ-as s wemnus i mamek ɣa ggeɣ ad cerkeɣ deg ukaraban n Arrif i ggint tmesmunin n Garabide, Plazara, Amazigh Akademie, Abrid d wedlis Amaziɣ zi 28 tɣuct ar xemsa zi cutenbir jer Lḥusima d Nnaḍur.
Nec qqaren-ayi Andic, aqqa-ayi di tmesmunt n Udlis Amaziɣ, zi tinni i yeksint x yiri-nsent ad beddent x ukaraban-a, di Nnaḍur.
Uciɣ ila duppamin di arrimet-inu yebda ittali wami wwḍeɣ idurar n Igzennayen, qqimeɣ ttfekkreɣ ɣir di mamec ɣa sseɛdiɣ akaraban-nni, ttxemmameɣ ɛawed deg yewdan i ɣa ẓreɣ twalat tamezwarut.
Azgen ameqqran yesmun-aneɣ wemnus n Tmaziɣt, tudert-nnes, asenjem-nnes, tesmun ca n iḥudriyen ssa, imken wer ssinen Arrif waxxa zeddɣen deg-s, d yenneɣni ssih, ffuden ad ssnen manis d-qqarsen lwalidin-nsen.
Maca, wer xsarriqeɣ ila kessiɣ s usḥissef i mamec ɣa ɛdan ussan-nni di Nnaḍur, minzi d twalat tamezwarut, Garabide, ad d-tas ɣer Nnaḍur, maca ɛawed, d twalat tamezwarut i di ɣa neqqim aṭṭas n wussan jmiɛ, a necrek macca, hotel, awal, d xarebbi n tmeslayin.
Samira: Akaraban n Arrif, yuyem-d buḥbel-nnes zi Euskarabentura

Din, ijjen useqsi d amezwaru, ixess a t-nessres: Manis d-ikka uxarres n ukaraban-a?
Samira, i yellan d Tamɣart n Amazigh Akademie, tetterra-d x useqsi-ya: “axarres n ukaraban, yus-d zegga ḥeḍreɣ deg ijjen ufurmasyu ɣer ibaskuten ssknen-aneɣ mamec seddaran iles-nsen”.
Terni tenna : “Weyyen-aneɣ ɣer ijjen wemkan, mani tteggen ijjen uplanu aked tḥudriyin d iḥudriyen, uca gguren zi ddcar ɣer ddcar, ssawalen x iles-nsen deg win jer-asen”.
Manaya, urid d Korrika, maca d Euskarabentura, i yexsen ad tini belli iḥudriyen gguren zeg ubilaj ɣer wenniḍen, ttbeddan ɣer-s, xezzren min deg-s, uca ttɣasṭaren iles-nsen jer-asen, tticcen-as ijjen jjehd-nniḍen.
Din ijjen uxarres, i ibedden awerni manaya, xmi ca n ḥedd ixelleq di lxarij ixess wi ked ɣa yessiwel Tmaziɣt, s uyenni amelqi-ya, yejja wi d-yusin zeg ujemmaḍin, ad ssiwlen s Tmaziɣt, d manaya i tesseplika Samira deg wawal-nnes i tewca i arradyu n Tmaziɣt.
Aked uyenni, teqqar Samira, belli akaraban-a : “Walli ḥa yenjeḥ waha, maca ttuɣa wer ttrijiɣ ad yaweḍ qaɛ anict uya”. Uca tsiɣa x wawal-nnes: “Ɣir nec waha, i werganizan akked yenniḍen, lemdeɣ aṭṭas n leḥwayej”.
Maca tenna Samira, belli min yellan d asebḥan aṭṭas umi : “Lxezrat-nneɣ neccin, sḥab lxarij, tbeddel x Irifiyen izeddɣen di Arrif”. Amenni ula d inni izeddɣen da, beddlen ula d nitni lxezrat-nsen : “S uyenni, axmi amelqi-ya isqarreb-aneɣ ɣer wayawya […] ɛawed, aṭṭas n t*imeddukal, mlufan danita”.
Waxxa amenni, tettwekked Samira, belli akaraban-a, ixess wer ittbeddi ca, s uya teqqar: “Ssitimeɣ a d-tasen sḥab lxarij kul aseggʷas ad ẓren s tiṭṭawin-nsen, ad asen-ssknen tarwa n tmurt, tamurt-nsen”.
Kamal: Irifiyen ixess ad msawaḍen aked wayawya

