Ameddukel-inu Muṛad, netta εemmaṛṣ wer yenni “azul”.
Yetteggʷed wi t-ɣa yinin, minzi yettwala-t “ḥaram”!.
Manis dd-yiwi netta illa ḥaṛam? Qa waxxa yekka tinmel, yeɣra timyawanin zeg-sent asegmi ameslem, d tutlayin zeg-sent tafransist d teglinziyt. Maca wer yettḥarrim ca s min yeɣra, yettḥarram s min yesla waha ɣer lefquyat, d min yesla zeg yewdan i yumnen zi min nnan lefquyat nni.
Man lefquyat?
Maci lefquyat n dduniyt!
lla, lefquyat-nneɣ, εad maci lefquyat n tmezgidawin. lla, lefquyat-nni umi ttsemman “dduεat”.
Yinni yettexsen ad sseknen ddin i yewdan nitni wer t-ssinen, wah wer t-ssinen, fehmen-t s uḍarun.
Yinni isbuεruyen x waydud, wer zemmaren ad sbuεeryen mani nniḍen.
Minzi xmi ttbeddan x lbambar ttilin yewdan qqimen, uca ttwalan-tent aqqa-ten s wadday- nnsen, s uyenni x-asen sbuεruyen.
Maca ameddukel-inu Murad netta yekna, mayemmi?
Minzi netta yeggʷed waha, yudef-as uxarres-nni deɣya alli-nnes. Maca yexḍa umi wer yeggi ca n tzemmar zi ɣa yexzar ma nican manayenni yesla.
Ameddukel-inu Muṛad, lexxu teεdu maraw (εecra) n iseggusa netta yemdukkul akid-i. Zeg wami dayi yessen, yessen-ayi illa qqareɣ ‘azul’, yessen-ayi illa ttasmeɣ x Tmaziɣt, yessen- ayi illa tecqa-ayi, rezzuɣ deg-s….
Maca εemmaes ma yeksi zeg-i ca n lḥajjet, ittagi; yugi x Tmaziɣt tekmel, walli ḥa x wazul.
Waxxa amenni, qqareɣ-as: azul Murad, matta tudert-nnek a Murad? …
14 – Mars – 2025
Ḥ. LMADANI