Zeg uɣezdis-nnes, yettɛawad Kamal x min yesseɛda, s waya: “Ɛerḍen xaf-i ɣer ijj upruji, bla ma ad xarrseɣ aṭṭas nniɣ a d-aseɣ. Iwweḍ-d wass-nni, faqqeɣ zik, ṭṭseɣ tlata n tseɛɛatin waha, a s-tinid tiwecca d lɛid, jarreɣ-d baliza-inu ṭṭfeɣ taksi ɣer Biyya, msagareɣ ag tmeddukal d imddukal illa ssneɣ di media ɛlayen merra”.
Amnus n wemsawaḍ jer tmewwa, jer ssa d ssiha, yeḥḍer ɣer mkul ijjen/icten i d-yusin ɣer wemsagar-a, amya, iqqar ɛawed Kamal, i yellan d ameɣnas di tmesmunt n Wedrar deg Ayt Wliccek: “Di beddu qqimeɣ ttxarrseɣ mamec ɣa ggeɣ akid-sen msawaḍeɣ, tenni niɣ wenni iked ɣa msawaḍeɣ a s-tinid ma illa nessen ayawya qbel?”.
Xenni, adrar n wedfel-nni yebda ittnefsay cwayt cwayt, x uyenni i daneɣ-yenna Kamal ila: “Illa inuffer day-i ijj uḥenjir d ameẓẓyan, aked gruppu-ya iffeɣ-d iqqim, issawal, ideḥḥec, ittirar, ineggez, waxxa nec d ijj n bnadem “introvert””.
“Ussan ɛeddun d izeyraren mli nufa wer qeṭṭin, msawaḍeɣ ɛlayen aked merra yenni icerken, ha t*yenni irzzun di tfilusuft, lingwistik, amezruy d tesusyulujit… Zemmreɣ ad iniɣ swiɣ zi taliwin-nsen marra, kul ijj min day-i isselmed, nec illa ffudeɣ imsagaren am yina”. S wawalen-a i zi iwekked Kamal twacitin n wecrak-nnes.
Maca ɣer uneggaru yufa, aḥudri-ya i yettsaran Arrif s backliṭ-nnes, immal-d aẓẓli-nnes s ibidyuten i yettegg, belli : “Irifiyen tirifiyin ixess ad ssnen ayawya zi ladas, ad ilin ssfan ag wayawya, ataf zemmren ad awḍen ɣer min rezzun”.
Khadija: Aẓru yessawal s Tmaziɣt

Khadija, i d-yusin zi tmesmunt n Amazigh Akademie, zeg uliman, teqqar: “Ɣer-i sseɛd lami ttuɣa ssneɣ xarebbi n yewdan zeg Uliman qbel ma ad safarɣ ɣer Arrif. S uyenni ttuɣa nzemmar a nerni ɣer lefraḥet-nni n webrid: Ttuɣa wer nzemmar (nec abeɛda) a nettiqq ila aqqa-aneɣ lexxu jmiɛ di Arrif”.
“Ict twacit d tameqqrant. Manaya ɛad ttuɣa-t d beddu waha”. I d-terni tenna i Tifray.
Tɛawed Khadija x ttejriba-nnes i tesseɛda: “Di 10 yam-nni i nesseɛda nelqa yewdan d isebḥanen zeg Uruppa d Arrif. Nharred x imxumbal ɣer-sen lhimmet, nelmed aṭṭas. Yesmun-aneɣ wemnus n tmaziɣt. Maca ɛawed smunen-aneɣ iẓewran-nneɣ. Waxxa mkul ijj/ijjt manis i d-tusa. X webrid ɣer iẓewran i nemmelqa”.
Tettwekked ɛawed ila: “waxxa ttuɣa din prugram iɛemmer, manawya yexdem deg-neɣ aṭṭas. Nɣennej merra, necdeḥ merra, neḥḥec merra, aṭṭas walli drust, axmi ttuɣa nessen ayawya aṭṭas zeg wami”.
Terni x wawalen-nnes s wamya : “Ula d T*imedukal-inu zeg uliman jehden s waṭṭas wer ttiḥlen waxxa netteṭṭes drust (qqimeɣ deg-sen reɛbeɣ). Amseggar-a ɣer-s yili ijjen wemcan deg wul-inu i lebda. Ksiɣ akid-i ijjen wawal: “Aẓru issawal tmaziɣt””.
Aziz: nelmed aṭṭas zeg umelqi-ya

Ḥaca, Aaziz, aselmad n Tmaziɣt deg Uzɣenɣan, d ijjen zeg inni icerken deg umelqi-ya, yenna i Tifray : “Amelqi-ya, niweḍ a day-s nẓer aṭṭas n imucan qqnen ɣer umzruy n Arrif am Lemzemmet, Taddart tazeggʷaɣt, Bades, raq n Mulay Muḥend, d ca nniḍen..”.
Yardef x wawal-nnes : “Amec day-s nemmelqa aked waṭṭaṣ n iwdan ɣer-sen ccan d ameqqran di tsekla, tussna, d min iqqnen ɣer tutlayt d umezruy, x uɣezdis-nsen iḥudriyyen d tḥudriyin i d-yeṭṭfen #abridɣeriẓwran-nsen ḥuma ad rzun ula d nitni ad ggen tizmmar-nsen ujar deg usirew n tmaziɣt s merra iɣezdisa-nnes”.
Amal: Ggʷdeɣ tmaziɣt a temmet, maca akaraban-a ixleq-d lqenḍert

Maca, Amal, icten zi tinni i yeggint tamesmunt n Tamurt Tamɣart Tasɣart, di Frankfurt, wer tesnuffer bu lefraḥet-nnes wami tecrek deg wemsagar-a wa, teqqar deg wemsawal-nnes i tegga aked arradyu n Tmaziɣt:
“Nessen melmi mma nmun-d x Tmaziɣt, nzemmer a nreyyeḥ, a nelmed jmiɛ, mala wer da nexliq [di Arrif], wer da nzeddeɣ, ul-nneɣ ittnhezza ɣer Tmaziɣt, nrezzu x-as, a tt-nessiwel, ula aked tarwa-nneɣ, nrezzu awal n tḥennatin-nneɣ wer ittweḍḍiri”.
Awal n Amal yulleɣ, immal-d ijjen wemnus aqa-t ɣer Irifiyen d Trifiyin izeddɣen ajemmaḍ-in: “kkreɣ-d d Tmaziɣt aqqa-tt di taddart, maca ttuɣa ixess-ayi Tmaziɣt ula ɣer berra-nnes”.
Mayemmi lhimmet n umelqi-ya? Imken ḥuma a tili ijjen tracca jer Trifiyin n diha, mani zemmren ad ɣeẓẓen pippa s Tmaziɣt, minzi manaya isnuffara ict tiggʷdi.
D aya i tettwekked Amal s ixef-nnes: “Aṭṭas n T*imeddukal-inu qqaren: ‘Mayemmi i ɣa qqimeɣ ssawaleɣ Tmaziɣt? Ssawaleɣ-tt ict twalat di ɛam mala hwiɣ Nnaḍur? S uyenni Tmaziɣt wer dayi-tneffeɛ’, aṭṭas n yewdan i ssneɣ wer ssiwilen ca Tmaziɣt aked tarwa-nsen”.
Maca waxxa amenni, tbeddel tniɣt n wawal-nnes, tenna: “Min dayi-iɛejben deg ukaraban-a, timesmunin zi lxarij, d teḥramin d yeḥramen zi berra, xelqen-d ijjen lqenḍert aked iwdan n Arrif, iwdan-a lxedmet i ttuɣa tteggen wer x-as nergib”.
Minzi izemmer bnadem a d-yeffeɣ zeg umelqi-ya zeɛma?
Aseqsi-ya tetterr-d x-as Amal, bla ma a x-as immers useqsi: “Ssitimeɣ ad ṭṭfeɣ di Tmaziɣt-inu kṭer, ssneɣ illa walli d nnec waha i xaf-i ittekken, tettekk x-aneɣ merra”.
Majid: wi yegguren di tmunet, ad iraḥ yeggʷej

Ittɛawad Majid i yellan zeg yewdan i yessersen aẓru i tmesmunt n Amazigh akademie deg Uliman, abrid n tudert-nnes jer Nnaḍur d Frankfurt, jer tnayen n wudmawen, tnayen n markat n tudert i yedder, xenni yenna-aneɣ:
“Qa-tt di 12 n iseggusa zegwami ẓwiɣ, ẓwiɣ ɣer-i 21 n iseggusa, d ameẓẓyan, ‘leɛqel wer yejmid'”.
Yerni yenna i Tifray: “Di 13 n iseggusa-ya i yeɛdun, mlussneɣ deg-s aked waṭṭas n yewdan zi ddyaspura, d Arrif, maca nemlussen di tracciwin n wemsawaḍ (Social Media) waha, urid nemrussen waha, nedwel d imeddukal mseqqem, al mani niweḍ a nexdem x yeprujiten jmiɛ. Maca ɛemmars ma nemsagar, ɛemmars ma nemẓar di tidet”.
Uca yus-d ukaraban, i ttuɣa yebnan ijjen lqenḍert deg “Webrid ɣer iẓewran i daneɣ-yessemselqan, nemsellam, nemdurruɛ, a nexzar deg wayawya, a naca s wayawya. Nugur jmiɛ, nessara jmiɛ, neḍḥec aṭṭas. Nemmuti zi tussna n ikabliten, ɣer tussna zi tidett”.
“Deg webrid ɣer iẓewran, mlussneɣ deg-s aked yewdan d jjdid. Ɣer-sen aṭṭas n min ɣa inin, deg-sen ul x Tmaziɣt, ula d nitni/nitenti rezzun*t tiddukliwin d jddid. Ksin s wemnus i tudert n Tmaziɣt d yimal-nnes waxxa nitni ɣerqen deg wemnus n tudert d wemnus n yimal-nsen”. D manaya i yenna, maca s ijjen tniɣt i di yessur usitem aked wemnus.
Maca, min izemmer bnadem ad yelmed zeg ijjen ttejriba am ta, ad yeqqim aked t*imeddukal i ttuɣa wer ten-yessin mliḥ qbel, akid-sen yecrek macca, awal, asari, d wemnus.
Ḥaca ittban-d Majid yettwala belli : “Abrid ɣer iẓewran issefhem-ayi min yexs ad yini lmeɛna yeqqarn: Wi yegguren weḥḥed-s, ad yaweḍ deɣya maca wi yegguren di tmunet, ad iraḥ yeggʷej. Nugur di tmunet, neẓra aṭṭas n imukan, ncerk deg waṭṭas n wurkcupat mani nemsawal, nelmed zeg waywaya”.
Isyura s wawal-nnes s usitem, amen syuran aṭṭas wi icerken ula d niteni, asitem ixellṭen aked leḥriq n beṭṭu, maca ula aked imeṭṭawen ca n twalatin, yeqqar: “Ssittimeɣ manaya ad iɛawed mkul aseggʷas, Imaziɣen nneɣni, n Dyaspura d Arrif, ad afen ayawya, ad xedmen aked wayawya, ad swizan aked wayawya, lakun a nugur s tɣerrabut-a n Tmaziɣt”.
Usiɣ-d s drus n usitem, ffɣeɣ s waṭṭas

Ɛeqleɣ deg wawal n wemsafaḍ i negga jer-aneɣ, nniɣ : “Wami i d-usiɣ, usiɣ-d s drus n usitem, maca ffɣeɣ s waṭṭas zzeg-s”.
Ttuɣa anict i xeyyqeɣ wami nsala, anict i nniɣ i yexf-inu: “Ataɣ, tiwecca, a negg ca n ḥajet i Tmaziɣt”.
Ffɣeɣ zeg umelqi-ya, d nnec helkeɣ, hellkeɣ, wexxḍeɣ.. Maca ferḥeɣ.